L ladin dolomitan: propostes de svilup
Lignola de articui linguistics metus adum dal prof. Dr. Vittorio Dell'Aquila (1)- va inant te deplù pertes
A puech plu de 10 agn da la publicazion dles linies per la creazion de na ortografia unitara per duc i idioms ladins dles Dolomites dl Sela (Wegleitung) (2) , laour ulù y sostegnù dal Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" de Vich y dal Istitut Ladin "Micurà de Rü" de San Martin de Tor y realisé da Heinrich Schmid dla Université de Turic, ratonse de utl y de enteres, tamben per la popolazion ladina che per la comunité scientifica, de mete dant, tles curtes plates che vegn do, na valch proposta de svilup dl model ladin dolomitan dal pont de veduda dl corpus planning.
Les osservazions contegnudes tla Wegleitung, é vegnudes, do sia publicazion, doredes sciche basa per i laours de planificazion dl Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin (3) che à dé, anter i resultac plu emportanc, la publicazion de na gramatica y de n dizionar dl ladin dolomitan o standard (4). La Gramatica dl ladin standard (5) , publicheda dl 2001, trata duc i ciamps prinzipai dla gramatica tradizionala y à ite n capitul spezial sun la formazion dles paroles pensé sciche n aiut per chi che scriv sun argomenc moderns (creazion de neologisms), unfat sce ti idioms o per ladin dolomitan. L Dizionar dl ladin standard (6) contegn zirca 14.000 paroles-lemesc scrites tla grafia dolomitana. Per numer de lemesc él n puech manco rich che n valgugn vocabolars moderns di idioms ladins de valeda(7) , ma al pieta emplù na panoramica completa dl lessich de dutes les valedes ladines.
FILOSOFIA DE BASA (8)
L ladin dolomitan é sté pensé y crié per deventé n fatour de unificazion, de integrazion y de autoidentificazion linguistica ladina y se baseia sun i idioms (9) rejonés te vigni valeda dl Sela. Al é na grafia unitara che mess ester n model de referiment tl prozes de modernisazion di idioms, na maniera comuna per codifiché strutures morfosintatiches di idioms ladins contra interferenzes esternes (10) y per arichì sie lessich sibe tres la difujion (almanco passiva) de geosinonims anter na valeda y l'autra, sibe tres la creazion de neologisms comuns y de terminologia moderna unitara.
L ladin dolomitan é na grafia unitara saurida che pò vegnì entenuda y scrita da duc i ladins dles Dolomites, na koiné che tol su strutures gramaticales y paroles vives y tipiches di cinch idioms ladins, n lingaz pont olache i idioms pò s’enconté, baraté fora y validé inovazions linguistiches. Al é donca na Dachsprache sot a chela che i idioms pò renforzé, duc adum, l status de «lingaz».
La Wegleitung, la GLS y l DLS propon n model de ladin standard y na metodologia per realisé chest model; al se trata de na proposta y nia de n codesc de normes stares y definitives. L standard pieta deplù formes y variantes che l nuzadour pò y dess adoré creativamenter aldò di bujegns, dles spezifizités dl contest de adoranza y spezialmenter aldò de sia varianta ladina de valeda. L ladin dolomitan é n sistem de scritura per i idioms (11) y nia n lingaz alternatif ai idioms. Enscì sona per ejempl:

Lita dl sistem de scritura (12)
La ortografia de n lingaz, ence de n lingaz de mendranza, ne pò nia vegnì fata fora ex abrupto, ma mess se basé sun les usanzes y les tradizions grafiches storiches di idioms conescius, rejonés y scric da la popolazion enteresseda. Y chest dantaldut te nostes sozietés truep alfabetisedes, olache i nuzadours dl lingaz zil de la planificazion mess podei l nuzé sibe sciche codesc passif sibe sciche codesc atif per les ativités linguistiches superioures, c.v.d. per lieje y scrive. L problem é particolarmenter emportant tles ativités de language planning sun lingac rejonés da popolazions truep alfabetisedes, sciche chela ladina, y che donca à interiorisé n raport segur y stabil anter segns grafics y realisazion fonica.
Donca sce l sistem alfabetich che an vuel tò su é "saurì", che vuel dì che respeta grosso modo les relazions anter scritura y pronunzia di lingac de maioranza te chi che na gran pert dla popolazion à rezevù sia istruzion primara, saràl saurì l doré ence per l lingaz de mendranza: an podarà a chesta maniera schivé conflic y melsegurezes grieves y al medem temp ti dé ai nuzadours dl lingaz scrit segureza y otimism sun sies poscibeltés de emparé la nueva ortografia. Autramenter él l risch de ti dé valour a la idea dla creazion de n nuef idiom "rie", o enfinamai artifizial, che ne é tl medem temp nia l idiom sentù sciche sie da la popolazion y nience chel de prestije dles relazions extralocales.
Donca, les cernes che i planificadours dl lingaz se giata dant é de fat trei: na ortografia fonetica - che respete donca l plu poscibel l raport biunivoch anter i sons dla varieté da standardisé y l sistem grafich. Chesta soluzion preveid però l'ejistenza de n standard oral dl lingaz bele azeté da la jent o che l lingaz rejoné nen ae nia variantes fonetiches, soziales y geografiches emportantes. Na ortografia de tip etimologich, chel fossa na ortografia che mete dant, sourafora da sie forma atuala, les derivazions etimologiches y les relazions diacroniches dles formes linguistiches. O ence na ortografia mescededa, che vuel dì en pert fonetica y en pert etimologica, che é gonot l resultat de na evoluzion tradizionala dl lingaz. Les trei soluzions met dant vantajes y desvantajes: la clera soridanza de scritura de na grafia de tip fonetich (teoricamenter ne àn nia bria da nia savei deguna norma ortografica, che passa é l valour fonetich de vigni letra - o la reprejentazion grafica de vigni fonem dl lingaz: al é assé "sentì" l lingaz y l reporté per scrit) é gonot valiveda da dificoltés de interpretazion. Deplù idioms rejonés - valch outa ence truep desferenc anter ei - pò vegnì reconescius dai locutours sciche variantes dl medem lingaz: te chest cajo ne él nia les condizions per na corespondenza biunivoca anter i sons (fragmentés sun l teritorie) y grafs (unitars), y alincontra fossa na tel corespondenza truep erta ajache ala obligassa a chirì fora una na varianta dreta. Laprò, tl cajo de raporc variabli anter i sons, obligheia na ortografia fonetica a mudé sistem de scritura ence per formes declinedes de paroles truep doredes a na maniera che l reconesciment di morfs costituenc dla parola (les desinenzes dl plural, dl feminin, di verbs, i prefisc o i sufisc) ne é nia autoevident. La grafia ofiziala dl gherdeina, per ejempl, scriv la alternanza regolara anter /o/ tonich y /u/ aton - tl gherdeina ne él nia l son [o] tla posizion pretonica - obligan a mudé la raisc di verbs te sia coniugazion: /purté/, infinitif vs. /porta/, 3. pers. sing. prej., con na alternanza /purt-/ vs. /port-/ dla raisc.
D'autra pert chi che conesc per ejempl l'ortografia dl franzeis o dl rusc veid ite i risć de na grafia massa etimologica, chela che auza fora les relazions anter les paroles y sies componentes: [ʃo] "ciauc", plural de [ʃo] "ciaut" vegn scrit /chauds/, con /d/ y /s/ etimologiches. Chestes does letres etimologiches à endere na funzion gramaticala emportanta: la pruma deida la formazion dl feminin [ʃod], scrit /chaude/ "ciauda", y l'autra indicheia, tl lingaz scrit, che la parola é doreda tl plural.
Na grafia mescededa é gonot la cerna plu ecuilibreda sce chesta resulteia saurida da lieje per chi che sà l lingaz y vuel emparé a l scrive. Na grafia mescededa é per sia natura nia massa prezisa. Chest vuel dì che ala permet de podei lieje la medema parola scrita te manieres desferentes: chest prinzip à aplicazions emportantes tl corpus planning de lingac de nueva standardisazion mascimamenter per les poscibeltés che al ti dà a les grafies che se baseia sun chel de vegnì azetedes da la jent.
Per chest cògnen ence tegnì en cont che i valours simbolics liés a la ortografia é scialdi forc: tres la ortografia se rend l locutour cont che la varieté de lingaz che ti vegn metuda dant sciche lingaz comun ne é mai perfetamenter sia varianta, l lingaz a chel al lieia sia identificazion primara, siei sentimenc de afetivité y de liam con sia cultura y sia tera: al é semper valch che ne va nia ben y envers n lingaz scrit standardisé él semper tla jent valch sentiment de melcontenteza, unfat ciuna che sie la soluzion proponuda, melcontenteza che se concretiseia con refudanza o scomenciadives de protesta. Donca, na ortografia lergia, sce en cajo ence nia massa prezisa, podessa ben stravardé da n valgugn de chisc problems, ence sce al é emportant dantaldut che chisc i vegne fac fora a nivel politich. Chest vuel dì che na ortografia "saurida", tl sens vedù dant (c.v.d. somianta a chela di lingac de maioranza sun l teritore te sia strutura basica, ma che ti dà peis a puec ma carateristics ponc de desferenziazion), che ne vae esplizitamenter do a deguna varianta particolara, sibe chesta na varianta spontanea o una crieda ad hoc, permet interpretazions desferentes dla parola scrita, interpretazions dutes tamben legitimes y dretes y che pò vegnì sentudes sciche sies da la maioranza dla jent che rejona l lingaz.
L'esperienza de lingac sciche l ingleis, l rusc, l franzeis, l daneis anter i autri, nes fej vedei che la imprezijion ortografica ne dà degun problem de interpretazion dl test. Ma purempò mess i valours simbolics liés a l'ortografia vegnì respetés: tl sens che, sceben che pratich risćia n sistem de scritura massa somiant a chel di lingac dominanc de nia encontenté les ghiranzes de desferenziazion di nuzadours dl nuef sistem de scritura. Na soluzion pò ester chela de mete ite tla grafia na cuantité (limiteda) de "letres bandiera" (flag characters) o - grups de letres bandiera - che posse vegnì sentudes sciche segns carateristics dl lingaz, foresć per l lingaz de maioranza da chel che an vuel se desferenzié, o che ai é poester te n'autra tradizion linguistica a chela che l nuef standard vuel se arvejiné. A chesta maniera ne vegn sia strutura alfabetica generala y sies carateristiches de letura nia mudedes, ma sia forma scrita giata na paruda desferenta y unica che pò vegnì paridleda dal locutour con les particolarités de trueps lingac de maioranza y nazionai.
Al é ence bendebot emportant abadé che na comunicazion efizienta se baseia sun la prevedibelté dles formes linguistiches: chest vuel dì che al ne é nia tant emportant sce la ortografia é plu o manco menuda, ma cotant che ala é stabla y coerenta te sia strutura. La fragmentazion ortografica, endere, fej i tesć nia sauris da lieje dantaldut ajache ala fej mancé chesta condizion de prevedibelté, y dapò percieche la maioranza dla jent alfabetiseda te n lingaz gran y de longia tradizion de standardisazion ne é nia useda scrive la medema parola con massa variantes desvalives. Aboncont ne vuel chest nia dì che l resultat dla planificazion messe ester la creazion de na varieté unica y zenza alternatives: chel che é emportant é che al esiste y sie costant n "adum" de formes de referiment che reprejenteia na lerch de comunicazion unitar y sie na garanzia per la perzezion unitara dl lingaz. Da chesta idea de poscibelté de podei standardisé n codesc linguistich con regoles lerges y che respeta la variazion diatopica dl lingaz se à svilupé l conzet de polinomia tl ciamp dla planificazion linguistica.
Al va inant
- Dietelpai a la colega Nadia Chiocchetti (SPELL) per la comedura linguistica y la revijion de contegnù dl test.
- Schmid 1994.
- L projet Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin (SPELL) é vegnù metù a jì tl 1994 da Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" y da la Union Generela di Ladins dles Dolomites, a chi che se à jonté ite dapò ence l Istitut Ladin "Micurà de Rü" y l'Istitut Pedagogich Ladin, y al é encuei te na fasa de reorganisazion per miec se adaté ai debujegns atuai.
- Da la publicazion dla gramatica dl ladin unifiché (GLS 2001) encà douren plu gonot l inom de ladin standard che chel de ladin dolomitan proponù da Schmid.
- GLS 2001.
- N volum lematisé sun l ladin con traduzion tl todesch y tl talian y formes ti idioms de valeda (DLS 2002) y doi indesc, un talian-ladin (DLS 2003a) y l auter todesch-ladin (DLS 2003b).
- Comitato 1997, Mischì 2000, DILF 2000-2001, Forni 2003, , Masarei 2005.
- Per na vijion generala dl'idea de ladin dolomitan o standard, emplù de Schmid 1994, cf. ence Belardi 1993, Bernardi 1993, Kattenbusch 1994, Valentini 2002, Chiocchetti 2004c.
- Con l inom idiom indichéien les variantes romaniches rejonedes y scrites tles valedes ladines dl Sela: Badia, Gherdëina, Fascia, Fodom y Anpezo.
- De fat l capitul de la GLS soura la formazion dles paroles é en contradizion con l conzet de autonomia dl ladin dai lingac de maioranza d'entournvia, anzi, con sies propostes de creazion de neologisms sun formes y paroles dl lingaz talian someiel che al ti dae na forta dependenza da chest y, zenza nominé l todesch, se slontane da chest auter.
- Valentini 2002.
- Cf. Dell'Aquila - Iannàccaro 2002 y 2004.