Sun troi con Dolasila, Luianta, Spina de Mul y Uedl de Nuet .....
L troi dles liejendes de Fanes gnirà daurí ofizialmenter ai 9 de messel 2006, da les 11.00 ite Al Bagn/Al Plan
L'assoziazion turistica de Al Plan de Mareo s'à lascé tomé ite chest ann na idea dret plajoula: realisé n troi amesa la natura dediché deplen al tema dles liejendes ladines/marores. Chest projet é vegnù realisé sun n troi che peia via atira daite dal paisc ite Al Bagn y che conduj can tres l bosch can al our dl pré. Tres l aiut dles tofles empàren depierpul a conesce n valgugn personajes dles liejendes dles Dolomites, dantaldut chi dl certl de Fanes.
Dolasila.
Al se trata de n entravai de contejes y de personajes vedlors che "abitova" zacan tl raion de Fanes, sun les montes y sun i creps de Mareo.
La tramadura dles stories é scialdi entorcoleda, ma ala pò vegnì trata adum y sclarida en curt plu o manco enscì: la ciaseda reala di Fanes y l popul dles montagnoles ova patajé che canche al fossa nasciù jomelins, éssei fat n barat desche segn de fidenza anter ei. Canche endere n re de Fanes é vegnù da foradecà, ne savan nia de chest patejament, àl sclut ju n pat con les eguies per deventé tres plu potent y nia plu da devenje. Tl palaz real fòvel belavisa nasciù jomelines: Dolasila y Luianta. La reina ti à dé Luianta a les montagnoles che ti ova retù a la reina na picera montagnola blancia. L re à depierpul tout n dí una dles does mutans fora de cuna per ti la dé a les eguies. Canche les eguies à daurí l fol é la picera montagnola blancia scluteda fora y é muceda demez. Da chest moment àl metù man temps griefs per i Fanes: veres y batalies. L strion Spina de Mul é sté enfinamai bon da ti brinché via la Raieta, na pera dret de valuta, fontana de fortuna y de benester per l popul de Fanes. Entratant é la prinzessa Dolasila chersciuda su y ala é deventeda na veriera bravia, ma ala combatova ingert y contra sia volonté, demé ajache sie pere avaron la fajova combate a ries. Sia sor Luianta vivova depierpul con les montagnoles. N prinz joen é sté n bel dí bon de ti tó la pera preziousa, la Raieta, al strion Spina de Mul y da ti la dé endò de retuda ai Fanes. Al é deventé scudier personal dla prinzessa Dolasila. Ai se enamoreia, ma l re, ne savan nia che l joen é n prinz, l para demez da sie regn. Entratant fova Dolasila deventeda nia da devenje per merit de sies saites y de sia armadura strionedes. Ala fova endere na joena bonaciona y ti à scinché les saites d'arjent a n valgugn mutons che sighitova a prié che ala ti en dess n valgunes. En verité fova chisc mutons morcs (zbergli) maligns aliés dl strion Spina de Mul che à a la fin redont adoré chestes saites che ne falova nia ju contra la prinzessa Dolasila enstessa. Ala é vegnuda trafonuda y mazeda da na saita, ajache ala fova steda massa bona. Sie pere ova tradì sie popul ne respetan nia l patejament con les montagnoles y tiran ite sie regn te agn y agn de veres arvenù da sia gran avidité y da sia seit de podei. Al à messù s'en jì y é vegnù empedrí. Al restova la reina oma y la jomelina, Luianta, che é endò gnudes a ciasa. Adum a sie popul àles messù chirí alberch sot a les Dolomites ite. Aboc, junsom a Sas dla Porta, se deurel na picera porta, da olàche al vegn fora na barca che slisola de nuet sun l lech de Braies. Lassoura él la reina y la prinzessa che aspeta l son dles trombetes d'arjent che encondarà n dí la ressorezion dl Regn glorious de Fanes.
L troi met man ite Al Bagn y conduj tres bosch y pres te na lungheza de ca. 2 km. Al se trata de n troi saurí y plutost daplan sun chel che an pò ence jí con spaziradli per mutons te plu o manco una na ora.
L troi vegnirà enaudé ofizialmenter ai 9 de messel 2006, da les 11,00 ite Al Bagn. Ence entratant les desfiledes folcloristiches te paisc, ai 23 de messel y ai 13 de aost saràl da vedei i personajes de Fanes: Dolasila, Luianta, Spina de Mul y d'autri y i salvans y les ganes.