Quo Vadis Union di Ladins?
L Dì dla Unité ladina messessa ester LA festa dla jent ladina y nia dles istituzions y dles autorités a dé ju proclamazions stereotipiches
de Erwin Valentini
Cinch menuc dant les dodesc met la Union Generala di Ladins finalmenter sun meisa n program per l Di dla Unité Ladina. Al fova gran ora, aspeté onse messù giut, massa giut! Per trueps él bele massa tert ajache ai à tout su entant d’autri engajements. Nia puec se damana cie che la UGLD fej, sce ala é ciamò en vita. Vigni tant auden, al é veira, de na enconteda anter i reprejentanc ladins y valch autorité politica, valch iade pòn lieje na minonga dl president dla Generela sun La Usc, valch outa sautel fora na polemica che se destuda dapò via te n gran fum.
Degugn ne sa da dì cie che al suzed, degugn ne à vedù na idea, n projet, n program per l davegnì dla Ladinia. Ence La Usc, organ de informazion ofizial dla Generala, scouta scialdi chieta sun les chestions y les tematiches essenziales y ciala plu gen autrò, p. ej. sun la Maratona dles Dolomites o magari sun les pizes dles Andes. De chest vuet programatich, de chesta mancianza de scomenciadiva y de leadership politica-culturala en profita samben chi che laora contra l’unité ladina y vuel descredité la UGLD.
Nia da se fé demarevueia sce ence l program per i 15 de messel, almanco chel che an pò vedei sun noeles.net, é valgamia luje. N deja vu: i saluc-reclam dles autorités taiavetes dant i media, l blabla sun l’emportanza dla adunanza ai 15 de messel 1946, les sciolites ghiranzes verbales zenza n plan de atuazion, la ressoluzion dla FUEN che conta manco che l doi de sampugn tl juech politich anter Bulsan, Roma y Bruxelles.
L president envieia duc a l’enconteda dl Consei dla UGLD, ma per fé cie pa? La pruma pert é scluta o reserveda ai membri dl Consei, l’autra pert ti deura la porta a les autorités y ai media per lascé audì les gran proclamazions de bona volonté y de simpatia per i Ladins, terdeca che duc conesc adament y de cheles che duc se en frega.
L Consei arà samben de bones rejons per se enconté anter ei y con les autorités, ma olà é pa la jent, l soget primar dla Unité Ladina? Tl program végnela lasceda sun na pert, ala pò scuté pro; na entité trascurabla, pérel, ence per la UGLD. L Di dla Unité Ladina messessa ester LA festa dla jent ladina y no dles istituzions y les autorités. Per l Consei y l president dla UGLD messéssel ester l moment olà che an dà cont dant a la jent de sies ativités, scomenciadives, vijions y programs; per la jent messéssel ester na ocajion per se informé, ence critiché olà che al va debujegn, fé propostes; per duc messéssel ester l di olà che an chier adum les forzes per realisé deberieda l’ideal - o utopia, al é unfat - dla unité di Ladins. La UGLD se contenta de manifestazions de paruda per la TV. Cie aspétela pa per mete en pratica les 11 teses per na politica linguistica ladina, che ala ova aprové do n grum de pesimes ma à dapò atira desmentié, a cie moda ne ghìrela pa nia spligazions publiches da chi dla politica sun l boicot dla lege 482/99 y sun la famousa conferenza di ombolc ladins finida endò n iade te n scrin? Y denant che proclamé mecanicamenter che ‘Ladins sonse y Ladins restonse’ ne déssela nia verifiché n iade sce al é "überhaupt" ciamò zachei che vuel l’unité ladina?
Les ciacoles vuetes y stereotipiches é plu de dann che de utl, la jent se stufa, perd la creta no demé te siei reprejentanc politics y culturai ma, cie che conta de plu, te se enstesc, te sie ester Ladins.
Ie me esse aspeté bele l ann passé a Cortina na touta de posizion forta da pert dla presidenza dla UGLD sun chestes tematiches, podéssen mo se aspeté valch de concret chest ann a Cianacei? Al ne fossa de segur nia massa adora!
L Di dla Unité ladina - Cianacei 2006
I ultims Dis dla unité ladina - Ampez 2005