L trafich sun i joufs dolomitans: cie fé?
scrit ai 19 June 2006 da les 21:58:57 da noeles |
|
La gran fuera di motors su per i joufs
Michil Costa: i joreie, i ne paiaré MAI n daz sun i joufs
Ala se trata de nes fé na domanda, scempla y senziera: cie volonse pa fé con nost raion? Volonse mete en pé na strategia de marketing con n slogan, dessegur de gran suzes: “Na raion idiliach y demarevueia bel per n percurs da gara per motors: i joufs dolomitics”. O provonse empò ciamò n iade da ti rejoné ados a n turism che vegn per se gode pesc y natura?
I joufs dolomitans vegn chiris su tla bela sajon da milesc de turisc' motorisés che fej na bela gran vera, renforzeda dal rondenì di creps.
Tl secont caje messonse nes impegné, la concorenza é grana. Tl prum fóssel saurì daldut. Imola tles Dolomites: beliscim! Dant da n valgugn meisc fòvei ence ie ciamò a una de fé paié n pedaje, ma la situazion s'à completamenter mudé. I gran capi vuel enjigné ca plazes da parché per i auti sun i joufs. N fal grandiscim. Les plazes mess vegnì toutes demez, no metudes. Ence per motivé la jent de se tré a d'utl i trasporc publics. Ai miena che al sie na smendriment dl trafich. Nia veir: cinch euro él duc che paia. “Al mess pu ester interessant, sc’an paia! Jun ma a vedei…” spo méssen ti dé n servisc: deslarié les stredes y mete su cabines per tré ite l pedaje. Beliscim: Gardena nord - Gardena sud: cinque euro.
Ai vuel fé paié ence nosta jent, nos ladins. Chela fossa chela bela. I joreie: ie ne paiaré mai. MAI!
Adum a n valgunes persones a cef de assozazions da tres impegnedes tla defendura de nost raion sonsi sté a Bulsan en l’edema passeda per ti splighé al president dla jonta provinziala Durnwalder les rejons ciuldì che i sclujessan gen i joufs n valgunes ores al dí. Sot via n valgugn ponc che messessa nes fé pensé soura.
- La gran cuantité d’auti che raita su per i joufs é n problem, ma truep maiour é la gran cuantité de motors y la gran vera ch’ai fej jian su a 170 km a l’ora. L problem n’é nia demé sun les stredes, ma ence y dantadut per chi che vuel jì a spaziré su per mont. Te trueps posć n’él al moment praticamenter nia meso de se gode la pesc de nosta natura: Piza de Boà, Lagació, Cier, i ciampanils dl Sella, enfinamai ite per feter duta la Val Misdé. Endlonch i auden. La mobilté mess vegnì garantida per i ladins, ma ence per fornidours, meinacreps y e.i. Dut detais ciamò da fé fora, ma nosta jent ne podarà nia vegní penaliseda! I implanc portamont messessa funzioné y i podessan mete a jì n servisc "shuttle" a idrogen. “Fosseneres” da podei mete ite idrogen entourn l Sela y da Minca a Verona (projet bele dant man, svilupé dal architet Johannes Thaler, Urtijei). I prums auti Bmw y Mini sarà da giaté dal 2008 inant. Les prumes corieres a priesc da azeté te n valgugn agn. N beliscim projet da mete a jì con duc i ladins!
- bele enlaouta òven fat fé n stude de fatibelté dal inj. Theil: auti y motors, da olach’ai vegn, tant die ch’ai stà, cie ch’ai consumeia, posc´ da lascé ju i auti ez.), la grandissima maioranza de chisc ne dorm nia tles valedes ladines!
- La jent messessa vegnì informeda (la Maratona é ence bona da informé milesc de persones che i joufs é scluc en chel dí). An mess samben pensé ai posc´ da lascé ju i auti nia demé a Selva o a Colfosch, ma te duta la valeda. Al é demé na chestion de informazion. A Zermatt rúven ence ite demé con la ferata. Ala funzioneia ence. Y duc l sà.
- Les uties sun i joufs ne mess nia se temei de perde valch. Ai fajessa i medems scioldi con la jent che ruva su con i lifc, con i trasporc publics, con la roda, a pé.
- L’ecosistem é zite. I ne podon nia sfruté, sfruté y sfruté.
Nos ne dijon nia de conesce la soluzion de duc i mei, ma an mess mefo prové. Una na cossa é segura: enscí ne vàla nia plu inant. Nia demé pensan al turism, ma ence a nosta cualité de vita. A mè me savéssel bel vive inant chilò te mie paisc. Te na situazion azetabla. Almanco n valgugn meisc al ann. L priesc che i messon paié tla situazion atuala é massa aut. Va ben i sciori, va ben milesc de persones d’invern, va ben dut l crabal de mutons y sciors sun les pizes de messel y de agost, va ben fé scioldi, (!?) mo sce i messon ence ciamò mete man a soporté meisc alalongia i motors, spo ne podonse nia plu ester a una de paié n priesc tant aut.
Pazienza ence per nos, ma magari fóssel ence l caje de pensé n pue de plu a chi che nes vegn do. Sc’al n’é nia massa tert, ciuldich’ al é bele suzedù, y al podessa ciamò suzede: tert o adora se vendicheia la natura. Spo ben a pié y se desperé. Pueresc nos. Con l destin te nostes mans..
De biei saluc
Michil Costa
|