Canche la assimilisazion y l razism dà dant la direzion
Valorisazion de n lingaz de mendranza: l ejempl di Cree tl Quebéc/Canada
de Mateo Taibon
Degun lingaz de chest mond ne ciafia da souravive zenza n ensegnament adegué tles scoles. Y ensegnament adegué vuel dessegur dì plu de una o does ores a l'edema. Dant da 100 agn bastòvel per la souravivenza dl lingaz - poester - che l lingaz gnissa rejoné tla vita da vigni di. Basté per l souravive, ma nia per l'adoranza tl'aministrazion, nia per na doura leterara, nia per n prestige giust ence dl lingaz.
Na scolera tla scola de Chisasibi, paisc di indians Cree.
An ova plu dadie ence true manco contat con persones de n auter lingaz, aladò che l lingaz de medranza - unfat sce l ladin tles Dolomites o l ocitan tl Piemont o l todesch de Sauris (Zahre) - fova a vigni moda l lingaz primar tla vita de na persona. Tres la defujion di mesi de comunicazion de massa, con la prejenza massiva di lingac dominanc ti mass media, tres la globalisazion che porta inant con slum l'assimilazion economica, soziala y culturala, con la gran prejenza ence de jent da foradecà y ence per la volonté politica de tegnì n lingaz a n scialin plu bas respet ai autri, é i lingac de mendranza sburlés sun na pert. Al va debujegn de n strumentar ampl per ti garantì a chisc lingac l davegnì. De chest strumentar fej pert l'aplicazion dl lingaz tl'aministrazion publica, mass media tl lingaz dla mendranza, la standardisazion dl lingaz, y ence l ensegnament dl lingaz tles scoles. Demé con dutes chestes mesures - con laprò la volonté dla mendranza de souravive - pòn ti garantì a n lingaz de mendra defujion n davegnì y an pò enscí se paré da la scancelazion de n gran patrimone cultural chersciú ti secui.
Duc i lingac à la medema dignité y les medemes rejons. Al ne n'é nia de gran lingac y de pici, ma lingac con na gran defujion y lingac con n pice o mender rai de defujion. Na comunité de lingaz de 5.000 persones ne vel nia demanco che na comunité con 100 milions; al n'é deguna gauja ciuldì che n lingaz con manco persones che l rejona essa na mendra dignité y na mendra legitimazion tl sistem scolastich (unfat sce privat o publich, unfat sce scolina o université). L fat che n lingaz vegne rejoné da 5.000 o ence manco persones - sciche pro truepes comunités indigenes - ne ti tol nience n puech la legitimazion al ensegnament dl lingaz tles scoles. Chest prinzip vel per les mendranzes dl'Europa, sciche per l ladin con sies ca. 30.000/35.000 persones, o ence per l romanès, na comunité de zirca 10 milions de persones, ma sternudes fora soura l teritore dla UE entiera, aladò de ester dlonch mendranza; y chest vel ence per l mapudungung, lingaz di Mapuche tl Cile, o endere per l Cree, l lingaz dai indians Cree.
Classifiché i lingac, fé na gradatoria de valour aladò dla forza numerica de na comunité linguistica, é n prozede razist, al é n argument per l'assimilazion. Y l'assimilazion déssen ti lascé ai regims fascisc'. Y sce an vuel tó la forza numerica per l ensegnament o nia de n lingaz te scola, cie legitimazion à spo l talian o l todesch con sia aplicazion dassen limiteda respet al ingleis o al spagnol? Sce pensé a fin conseguentamenter, él l argument per avei sun chest mond demé plu un n lingaz.
N ejempl sterch nes vegn dé dai Cree tl Québec/Canada. Al é na comunité dret picera. Zirca 14.000 é i Cree, che viv tl nord dla provinzia franzeisa (l teritore é enorm per chesta picera comunité), y che adora ence na scritura a pert che n’é nia chela latina. Zirca 3.300 é i Cree dl paisc de Chisasibi. Empò tegn i Cree sun sie lingaz, sceben che ai viv strenc ite da doi lingac de emportanza internazionala: l ingleis y l franzeis.
Ti prums agn de scola empara i Cree demé l lingaz cree. Dal cuart ann ensú chier i genitours fora anter ingleis y franzeis sciche lingaz de scola che vegn endere portés ite de gre en gre y dagnora con l Cree laprò.
Ejempli de chest vers él trueps, enscí pro i Mapuche tl Cile, o i indigens tl Costa Rica, a Salitre, n paisc de 1.400 abitanc che à tout la dezijion da ensegné tles scoles sie lingaz y sia cultura. Ejempli é ence i Tribal Community Colleges ti Stac Unis, y tl Canada les scoles autonomes - metudes su con l slogan "Indian Control of Indian Education" a Saksatchewan. Ala se trata de concuistes dai ultims diejenés, dessegur: ma al é gnú concuisté rejons dla mendranza con la coscienza culturala y politica dla mendranza, con volonté y tres coraje zivil. Per i ladins podessa dut chest ester n ejempl: ence na comunité d 1.400 porsones se damana la rejon dl ensegnament de sie lingaz te scola.
Dutes les vertoles che vuel che i ladins ne empare nia sie lingaz deida l’assimilisazion (al basta audì sciche l ladin vegn rejoné encuei).