Damané vegnível na scola che fossa te valch pont tamben encuei ciamò d'ejempl y al vare con i temps: la alfabetisazion essa messù gnì scomenceda empruma demé per ladin, spo inant pariteticamenter per talian-todesch con la enjonta dl ladin. Al fova na proposta de reforma. Contra chesta proposta fova samben sibe nazionalisc' todesc che talians. Roma volova na scola porì taliana. Da l'autra pert volova la politica de Sudtirol y con ela ence trueps ladins na scola todescia (desche al fova suzedù sot a l'ocupazion nazista todescia).
Per i sostegnidours dla scola todescia fova la ghiranza de Roma na bona ocajion per protesté contra la assimilisazion da pert taliana y per mané inant la assimilisazion todescia. Mefodret òven lascé viadedò l fascism y an piova bele via con na politica de assimilisazion analoga: scluje fora l lingaz dla oma ladin da la scola. Atira àn metù man de tamposté ju groviamenter contra chest model de scola proponù per les valedes ladines da si raprejentanc. Chi che fova per na "scola ladina" vegniva denunziés de colaborazion con Roma y l fascim! Desche sce fascism fossa ensegné l lingaz de na mendranza te scola. A la agitazion ti él garaté de abiné viadò tla fineda bona pert dla popolazion, vuel dí de abiné sun sia pert y mete sot a prescion si raprejentanc. Canche al fova da dé ju la ousc fòvel demé plu da chirí fora anter na scola taliana y na scola todescia, ma nia plu na scola moderna plurilinga.
Ti prums agn él gnù introdut na scola todescia. Na paralela con les mesures dl fascism. Propostes plu moderedes ne é nia gnudes toutes en consciderazion, nience la proposta de ensegné l lingaz dla oma, nience la proposta dl ispetour Josef Ferrari da enlaouta che ova tamben proponù n model paritetich y che fova gnù ataché da certli nazionalistics todesc.
Contra na scola paritetica ladina-taliana-todescia se à dantdadut profilé la SVP che à mené inant na politica de assimilisazion. La SVP fova contra l ladin te scola y ne ratova l lingaz nia degn de gní ensegné te scola. An l vedova desche n dialet de puecia valuta - y te chest fòven dret davejin a les teories dl fascism. Sce l ladin gniva rejoné te familia, fóssel sté assé, fova sia tesa. Ma tles families podòven ence rejoné todesch sot al fascism. Enlaouta (desche aboc ence encuei) gnìvel fat osservazions desvalutentes che al ne paiassa nience la mueia de ensegné ladin te scola - n segn che an ti ova n gran senn y che an fova dassen nazionalistics todesc. Albuin Forer (secreter dla SVP enlaouta) dijova: "L ladin é n dialet y i dialec enségnen a la université per fins scientifics, ma nia a scola".
La soluzion salomonica é gnuda a la fin dal Minister da Roma. L minister a l'Istruzion à tout ai 27.08.1948 la dezijion de introduje la scola paritetica: meses les ores ensegnedes per todesch, meses les ores per talian, ladin desche lingaz d'aiut y ensegné valch ora.
Ence contra chest sistem él gnù envié via atira gran oposizion, i genitours plu fanatics ne lasciova nia jí si mutons a les lezions de ladin. Ma en general pòn dí che la popolazion à tout su de en gré via positivamenter chest model. Ma la politica dla SVP volova empò na scola de assimilisazion. Tres le 2. statut de autonomia (1972) à la "scola paritetica" arjont valour costituzional. Sun la pert todescia endere volòven empò a bones o a ries avei scoles todesces tles valedes ladines con la vertola che i todesc tles valedes ladines dess avei l dert de avei na scola te sie lingaz dla oma. Ma tles valedes ladines ne fòvel inió na cumpeida de scolés tant grana per avei classes aposta, i ne rejonon demé nience spo de scoles entieres!
Les unions culturales ladines à dassen combatù contra chest tentatif de assimilisazion y endò ései gnus scraiés fora groviamenter. L Consei Provinzial à ortié ite dl 1973 na plura a la Court Costituzionala per mete en pe a ries scoles todesces tles valedes ladines! Ai 21 de auril dl 1976 à la Court Costituzionala refudé l recurs dla SVP y si tentatifs de assimilisazion.
A truz dl articul 19 dl statut de autonomia, a truz dla sentenza costituzionala à la provinzia de Bulsan empò metù en pe per n valgugn agn a Picolin (S. Martin de Tor) na scola profescionala porì todescia: contra la costituzion.
Al é gnù racomané plu outes de amplié l sistem paritetich ence al ladin desche lingaz de istruzion (nia demé desche materia) a na moda che n terz dles materies gnissa ensegnedes per ladin. Chesta ghiranza ne é mai gnuda azeteda: la SVP à fat dles dutes decontra, ajache ala vuel assimilé i ladins. N candidat de chest partì a descredité i promotours de chesta "parité" desche estremisc' y fanatics.
Tres endò végnel dit da chestes persones che l ensegnament dl ladin te scola arbasseia l livel d'istruzion, na minonga che vigni scienzé serious desbuteia: a cie moda dess pa l ensegnament dl lingaz dla oma ester de dann? (mt) |