I fascians enjuma via na ocajion storica!
I ladins de Fascia y en pert ence chi dles autres valedes se à lascé encianté da les emprometudes de Berlusconi
n comentar de Tone Polam
Do avisa n ann da canche Danilo Dezulian dal Garber é mort, nost candidat ladin al Senat Bepe Detomas ne é nia vegnú lité da sia jent y l no é deventé l secont Senatour ladin do Ezio Anesi. Chel che fej plu mel é che Bepe ne à nia perdù stimes tla Valsugana o vian Primier, ma te sia Val, te si paijes!
Bepe Detomas, l à mencià propi l sostegn de Fascia per deventé senator.
"Fascegn inant adum" l’é resté demò n slogan sul bolatin de la UAL, i ladins de Fascia soraldut e en pert ence chi de l’autra valedes entorn l Sela i se à lascià encantèr da la emprometudes de Berlusconi de smendrèr la stèores, i se à valivé via al model del consumism individualistich.
Imprenditores, hotelieres e boteghieres, ma ence lurieranc e jent nia trop rica, à vardà al tacuin e a n ipotetich enteress subitous piutost che ai ideai de partegnuda, de identità, de ben comun, de defendura di valores de l’Autonomia speziala de nosc raion (che anter l’auter i à ence na gran valuta economich-finanzièra).
E fosc siane duc massa segures chiò te val de poder tras contèr sun chel "zocol dur" de ladinità che no aea mai bazilà enscin ades: l’é mencià donca na azion de contro-informazion, de spiegazion, de convenjiment.
E zaolà l’é stat fat propaganda politica ence ju per pèrgol!
Per n pugn de stimes mencèdes te Fascia aon trat demez l met de aer n nosc raprejentant che aessa podù defener e portèr inant i enteresc de duc i Ladins dla Dolomites, far crescer e svilupèr noscia autonomia.
I fascegn à perdù na ocajion storica, i à descognosciù e trat te n cianton l’esperienza, la profescionalità, la competenza e la determinazion de Bepe Detomas tel ciamp de la politica de defendura de noscia comunanza.
L’é segur mencià zeche te la "comunicazion", ma fosc la rejons les é amò più fones: i ideai, i valores auc e gregn che tegn ensema na comunanza i no é più sentui da noscia jent; aon duc debesegn de descorer, de se rejonèr fora, sibie dal pont de veduda sozio-cultural che politich.
Che réstel de "Fascia ladina"? N lengaz che va tras più de zeruch, n moviment politich autonom descognosciù, n Comun General zenza programes e voa forta de autogoern, n sentiment de partegnuda e de identità tras più fiègol.
Da chest ejit negatif cogn peèr via na fona autocritica e na neva spenta, te noscia val dantdaldut, ma dapò ence deberieda ai autres Ladins a troèr motivazions e ideai neves per arjonjer na majera unità e autonomia politica, opuramenter i Ladins sarà tras plu "unifiché e omologhé" ai modìe del "lombardo-veneto".
L’é gran ora che ence i movimenc politics ladins i se dae na scorlèda daite da sè enstesc e i se troe per fèr sentir si ousc forta, gaerta e unitara!
La legislatura di cinch egn che vegn verc na sajon de gregn mudamenc, porté ite da la neva lege sul federalism, che anter l’auter la perveit apontin na revijion e n agiornament del Statut Spezial de AutonomÏa: te chesta fasa delicata no aron plu a Roma nosc raprejentant dret! Pecià! Sciode!
A ogne bon cont te chest moment sion apede a Bepe e ge domanon de seghitèr a lurèr te noscia val, te la Comiscion di 12, te Provinzia, per defener i enteresc di Ladins, de l’autonomia speziala del Trentin Sudtirol, per n mior davegnir de noscia jent.
Antone Polam dal Maester – President de l’Union di Ladins de Fascia
ai 12 de oril del 2006