L ladin dolomitan/standard: la maioranza di ladins l veid positivamenter
Aldò dla enrescida "Survey Ladins" - Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila (1)- va inant te deplù pertes

L conzet de "lingac polinomics" (2) , sauté fora da la reflescion teorica de Marcellesi (3) se adateia apontin, coche à ence mostré con prezijion Chiocchetti (4), a la realté linguistica ladina, sibe dal pont de veduda dla descrizion dla situazion atuala, sibe dal pont de veduda dla politica linguistica propositiva.
N lingaz polinomich é n lingaz de chel che «la unité é astrata e vegn ca da n moviment dialetich y nia da la scempla ossificazion de na norma soula; la esistenza de n tel lingaz à fondament te la dezijion massiva di locutours de ti dé n inom particolar y de l declaré autonom da d’autri lingac reconescius» (5): cinch valedes dolomitiches olache al vegn rejoné varietés dl continuum linguistich neolatin tegnudes adum da n fort sentiment de desferenziazion da les popolazions entournvia y de unité etnica y linguistica. N lingaz polinomich é n lingaz de chel che «la unité é astrata e vegn ca da n moviment dialetich y nia da la scempla ossificazion de na norma soula; la esistenza de n tel lingaz à fondament te la dezijion massiva di locutours de ti dé n inom particolar y de l declaré autonom da d’autri lingac reconescius» (5): cinch valedes dolomitiches olache al vegn rejoné varietés dl continuum linguistich neolatin tegnudes adum da n fort sentiment de desferenziazion da les popolazions entournvia y de unité etnica y linguistica.
La jent dles valedes dl Sela à cernù, tl curs de la storia, de ti dé n inom particolar a sie idiom y con chesta dezijion, con chest at de volonté, végnel dit che l fascian, l badiot o l fodom é varietés locales dl medem lingaz, l ladin, y che l ladin é n lingaz autonom y desferent dai autri, sibe talian o todesch (6). Ma vigni valeda à sia identité linguistica particolara y se reconesc ence te sie idiom, de sia varieté linguistica locala rejoneda y, ti ultims agn, ence scrita. La comunité ladina é donca na picera comunité truep varieda linguisticamenter te sie intern, che se rend cont, te sia situazion de plurilinguism - i ladins pò rejoné ence talian, todesch y i dialec di raions entournvia - y de pont anter l mond romanich y germanich, che à debujegn de n tet de referiment linguistich che ti permet de se paré da les influenzes massa fortes di doi gragn lingac nazionai y al medem temp de sconé sie patrimone linguistich local. Sce la ladinité etnica pò se definì per autocoscienza dla popolazion che se identificheia spontaneamenter sot a chesta eticheta de "ladins", ne é la definizion dialetologica ascoliana dl ladin dessegur nia assé per podei giustifiché sia esistenza desche lingaz autonom, sciche lingaz, coche Kloss dijessa (7), per Abstand (sce al é n Abstand dl ladin dal talian, ne él nia da les varietés neolatines dla Planura Padana y dles Alpes Meridionales). I ladins à donca debujegn encuei ence de n sistem linguistich de referiment, de standard tet, percieche sies rejonedes posse se definì sciche lingaz per Ausbau.
Ma chest standard mess ester de n tip nuef, percieche les nezescités dles sozietés modernes en general y cheles dla comunité ladina en particolar l ghira. Na sozieté europeana moderna se baseia sun la democrazia y la volonté dla jent, y donca mess la politica linguistica fé propostes che vegne toutes su y aprovedes da chi che doura l lingaz; la comunité ladina à dantaldut la nezescité de stravardé sie lingaz, reprejenté dai idioms locai rejoné te vigni valeda dl Sela, y, al medem temp, de se endoté de n lingaz de reprejentanza esterna y de model intern che feje da reservar unitar de idees linguistiches.
Na standardisazion polinomica é donca l troi plu davert, democratich y manco conflitif per vigni comunité che vuele mantegnì sia desferenziazion interna y se prejenté sciche unitara al mond foravia. Al ne é deguna contradizion anter standardisazion y polinomia: «al é doi conzec en sintonia ajache duc doi fej referiment al lingaz nia desche na entité ontologica statica, fora dl temp, ma plutost desche resultat de n prozes de elaborazion (de Ausbau), zeche che vegn determiné storicamenter no demé da fatours intralinguistics, c.v.d. da la logica interna de la evoluzion linguistica, ma ence da fatours extralinguistics, fatours de carater politich o sozial, y souraldut, fatours liés a la coscienza medema di locutours, a la dezijion massiva dla jent che l rejona» (8).
Y la situazion de polinomia ne é nia, coche zachei podessa raté, de anomia, de blota confujion, ma endere de gran regolarité, olache la norma primara é chela de respeté les varietés rejonedes dl lingaz zenza perde de veduda sia unitarieté grafica. D’autri lingac à ulù, te sia standardisazion, ti jì do a na tradizion poetica o leterara, o de lingaz dla gliejia, o de na spezifica classa soziala, o ence de n luech o de na perioda particolarmenter emportanta per la cultura nazionala che l lingaz enstes reprejenteia: tl cajo dl ladin vuelen respeté y ascuté les esigenzes y les particolarités linguistiches de vigni una dles cinch comunités storiches che met adum l mond ladin.
AZETAZION dl ladin standard/dolomitan (9)
Aldò de na gran enrescida soziolinguistica sun n campion de béleche 3000 persones ti comuns ladins dl Sela (Survey Ladins) (10), someia la maioranza di residenc de conscidré la poscibelté de na grafia ladina unificheda a na maniera scialdi positiva y dessegur nia de dann per l davegnì dl ladin (11). An mess noté che l degré de melsegureza o de dejenteres per chesta chestion é sté valgamia aut, souraldut ti comuns dla provinzia de Belun olache l ladin ne é ciamò nia ofizial (12).
Les trei domandes dl chestionar che nes interesseia chilò trata de la perzezion de n lingaz ladin unifiché per l prejent (70. N lingaz scrit unifiché é per i idioms ladins de valeda… 1. n arichiment, 2. de deguna emportanza, 3. n pericul), per l davegnì dl ladin (69. N lingaz scrit unifiché é per l davegnì dl ladin… 1. de utl, 2. no de utl y no de dann, 3. en pert de utl, en pert de dann, 4. de dann) y de ciuna grafia o varianta scrita messessa vegnì doreda sciche forma panlandina (71. Cie fòssel pa miec desche lingaz ladin unifiché? 1. ladin dolomitan, 2. un di idioms, 3. degun lingaz unifiché, 4. auter).
Na analisa per comun di dac nes mostra desvalivanzes teritoriales y de resposta dla sozieté valgamia emportantes. Gherdëina, coche an pò se speté, é la val plu dubiousa envers n standard panladin olache les valutazions negatives a les trei domandes é deplù de cheles positives: Urtijëi é l soul comun olache les respostes "de dann" é plu de cheles "de utl" a la domanda 69 (26% vs. 20%) y l soul, adum con Santa Cristina, olache n lingaz ladin unitar vegn conscidré plu n pericul che n arichiment per i idioms; emplù belau l mez dla popolazion de chesta val refuda vigni forma de varianta panladina (a Urtijëi, aldò di resultac dla domanda ne vuel l 71, l 48% degun lingaz ladin unifiché, l 11% volessa un di idioms y demé l 14% vedessa l ladin dolomitan coche soluzion dreta).
Les localités plu consenzientes é cheles de Badia y de Fascia (te San Martin 59% "de utl" vs. 3% "de dann" a la domanda 69 y 55% "n arichiment" vs. 8% "n pericul" a la domanda 70; tl comun de Badia, a la domanda 71 respon l 42% "ladin dolomitan", 30% "un di idioms" y 15% "degun lingaz unifiché") entant che ti trei comuns dla provinzia de Belun, bendebot a pro de n lingaz comun, ne à n bon chert dla jent nia responù a chestes domandes.
A la variabla eté di intervistés, te Fascia y ti trei comuns beluneisc, é i joegn manco a favour dl lingaz unifiché y é ence chi che refuda deplù l ladin dolomitan; tles valedes de Südtirol - i dac vegn cumpedés adum per Gherdëina y Badia) ne él nia na gran desvalivanza anter joegn y vedli, ence sce tla domanda 71 é i plu joegn (anter i 12 y 18 agn) truep plu a favour de n lingaz unifiché, sibe l ladin standard (29%), sibe un idiom local (21%), entant che anter i plu vedli (60-80 agn) volessa demé l 16% l ladin standard ma l 21% un di idioms y tla classa dai 19 ai 39 agn, con i resultac plu estrems, é l 26% en favour dl ladin standard ma l 35% contra vigni forma de lingaz unifiché.
L significat de chisc dac ne é nia univoch, souraldut tolan en conscidrazion les valedes che se declara plu a pro. Per la Val Badia, valeda rateda da duc i ladins sciche chela olache l lingaz se mantegn miec, podonse pensé a na reazion de segureza: chel fossa che la segureza sun la vitalité y sun l'identificazion ideologica dl ladin é truep auta, y chest ti permet ai badioc de conscidré zenza problems la poscibelté, che podessa se mostré truep de utl tla pratica, de adoré na grafia ladina comuna. Desvalives pò ester les motivazions dl favour che na grafia unitara à te Fascia. Mascimamenter podéssel se traté chilò de na reazion de tema envers na talianisazion massa forta dla sozieté: n sistem de scritura unitar fossa na sort de protezion per i idioms de val y l'identité etnica. Ma te Fascia él ence (o él sté enchin ai ultims agn) na volonté dla popolazion de se mostré l plu poscibel davejin a la ladinité dl Südtirol - almanco dal pont de veduda dla standardisazion y dla doura dl ladin tla vita publica, aministrativa y tla scola - rateda sciche plu solida y stravardeda.
D’autri é i fatours che determineia la posizion gonot negativa de Gherdëina: l prum é n fatour te na valch maniera "ogetif" y reverda la gran desferenzia linguistica, mascima lessicala y de trac fonetics de evoluzion moderna, anter l ladin de Gherdëina y i autri idioms; emplù à i gherdeines n fort sentiment de liam emotif con sie idioms y donca na sort de tema de perde sia spezifizité tl cajo de adozion de n lingaz ladin unifiché - tema nia reala sce l ladin dolomitan vegn adoré sciche grafia unitara per scrive duc i idioms ladins y nia sciche sest idiom ladin.
N ultim fatour é de sort economica y soziopolitica. Na bona pert di gherdeines é tiroleisc y ladins, ma nia ladins tout court: metus dant a la chestion de sia vejinanza con tiroleisc de lingaz todesch o con ladins de la provinzia de Trent o de Belun, se sent i gherdeines dessegur plu vejins ai tiroleisc che ai autri ladins. I dac dla Survey ladins (domanda: Aldò de vosta minonga, cie livel de vejinanza él pa anter la jent de vosta valeda y la jent de chestes comunités? 91b. sudtiroleisc de rejoneda todescia, 92a. ampezans, 92c. chi dla Val dl Isarch, 92e. fascians), mostra, sun n indesc da 0 (deguna vejinanza) a 1 (aut), che i gherdeines se sent scialdi vejins ai tiroleisc de rejoneda todescia en general (0.7), mesanamenter vejins a la jent dla Val dl Isarch (indesc anter 0.5 y 0.6), n puech manco vejins ai fascians (anter 0.4 y 0.5) y bendebot dalonc dai ampezans (0.3).
An mess dapò conscidré la forza economica de Gherdëina y sia volonté, gaujeda ence da rejons storiches, de se mete dant sciche cef dl grup ladin: donca scemai messessa na grafia unificheda se basé esplizitamenter sun l gherdeina - y dijon esplizitamenter percieche l ladin standard, enscì coche al é encuei, é dessegur, de fat y nia esplizitamenter, plu somiant al gherdeina che ai autri idioms.
Contemporaneamenter, dal pont de veduda politich, ti fej na grafia standard che mete adum dutes les popolazions ladines, sibe chesta la reprejentazion linguistica de na nazion ladina unitara, sibe la imagina moderna dl vedl Tirol mitteleuropean, multicultural, multietnich y purilingh - todesch, talian y ladin -, poura a l establishment politich dl Südtirol: ala fossa na sort de pericul sezescionist che podessa mete en dube la gran autonomia che la provinzia autonoma à derzé fora al stat talian te truep agn de batalies politiches. Per la Südtiroler Volkspartei, partit de maioranza nia demé tla provinzia ma ence tles valedes ladines de Bulsan y mascima te Gherdëina, podessa la doura di idioms sciche uniches formes per scrive per ladin y mantegnì i ladins spartis te cinch grups, ben ti asseguré la lealté de Gherdëina y dla Val Badia al Südtirol y lascé fora la jent dles autres trei valedes, mascima fodoms y ampezans, vedus sciche portadours de talianité.
Al va inant
Notes:
- Dietelpai a la colega Nadia Chiocchetti (SPELL) per la comedura linguistica y la revijion de contegnù dl test.
- Cf. Chiocchetti 2004a y 2004b y Chiorboli 1990.
- Marcellesi 1983.
- Chiocchetti 2004a.
- Marcellesi 1983.
- Chiocchetti 2004a.
- Kloss 1967.
- Chiocchetti 2004a.
- Per na tratazion plu detaieda de chest argoment cf. ence Dell'Aquila - Iannàccaro 2001.
- Dell'Aquila - Iannàccaro 2006.
- Tl 2005 à l ASTAT (Istitut Provinzial de Statistica de Bulsan) metù a jì na enrescida olache, anter les autres chestions, se damana a la popolazion ladina sia minonga sun na grafia unificheda per l lingaz ladin.
- L reconesciment dla comunité ladina dla provinzia de Belun aldò dla lege 482/99 sun les mendranzes linguistiches ne à ciamò porté ne a n bilinguism aministratif ne a la doura dl ladin te scola.