La vertola de Kollman: "i ne ove nia dlaorela"
La cherta di scizeri fej con i ladins avisa chel che ai ti tira dant ai talians: sterne encerch inoms todesc
La cherta é vegnuda prejenteda con n grum de publizité mediala sciche an essa inventé da nuef l’ega ciauda, enscí fova la cherta vegnuda laudeda da chi che l’ova fata. Fata zenza contribut di ladins – valch todesc anter ei ŕ fat fora na cherta toponomastica che dess vegně – chest se aódei – la toponomastica ofiziala. La cherta é n laour da valgrata che palajeia l’ideologia nazionalista de chi che l’á fata. Nia demé che i todesc che ŕ fat la cherta vuel comané sun i toponims dla provinzia entiera – y enscí ence sun i autri grups etnics. Che chest spirit de egemonia etnica é nazionalista é tla definizion enstessa de nazionalism.
C. Kollmann, l toponomast di scizeri. Al é n'intenzion viadedň: sterne fora per les valedes ladines tant che an é bogn toponims todesc. N'operazion tolomeica da pert todescia.
La cherta ŕ trueps fai y de gran mancianzes (ciala rezenjion de noeles.net). Enscí él gnů fat tl forum di scizeri na critica a la cherta (nia dal autour de chest articul, ma chel foss ence unfat). La reazion é steda de ofenuda, la critica é vegnuda refudeda sciche unilaterala. Unilaterala é endere la cherta che lascia fora n grum de inoms ladins, ma met enfin a te vigni piz i inoms todesc.
Drest porta la resposta a la critica dl utilisadour dl forum na lignola de vertoles. Nia dlaorela é la gran vertola. Ma sce an vuel fé na cherta dla toponomastica che dess ester l gran bel ejempl fóssel pa pu de se tó dlaorela. La touta de posizion dl “toponomast” di scizeri, Cristian Kollmann, mostra ence n auter fat: empede respone al medem livel sun l forum (cie che al á fat demé n pice pez) végnel a perdiché: ex-catedra encůndel sies vedudes, davia che al n’é nia bon da tegní na discuscion, olache al vegn critiché.
L “toponomast” di scizeri ne respon endere nia a la critica fondamentala, chela plu emportanta per cie che reverda sie comportament nazionalist: I inoms todesc per i luesc ladins é duc, enfin a ju da pe, y inoms ladins per i luesc todesc endere nia. St. Martin in Thurn y St. Vigil, ma nia Bornech o Sanciana.
“Zweisprachigkeit ist nicht Zweinamigkeit” é sie slogan can che ala va da eliminé i inoms nia todesc. Ma can che ala va da se salvé i inoms todesc per n teritore nia ladin, é “Zweisprachigkeit” ben atira “Zweinamigkeit”. Per i luesc ladins – y ence per la microtoponomastica – él dlonch ence l inom todesch (en pert enfinamai demé l inom todesch). Ei refudeia i inoms talians desche segn de colonialism, nazionalism, talianisazion, ma fej spo rodunt l medem con i luesc ladins: con i inoms todesc dantfora enfinamai. Ai fej desche les valedes ladines fajessa pert dl teritore todesch – n segn de coloniamlism, nazionalism y pangermism, y co, ence sce an dij samben de no.
L comunicat va ite tla critica sun Seuc: “Dafür erschien es mir vordergründiger, zumindest die wichtigsten großen Flurnamen wie "Scilier" und "Sëuc", deren Gebiete Ladinien ja nur streifen, auch endlich einmal in einer Südtirol-Karte aufscheinen zu lassen. Die Strategie bestand nämlich darin, in einem ersten Schritt bei der Makrotoponomastik zu beginnen.” Da pert todescia tňlel endere ite inoms todesc per vigni rodena che é tla Ladinia y che ne fej nience n zich “streifen” l teritore todesch.
Al vegn ence rejoné dla “tolomeische Nonsensübersetzung” de "Passo delle Erbe". Ma al ne vegn nia dit che “Würzjoch” é tamben ence na “Nonsensübersetzung”, ajache con “Würz” o “Würze” ("erbe" per talian) n’á “Börz” nia da en fé. Würzjoch é l medem nonsens nia demé co “Passo delle Erbe”, ma ence de "Klein Fanes", "Grünsee" ...
N auter argument: “Anscheinend haben die Forumsteilnehmer die neue Südtirol-Karte nie mit einer herkömmlichen Karte im vergleichbaren Maßstab direkt verglichen, denn dann könnten sie feststellen, dass in bisherigen Kartenwerken ja weitaus weniger ladinische Namen und dafür aber überall in geradezu penibler Weise die pseudoitalienischen Namen angeführt sind.”
Chesta n’é scemplamenter nia enscí. Al essa basté tó ca la bela cherta – veramenter bela y fata daspavent ben – deda fora dal Istitut Pedagogich Ladin. Al essa basté cialé do sun les chertes dla Tabacco per avei informazions menudes di toponims dla Ladinia. Che la provinzia ne tegne nia cont di toponims ladins é veir. Ma spo essa i scizeri podů fé n iade ence valch comunicat a defendura di ladins – fé i féjei demé a defendura di todesc, cie che giustificheia la critica de “Deutschtümmelei”.
Y sce l "espert de toponomastica" tira bele ca les chertes dla Tabacco, spo podéssen ben s'aspeté che al sae da les lieje. Dailň él scrit Furcia, Al Bagn, o ence Sas dla Porta y nia demé Seekofel, Bad Untermoi (?!!) y e.i.. Les chertes dla Tabacco reporta - per l mirit de un che é veramenter espert (Giovanni Mischí) la microtoponomastica scich'ala auda: Lé Vert, Pices Fanes - nia Grünsee y Kleinfanes. Da chisc detais veiden che ala se trata de vertoles bon marcé. Y che al fova chilň n'intenzion viadedň: semené fora per les valedes ladines tant che an é bogn toponims todesc. N'operazion tolomeica da pert todescia.
“Hier sei aber eine Frage erlaubt: Wie wäre es, wenn einmal die Ladiner selbst, beispielsweise die "Ladins", eine Initiative für zumindest eine Landkarte von Ladinien und Grenzgebiete mit historisch gewachsenen Namen ... “
Ah! Chest medem “toponomast” ova pa n iade dassenn trat dant “fascism” a na persona che ova abů l coraje da dí che “Eores” n’é nia n inom fascist – sciche el ova scraié fora -, ma n inom ladin. Segn tant espert che al é. La lista “Ladins” ŕ fat te consei provinzial mozions sun chest argoment – realisé n’él vegnů nia enfin a sen! La rejon de nia l savei á i scizeri y sie scior “toponomast”, ma nia la rejón de fé desche al ne fossa vegnů fat nia. Ma dantadut: na tel cherta esisteia: n “espert de toponomastica” che ne conesc nia la bela cherta dl Istitut Pedagogich messessa se daudé da porté chest titul. (mt)
-
-