Istitut de Borcia: empruma "róben" l inom, sen ence l teritore
Ampez, Fodom y La Rocia dij no - L Istitut neo-ladin de Borcia "Istituto Culturale delle comunità dei ladini storici delle Dolomiti Bellunesi" -
N vare inant él vegnù fat per l reconesciment da pert dla Provinzia de Belun dla spezifizité di trei comuns ladins storics. Ai 21 de merz s’à la Consulta Ladina enconté con l assessour provinzial a les mendranzes Daniela Larese Filon. La senteda fova vegnuda damaneda dal Capocomun de Col Paolo Frena che é ence responsabel dla gestion dla lege 482/99 sun les mendranzes linguistiches en colaborazion con l Istitut Cesa de Jan. A inom dla Consulta, à Frena damané te chesta ocajion l plen reconesciment da pert dla Provinzia dl Istitut di trei comuns ladins storics, en atuazion dla delibera provinziala dl 27 de otober dl 2001 che ti reconesc a chesta comunité na spezifizité particolara.
Sie inom ofizial: Istitut Ladin de la Dolomites.
Ma al ne basta nia. La Consulta à damané ence a na moda dret clera che al vegne sclarì na outa per dutes i confins teritoriai olache ai à da laoré i doi istituc ( l auter Istitut é chel che fej a cef ai 36 comuns y che à sia senta a Borcia y a Selva de Ciadoura), souraldut en funzion dla realisazion di projec liés a la lege 482/99. Chest à te chisc prums agn de ativité di doi istituc gonot porté a fé sourapié scomenciadives, a confujion y a incomprenjions. “Cie che i damanon,” à dit Frena, “é la medema dignité anter i doi istituc culturai, che ai ae la delega da pert dles aministrazions per manejé dutes les ativités liedes a la chestion ladina ti teritores de competenza.” Per scomencé à l Capocomun de Col damané che al vegne mudé i logos de reconesciment. Te chel dl istitut de Borcia defat végnel anter i raions de competenza zité ence “Ampezo” y “Agordino”. Ma Ampez fej referiment al Istitut de Col. Y nience l Agordin ne pòn dì che feje dut referiment al istitut de Borcia, percie che Fodom, Col y La Rocia mess vegnì touc fora.
L medem inom “Istituto Culturale delle comunità dei ladini storici delle Dolomiti Bellunesi” o “Istitut Ladin de la Dolomites" pò engiané. Sceben che la lege 482/99 descor de mendranzes storiches, é l agetif tres gnù adoré per i trei comuns. Ence l referiment generich a les “Dolomiti Bellunesi” o “de la Dolomites” ne é nia dret, percieche al lascia entene che al sie n soul istitut ladin, canche an sa ben che al é ence i doi istituc de Fascia e Badia, nascius ben dant da chel de Borcia. Da chilò la domanda de Frena de mudé chisc logos, “che bele enscì à crié truepa confujion. Chest ne vuel nia dì che i doi istituc ne podarà nia colaboré y ester coordinés desche al vegn damané da la medema Provinzia, emprumadedut per i projec dla lege 482/99, ma tl respet di raions de competenza y de sia storia.”
Tla medema enconteda à l president dla Federazion, Siro Bigontina volù fé l pont dla situazion per cie che auda pro la proposta de reorganisazion de chest organism a livel provinzial. L assessoura Daniela Larese Filon à dé sia desponibelté a azeté chel che la Consulta damana. Per chest se àla impegné de ti porté a l’atenzion dl President y dla jonta provinziala na proposta de delibera che azeteie chestes domandes y dae enscì aplicazion a chela delibera provinziala dl 2001 che reconesc l raion de chisc trei comuns desche pert dles comunités ladines storiches y destachedes dal ciuch di ladins dl Sela. ( ls )