Les intervistes da enier tla televijion y da encuei tl radio: da nia y scures, no da blava, no da polenta
Comentar de Umbert Cians
I responsabli prinzipai dla delibera che ti à sclut la porta al ladin standard, l assessour Mussner y l Istitut Ladin à tout posizion tla televijion enier y encuei domesdì tl radio (06.02.2003) defenan sia dezijion, chela de sburlé sun na pert l ladin standard. Mussner dij che valch messòvel vegnì fat, che al volova ester na norma, ma l ladin standard ne é do sia minonga nia madur dant a la jent, "nia ciamò l dret moment". Per el resta chesta na soluzion definitiva, davia che al ne se damana nia cie che al sozed tl davegnì. N segn de pragmatism politich autentich. Y perchel ne pòl se mudé nia. La politica va do sie troi y ne ciala nia ai vantajes dla cultura o manco. Chi che vuel scraié scraie, ma la cossa resta enscì. Desche assessour provinzial ne pòl nia cialé soura i confins dla provinzia fora y perchel ne esisteiel per el nience i ladins da souramont. L diretour dl Istitut depierpul veid l'oportunité de avei l Spell tles mans dl Istitut.
Contraditor l diretour dl Istitut Leander Moroder, tla senteda de messel danter politics y l'equipe dl Spell àl perié Mussner de sospene entratant la delibera, sen perel che al sie la cossa plu naturala, l Istitut l'à tres aplicheda. Ma cie che é ciamò plu pericolous é che al se damana che l laour dl Spell passe ai Istituc, davia che enchin a sen él vegnù fat da n grup estern, lié tres na convenzion con i Istituc. Les conseguezes de chesta ghiranza é almanco does:
- che an vuel l saré via daldut, sciche al ova bele volù fé Valentin dl 1992;
- o sciche al é vegnù dit, de l sburlé a les "calendes greches",
praticamenter a "san mai" .
Demé una na cossa é segura, chest grup estern dl Spell à fat n gran laour danter gramatica y dizionar. Podéssel sen jì inant n tel laour da esperc tl Istitut olache al mancia la volenté dl Consei sciche i on vedù dal arat dé a Mussner desche alibi y dal comportament do la senteda de messel de ne nen volei savei plu nia. Ben rie da se imaginé che al posse garaté valch de endretura, sce an pò speré che valch vegne fat. Demarevueia che l diretour, conescian bon la situazion, vegne fora con chestes propostes. Dessegur na tatica per fé naouta scuté via l problem. Na domanda resta daverta: che él pa che pò dì che i temps ne é nia madurs?