Sot a prescion dl entouraje politich y diplomatich dl moment à la Talia y l'Austria sciacaré y sotescrit chest contrat de autonomia per la jent de Sudtirol, sceben che Sudtirol essa volù l dert natural de autodeterminazion. L contrat de Paris é gnù metù pro la documentazion ofiziala dl contrat de pesc anter cheles nazions che ova abù da en fé con vera y pesc. Enscì à giaté l contrat na valuta internazionala ciamò plu segura.
La chestion ladina: I ladins ései gnus contemplés tl contrat? Verbalmenter nominés ne ései nia gnus tl test, ma desmentiés via ne ései nine nia. La SVP (metuda su de mei dl 1945 da todesc y ladins dl Sudtirol) se ova bele fat d'isté dl 1945 na vijion teritoriala che essa messù scluje adum dut Sudtirol dal Brenner enfin a Salurn con dutes les 5 valedes ladines dles Dolomites laprò. Con chest conzet teritorial, che gniva ence sourantout da l'Austria, fòvel gnù metù man de sciacaré. Ma ai 21 de jené dl 1946 ova Degasperi pronunzié te n descurs dant a l'assemblea plenara dla "Consulta Nazionale" a Roma sot a gran aplaus di prejenc les paroles ".... là verso il nord vi sono delle valli completamente ladine, il che vuol dire italiane". Sun na tela ova i ladins metù man de protesté da d'aut ruvan a mete en pe, ai 15 de jugn dl 1946, sun Frera la "Union Zent Ladina Dolomites" che ova spo ence organisé la gran manifestazion de 3000 persones ai 14 de messel dl 1946 sun l jouf dl Sela. Dailò gnìvel ghiré publicamenter l reconesciment ofizial dl grup etnich ladin de Ampez, Col, Fodom, Badia, Gherdeina y Fascia y de mete dutes chestes valedes pro la provinzia de Bulsan, che essa messú podei gode dl dert de autodeterminazion o almanco giaté la autonomia. Da la SVP y da Gruber ti fova chestes ghiranzes gnudes prejentedes plu iadesc a Degasperi y a si aconsiadours. Enultima, ciamò ai 17 y ai 23 de agost y ai 2 y ai 4 de setember dl 1946, ma el y si aconsiadours fova decontra.
Dessegur ne pòn nia dì che i ladins fossa gnus desmentiés via, ma che al ne fova nia la volonté da pert taliana de i tó en consciderazion."
|
"L picé original" de duta la chestion sta dessegur tla storia di ladins sot al vedl Tirol y a l'Austria da enlaouta enfin al 1918. Pro les cumpeides dla jent gniva i ladins - con una na ezezion entourn l 1850 - cumpedés pro i talians (per ne irité nia i talians trentins). I ladins fova ofizialmenter talians. Ai ne ova degun reconesciment desche grup etnich y ai ne fova nience raprejentés politicamenter unis, ajache vigni valeda fova metuda pro n autra unité aministrativa, donca l "divide et impera" ne é daldut nia gnù inventé dal rejim fascist sot a la Talia. I ladins fova ofizialmenter talians canche ai é ruvés con duta la pert dl Tirol a sud dl Brenner pro la Talia. Co reclamé dant a la Talia la rejon de ne ester nia talians? Enfin al 1918 fova l grup ladin ence sotmetù a tentatifs tres plu agressifs de todeschisazion forzeda.
Chest spirit ne se à nience desfanté do l 1945 te Sudtirol. La SVP ova n fin soul, todeschisé i ladins (Vijo Pupp ne ratova l ladin nience n lingaz). Atira àn naouta volù mete en pe a ries na "scola todescia" tles valedes ladines, tentatif che à duré enfin al 1976 canche tres sentenza dla Court Costituzionala ti él gnù metù na fin. Empede unì te Sudtirol i ladins almanco te na unité de val o te n certl lital, à la SVP tres combatù decontra. Ence la enscidita "conferenza di ombolc" che fova gnuda cherdeda en vita ti prums agn '90 é juda fora a vuet, ajache la SVP laorova decontra. Valentin recorda la gran manifestazion sun l jouf dl Sela de Zent Ladina Dolomites (organisazion con a cef dantadut ladins ampezans che cialova de colaboré con la SVP per mantegní les valedes ladines dutes cantes unides tla provinzia de Bulsan). Chesta arpejon spirituala ne àn danz nia porté inant, dut l contrar. La SVP ne à muet nience n deit dedò, piec ala ciala de auzé ciamò i confins anter les valedes ladines trac su dal rejim fascist, p.ej. tla chestion dl ladin standard o con mete i joufs a entourn l Sela a paiament. Mussner ciala ben tant devers i Grijons, ma ti ouj l spinel a les valedes ladines de souramont desche sce ales ne esistessa nience.
Hugo Valentin à rejoné per ladin tl Consei Provinzial. N tel iade pòn, ma canche Willeit ova prové da ti dé plu peis y rejons ai ladins, fova la SVP decontra. Nia Roma, ma la SVP. A Roma ti fòvel unfat sce i ladins giatova valch deplù, ma a Bulsan ne ti fòvel nia unfat. An sa che la SVP ne soporta nia i ladins, auter che sce ai se cufa y fej desche ai fossa todesc. (sl) |