Université de Bulsan / Istitut Ladin: deguna lerch per l ladin standard
scrit ai 07 February 2006 da les 21:47:03 da noeles |
|
Enconteda retoura dla université y Consei dl Istitut MdR
Deguna parola sun l ladin standard - Al resta demé per fé bleita- De concret ne él dutaorela feter nia, dut mess empermó se svilupé
Valch sofl nuef, n vent che vegn da lassù ju y no da lavia ca. Chest à volù dì la enconteda dla retoura dla Université da Bulsan, Rita Franceschini, con l Consei dl Istitut cultural ladin "Micurà de Rü" (MdR) en vender domesdì, ai trei de fauré, tla senta dl Istitut. L tema é sté chel dla colaborazion anter Université, souraldut la filiala de Persenon, y l Istitut. Daverta y interesseda la retoura.
L Istitut à prejenté i programs ch'al é tl realisé. Al é vegnù conté su i programs che vegn anuzés per chirì adum esprescions ch'an giata n pue te dutes les valedes: terminologies vedles y esprescions nueves, l material coiù adum y metù a saul tla banca di dac. La richeza de material ti à fat demarevueia a la Franceschini. Samben él vegnù mostré su i vocabolars bele dant man y chi ch'an é tl mete adum.
Tegnan cont dla colaborazion con la Université, y plu avisa con chela da Persenon, àn imaginé n valgugn projec concrec che podessa vegnì touc en conscidrazion n iade ch'al sarà prejent l professour responsabel dla linguistica ladina. Projec liés samben a la preparazion de i ensegnanc de ladin. An à rejoné en general de projec poscibli zenza na definizion particolara. La colaborazion reverda ence l Istitut pedagogich y perchel messarà la Université coordiné n team de colaboradours per arjonje les mioures y majeres sinergies poscibles y podei a chesta moda evité laours dopli. N laoré deberieda per realisé i strumenc scolastics nezesciars y plu debota ch'ala va. Tl medem temp àn enscì ence na supervijion concreta dl material realisé.
Les biblioteches de i doi istituc: cultural y pedagogich vegnirà metudes a desposizion dla Université. Per enjigné ca miec i studenc ladins, che jirà tla Université da Persenon y che à fat la matura te scoles nia ladines, vegniràl organisé dal Istitut "Micurà de Rü" cursc de ladin. Te chest vers él vegnù fat la proposta che chisc cursc posse ence valei desche ejam de trilinguism. Vigni sort de cursc per ladin dess tò ite pro l Istitut cultural na pert emportanta de sia ativité. Deguna parola é tomeda sun l problem dl Ladin Standard, dl lingaz unitar. A la domanda a cie moda ch'an ne n'à nia toché la chestion él vegnù dit che l argoment ne n'é nia ciamò azeté da la populazion, no de Gherdeina y no dla Val Badia. Chest vuel dì ch'an anuzeia i strumenc y i programs eletronics per archirides de terminologies prejentes te dutes les valedes demé per bleita, i savon bele dantfora ch'ales ne vegnirà mai adoredes, ajache aldò dles autorités dl Istitut y dla politica SVP tol ite l mond ladin demé la provinzia da Bulsan. Deguna resposta sce la retoura Franzeschini é almanco vegnuda informeda dla chestion. Na persona tant daverta essa ence podù dé n consei.
La daurida di doi istituc, chel cultural y chel pedagogich, a la colaborazion con les Universités é dessegur grana. Al basta pensé a chela con Dispruch, con Salzburg y con tantes autres, con cheles dla Svizra y talianes. L sfuei cultural "Ladinia" vegn metù adum da les Universités. La competenza é dessegur grana y majera. La pert scientifica ti vegn enscì sourandeda a la colaborazion dles universités. Lascé fora l'université da Bulsan fossa sté zenz'auter n fal, él pu chela che à tles mans l mond scolastich. De concret ne n'él ciamò feter nia, dut mess empermò vegnì svilupé. Al é vegnù metù la basa giuridica, an à daurì la streda per s'enconté, per se conesce y emparé a laoré adum. L'imprescion é steda da trames les pertes dassen bona. Passé da les paroles ai fac ne n'é pa nia dagnora saurì. An se aoda che dut vae tla direzion giusta, a ben dla cultura, dl lingaz y souradut dla mendranza, ence sce chesta vegn dassen limiteda da les vijions de Südtirol. La retoura é dessegur plu daverta. (uc)

Na consciderazion al memorandum dles Unions Culturales
Université de Bulsan/Persenon: memorandum dles Unions
|