benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Lamon vuel vegně con Trent, ma encuei apeina Souramont y Fascia con Bulsan
scrit ai 27 May 2006 da les 19:03:33 da noeles

Politica

 

Ladins da souramont pro Südtirol?

L Comun de Lamon vuel passé a la provinzia de Trent - da souramont ne auden plu nia de chest vers

N articul tl foliet ZiS (l foliet de partí SVP) n. 5/6 titoleia: Lamon gibt nicht auf! (Lamon ne zed nia!). Ala se trata de chel comun de Belun, con si 3800 abitanc, che ŕ dant da puech te n referendum dit a gran maioranza de volei mudé ju provinzia y jě pro chela de Trent con la speranza de gní a se sté miour (zenza n'éssei nia bria da l damané). Sen é chest sone ciaut arsě sun meisa di conseis regionai dl Venet y dl Trentin-Südtirol.

Propi rie da se imaginé encuei che Belun/Venet se lascé sciampé la "perla dles Dolomites" o che Trent lasce jě sie majer raion turistich "Fascia" te na autra provinzia enfin a che al ne é nia massaries giuridiches a sostegn di comuns.



      Sce al é bele la lege che permet de podei baraté provinzia o region, él ence dovei dles regions tochedes da tó su les domandes con coscienza y nia a la lesiera. L sourastant dla frazion regionala dla SVP Lamprecht scriv che al sarŕ rie da azeté n comun nuef, davia che l statut d'autonomia á si termegn regionai y argomenc economics ne podessa nia ester determinanc per slarié sun d'autri raions normes d'autonomia pensedes per sconé mendranzes. Ne n'á nia la SVP pesé sun na maiour autonomia per giaté plu scioldi, per gní a se sté, cis sun l ciamp economich, cotant miour?

     Chilň pensonse nos ai ladins da souramont, sce ai volessa gní a fé pert de Südtirol. Chi essa dut d'autres gaujes: enfin al 1918 ései stés pro Tirol, dal 1923 ései vegnus sburlés sot a la provinzia de Belun. Gaujes storiches per baraté provinzia peisa cotant y tira dant a vigni auter argoment. Tant inant che al é ciamň la volonté via da chisc ladins de gně a fé pert de Südtirol, chesta é sia dezijion. Nos autri ladins podon pa ben ti dé la man desche an fej sce an deida fora fredesc; nosta simpatia y nosc benvedů
déssei avei. De gran aiut podéssel ester che Durnwalder ŕ dit plu iadesc: i ladins da souramont é benvedus sce ai vuel gní pro Südtirol! L'ocajion da se informé, cie che al se mudassa sce ai baratassa provinzia, é ence deda do la publicazion da pert dla ULdA (Union di Ladins de Anpezo) dl liber de Manuela Zorzi: "Storia di un'utopia". Ai adora mefo persones motivedes da conduje adum i ladins, persones che ŕ intenzion de informé plu avisa sia jent sun la bourcia de streda: romagne pro Belun o gní tuc ite pro Südtirol!

    Na pert ite a Bulsan dij: con i ladins da souramont gníssel ence permez cotant de talians pro Südtirol. Dessegur veir, cis via n'Ampez él cotant de talians, ma la maioranza di trei comuns da souramont é ladins y Cortina d'Ampez vegn tres rateda la perla dles Dolomites. Vigni ann él gnů permez te Südtirol trueps talians da lajů su, ajache Bulsan adorova y adora chestes forzes de laour. Pro chisc ne végnel nia dit che ai descacagna l proporz! Encuei onse te Südtirol plu de 25.000 persones gnudes da foradecŕ a vive y a laoré. Tó ite i ladins da souramont fossa demé refé la despartizion ladina che i fascisc ŕ gaujé enlaouta dl 1923 y Degasperi dl 1945. Entratant chisc
60 agn passés ŕ i ladins da souramont damané plu iadesc de podei gní a fé pert de Südtirol! Che Aunejia scutova chieta él da capě, ma che Bulsan ŕ ence scuté chiet desmostra la burta coscienza da pert todescia, davia che an essa pa ben podů daidé eliminé l gran tort fascist. Dessegur s'aspetassa i ladins da souramont na touta de posizion clera, cis da pert de nos autri Ladins, o sonse vegnus tant de gran egoisc che i penson demé plu a nost sach y al nes é unfat sce nosc fredesc da Souramont se stenta tres deplů da afermé sia ladinité, sce sia identité ladina smaresc y se pioura da ann a ann? Vignun mess se damané enstes.


Lois Trebo

 

 Referendum a souramont per gní permez a la provinzia de Bulsan
 Comentar sun n referendum y la lege 482/99
 Referendum per mudé provinzia y region
 Prospetives per n referendum a souramont per vegně con Bulsan
 Comentar a la vijita de Durnwalder: la colaborazion é l troi

 
 

 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 2


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.585 seconc