I funzionars "ladins" dla SVP claceneia ence per nia
N ladin pò deventé "assessour provinzial" desche Mussner, ma demé sce la SVP vuel: chesta é na situazion dassen umilienta
Canche la SVP sciacareia fora valch normes con Roma per Südtirol, ciàlela scialdi demé de si todesc y chest é da capì; nia da glotì n'él che funzionars ladins dla SVP, metus per ti fé avei ai ladins deplù rejons, scouta chiec y claceneia ciamò con les mans vuetes.
Tant "ladina" é pa perdret la SVP "ladina"?
- En confront ai todesc à i ladins condut puech te ciantorin, scemia che ai é ence na mendranza. Aja che ala é cotant plu picera y plu al pericul de vegnì ciuceda su dai gran vejins, audíssela da giaté almanco tant che i todesc. I ladins mancia endere te n clap de comiscions emportantes: te cheles legislatives provinziales - regionales, te chela dla toponomastica, tla comiscion che partesc su i posc' publics; ai n'é nia tl TAR, nia tla Comiscion di 6 y e.i.
Tl foliet ZiS n.05/06 dla SVP él n articul intitolé: Das sind unsere Ziele ("Chisc é nosc obietifs - ju a Roma):
- an provarà de adaté l Statut d'Autonomia dl 2001 a la Costituzion nueva (les enjontes al Statut dl 2001 dij: n ladin pò vegní assessour provinzial ence lascian da na pert l proporz - n ladin pò vegnì president dl Consei Provinzial);
- an volessa arjonje che al bastassa la maioranza dles oujes dl consei provinzial empede i 2/3 per tó ite n assessour da foradecà;
- - aument dles ores de trasmiscions ladines.
Prum obietif: al sta demé scrit che l ladin pò gnì assessour y president; enscí depénel daldut da la volenté dla maioranza todescia, sce l raprejentant ladin ruva a chestes enciaries o nia. Bele chesta situazion umilienta per i ladins ne pò nia vegnì azeteda. Al mess gnì arjont che l raprejentant ladin à la rejon, l dert de gnì assessour, de gnì sourastant dl consei provinzial, n dert che i talians y i todesc à tres abù. A cie moda dess pa i ladins gnì tratés autramenter? An tol ite l ladin demé sce al à l dret colour politich.
Secont obietif: sce al bastassa la maioranza dles oujes dl Consei, spo n'essa la SVP nia bria da avei l consens di talians per tó ite n assessour da foradecà, ala podessa tó ite chi che ala vuel y lascé da na pert l raprejentant ladin che ne ti scusa nia (bele vegnù pratiché dant valch ann). Chesta norma gnissa dessourora sce l raprejentant ladin essa l dert da assessour.
Terz obietif: da plu de 10 agn encà speta i Ladins da giaté plu ores de trasmiscion, na redazion autonoma y che al vegne tout su deplù personal per afronté l laour de mete adum les trasmiscions. Plu ores vuelel ester per dé tres ence valch plu de lonch: teatri, discuscions, conzerc... Al é da speré che Bulsan se pare ite les manies y arjonje ju a Roma per i ladins cie che ai toca de avei: 2 ores de radio al dì y 20 minuc de televijion al dì con enjontes de 50 minuc per trasmiscions che se ghira temps plu lonc.
Lois Trebo