benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

L Di dla scola ladina a scomencé l ann
scrit ai 14 September 2006 da les 23:48:30 da noeles

Scola

 

Endò n auter ann de scola, fosc con n pue de trica

"Co se sté saurí te scola" fova l tema

En sabeda, ai 8 de setember, él gnú tegnú via a Selva l tradizional “Dí dla scola ladina”. Ti ultims agn fova l’interes plulere sposté sun i lingac y sun la interdisciplinarité. Tl ann de scola 2006/07 ti végnel dediché la majera atenzion al se stè saurì te scola; n sté saurì che dess revardé duc chi che auda te chest mond, ma souradut samben i scolés.



     L intendent dr. Roland Verra à splighé che chesta n’é nia na dezijion che an à messù tó per gauja de situazions dramatiches, ma che l jì ite sun la persona individuala, la sozieté y l’educazion dess ester na ocajion da pensé soura chisc gran temesc. Dr. Florian Mussner à tegnú l prum intervent dl dì, spligan che la picera scola ladina giata na gran emportanza per via de si gran contegnus: les mendranzes, l plurilinguism, la comunité; la scola dess porté inant l’envit a se daurì al “auter”, al forestier, che n’é nia plu da pensé demez dai raions turistics ladins: ala dess ester ambasciadessa dla toleranza y se sforzé da porté integrazion. L secont referat é gnú tegnú da dr. Thomas von Salis y da sia femena, trami atifs tla psichiatria di mutons a Turic/Zürich. Ai a sotrissé la emportanza da ti jì permez a la chestion dl se sté mel a scola, pian via da la storia per analisé miec les cosses da sen. Entratant che ti temps passés i mutons gniva conscidrés sciche “tabulae rasae” che an ova demé plu bria da formé con la dreta volonté y rigorosité, ne sàn encuei nia plu avisa cie ti ensegné y co i eduché, bàstel pu che ai ciafe les competenzes de basa per deventé de bogn consumadours. Per ti sciampé a la banalité dl sistem capitalistich veid i referenc na streda te n sforz da svilupé la personalité dagnora tl cheder de duta la sozieté: educazion souradut sciche sozialisazion; soluzion de problems tres n grup y nia tla isolazion.
      L dì é gnù sclut ju dal intendent, che à conté su les novités de chest ann, les plu emportantes: l ingleis da la cuarta elementara ensù y l portfolio di lingac che vegn porté ite tles prumes mesanes, ma zenza la funzion “valutativa”, nia plu voluda dal minister Fiorani. La funzion tutoriala ne dess nia ensciautrì, se tràtel pu demé de na definizion nueva de n aspet che à dagnora fat pert dla funzion educativa. A la fin àl conté su deplù projec dl ann, ti dan truepa emportanza al concurs de scritura ladina che porta inant l ladin a livel creatif y nia demé scolastich. Enscí met man n auter ann de scola, fosc con en pue de trica da pert di ensegnanc che é gnuda sentida dai referenc che à duc miné de messei scluje ju si contribuc con n envit al otimism. (Tfl)


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Scola
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Scola:
Les graduatories per la scola ladina tla provinzia de Bulsan


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.734 seconc