L Di dla Unité Ladina: na steila destudeda
I 60 agn dal proclam ai 14 de messel 1946 sun jouf dl Sela - Ai 16 de messel 2006 végnel enfinamai saré i joufs dolomitans per chi dla roda
Ai 14 de messel déssel ester l dí di ladins per recordé sia touta de posizion sun l jouf dl Sela l ann 1946. N pue de valch él vegnù fat feter vigni ann. L ann passé àn festejé i 100 dla "Union Ladina" nasciuda a Dispruch l ann 1905. Chest ann fóssel i 60 agn dal gran aveniment dl Sela. La festa toma ai 14 de messel, ma ala vegn sburleda a la sabeda o a la domenia do o dant. An ne auda nia.
- N isté n pue storich ence chest. L ann 1996 àn zelebré i 50 agn dl gran aveniment dl proclam di ladins sun l jouf dl Sela dl 1946. Chest ann toma i 60 agn dl aveniment (comentar, va inant daite).
A ruvé al Dì dla Unité Ladina màncel 17 dis y an ne à ciamò audí nia, sce al vegn organisé valch o nia. Entratant che vigni valeda y paisc, tres sies assoziazions turistiches, à bele publiché da n struf i programs dles manifestazions che vegnirà tegnudes rodunt chi dis. I recordon, anter l auter, la gran festa "Anter i Tobié", organiseda da Fascia per i dis dai 13 ai 16 de messel a Cianacei. I penson a la "Sela-Ronda - bike day", l dí dla roda, propi en domenia, ai 16 de messel. En chel dí vegniràl enfinamai sclut ju ai auti y ai motors i joufs de Frera, de Ciaulonch, de Pordoi y dl Sela. L'organisazion vegn fata da l'Alta Badia, ence Urtijei tolarà pert a la manifestazion. I penson al "Naturathlon" tl parch natural Puez-Odles en domenia, ai 16 de messel, da les 11.00 inant, pian via da Seres a Lungiarü. Ala se trata de na sauteda a enciamps dantaldut per les families y i amisc dla natura. La partezipazion é debant. A S. Cristina, la domenia ai 16, él segra, l giubilé di 150 agn dla mujiga. Dantmesdì messa grana, domesdì desfileda dla mujiga, dl grup da bal y conzert dl grup musical "Jango's Oberkrainer". A Urtijei, en domenia, ai 16, per l terz iade l concurs "Miss Italia". Mareo y Ampez s'enconta endò per i juesc anter de ei, rodunt la domenia, ai 16 de messel. L ann passé sun Fodara Vedla, chesta outa sun la mont de La Stua de Ampez. I podon nes archité a cumpedé su les manifestazions che vegn tegnudes fora per les valedes, propi entratant i dis dla recordanza. I ovan bele envié l ann passé i responsabli dla organisazion dl Di dla Unité Ladina de contaté les assoziazions turistiches de val a lascé lede n dí y tó pert a la manifestazion deberieda per sensibilisé tres deplù i ladins al sentiment de unité. I savon che politicamenter va vigni valeda do i criters dla provinzia, ma oramai ésen tant inant chest suzed ence a livel cultural, olàche vigni valeda va do sie troi. Chest desmostra che al mancia na organisazion sourastanta che ae influenza sun les unions culturales, che gode dla creta. A la Unité Ladina ne ti crei propi feter plu degugn, adenfora de valch om politich de Trent.
Chest ann s'éssen beleche desmentié dl Di dla Unité Ladina y empermò chisc dis él vegnù mané en prescia na e-mail a les unions de val, dijan che an tolarà pert en sabeda, ai 15 de messel, dantmesdì a la festa "Anter i Tobié" a Cianacei con valch relazion, domesdì se abinarà i raprejentanc de val dla Generela anter ei per traté la situazion dl moment. Souraldut dles dificoltés de comunicazion, de n valgugn contrasc' vegnus a la lum. Che al é zeche che ne funzioneia nia, é cler. Sce an ruva al pont de messei damané ospitalité a na val entratant sia festa.
L Di dla Unité Ladina se merita na autra dignité, al dess ester per duc i ladins n di de soredl, de speranza, de conescenza y nia na steila destudeda. L'imprescion che an à é chela che l problem dla Unité di Ladins, l engajament per ruvé tres plu damprò conte demanco che na boza de vin. Al conta souraldut la ocajion de n "show" personal. (uc)
N isté n pue storich ence chest. L ann 1996 àn zelebré i 50 agn dl gran
aveniment dl proclam di ladins sun l jouf dl Sela dl 1946. Chest ann toma i
60 agn dl aveniment. En domenia ai 16 de messel gniràl recordé en curt l
aveniment a Cianacei lascian audì la testemonianza de valch persona che à
tout pert a la manifestazion dl Sela l ann 1946. De setember fora, végnel
dit, gniràl tegnù na manifestazion aposta sun l jouf dl Sela. La motivazion
pèr che sie chela de volei sposté l monument di ladins, ajache al moment él
te na posizion ria da chirì fora, da vedei. Ma enfin a ciamò él dut demé
suposizion, ajache de segur ne él dutaorela ciamò nia. En domenia ai 16 de
messel gnirà enviés a Cianacei ence i jornalisc' a na moda che ai posse
informé sun cie che an à intenzion de fé. Propi demarevueia duta chesta
imprezisazion, propi canche ala se trata de n aveniment storich per i
ladins. Chest vuel dì che enfin a sen à trat dant d'autri interesc,
souraldut sportifs. Ne él nia ora de mudé register?

I ultims Dis dla unité ladina