I ombolc ladins sun la streda dl oportunism y conformism
dla tripartizion te trei provinzies, dla despartizion te doi stac y a la fin dla dedruta dla mendranza ladina - Chest é cie che oramai duc i ombolc de Badia y de Gherdeina à firmé
n comentar de Mateo Taibon
Ence trueps ombolc ladins à sotescrit la petizion di scizeri per che la Austria feje n referiment al dert de autodeterminazion de Südtirol en gaujion dla novelazion dla Costituzion. Zenza damané i conseis de comun, y chesta é demé la debleza democratica. I ombolc á firmé sciche ombolc – sciche tai ései elenchés – zenza chela consultazion che vigni democrazia se damana. Chest basta per evidenzié che an é sun la streda faleda, che l troi dla petizion é stort. Fossa chesta la democrazia dl davegnì giust y tl respet di derc de duc? Dessegur nia! L argoment é chel dla prescia. Vertoles.
-
Tl'Austria ne suzédel te chest moment nia per cie che reverda la costituzion (a pert che mudazions costituzionales adora n gran consens, y chel ne vegn tla chestion no da la SPÖ, no dai Verc). La chestion fondamentala: Déssen per la prescia tó ju prinzips democratics? Vigni iade che al é prescia fej i ombolc da soui? Na bela prospetiva! I ombolc á ence firmé sciche ombolc y nia sciche zitandins privac, unfat co che an entorje les cosses. De chest vers él tla Tageszeitung da encuei n bel editorial de Arnold Tribus (intitolé „Zündler“)
Storta é ence l’ideologia. Per prum l descuiliber: l’Austria dess empruma realisé cie che sia costituzion scriv dant per sies mendranzes. Ma chilò fej l’Austria la figura de n stat dassen nazionalist, al ne ti dá a sies mendranzes nience n diejim de cie che la Talia ti à dé ai todesc. Perchel pòn se damané da Südtirol finalmenter na petizion clera de solidarité per les mendranzes tl’Austria con la ghiranza da ti dé a chestes dut cie che Südtirol à giaté da la Talia. Ma no SVP no scizeri n’é chilò datant da dí na parola clera: les rejons dles mendranzes vel demé can che la mendranza é todescia. Al vegn tla petizion dantfora ence nominé les mendranzes dl'Austria, ma al é n alibi: de concret ne végnel damané nia per chestes, de concret végnel demé damané valch per i todesc de Südtirol.
L secont motif dla ideologia storta é chel che i ladins é endò n iade sot ciar ite, ai vegn metus dlongia ai todesc sciche al fossa l medem grup etnich. Chesta ideologia de assimilisazion fej pert de na posizion nazionalista che i ombolc ladins firma a dann dla mendranza ladina (y nia a sie ben, sciche al en é che dij): i ombolc ladins s’à lascé aficé tl ciar dl nazionalism todesch. De bogn fanc, ma nia bogn da damané con clerté rejons per i ladins.
Chisc medems ombolc ladins n’é defat nia stés bogn da fé audì sia ousc te chestions ladines. Nia firmé n’ái enscì les 11 teses per l davegnì dla Ladinia – y chestes teses ne se damana deguna sezescion statala y ales ne se damana nience n privilegh en plu per na mendranza bele privilejeda (chela todescia), ma demé l endebliment de n tort fascist. Chilò é i ombolc assenc. Chisc medems ombolc á arferé dassen y arfereia dutaorela la conferenza di ombolc y l reconesciment ofizial dla Union Generela che ne se damana deguna sezescion statala. Perchel endere va chisc ombolc a damané la autodeterminazion/sezescion per i todesc de Südtirol.
Per i todesc, ajache chesta ghiranza per i ladins tol ite demé i ladins dla provinzia de Bulsan. Te n caje de sezescion vegnissa enscí i ladins partis su nia demé te trei provinzies, ma enfinamai te doi stac. True piec che cie che Mussolini à fat. I ombolc firma chesta petizion.
Al vegn trat ca i 600 agn de storia deberieda. Ma de chisc 600 agn fej pert ence i ladins de souramunt. Fé pert fajessa endere ence l Trentin entier – an tol enscí n argoment etnich (che n’é mai sté l critere tl imper di Habsburger) y nia storich: la storia é demé la vertola.
Ciuldì scluje fora i ladins de souramunt che fej ence pert de chisc 600 agn deberieda? Can che ala va dla conferenza di ombolc – che ne se damana deguna sezescion – méten rams tles rodes, can che ala va da damané na despartizion di ladins anter doi stac – n tort piec che chel fascist -, firma chisc medems ombolc. Zenza dì na virgola per tó ite duc i ladins – dailò fossa la petizion legitima, enscí endere él na petizion nazionalista che portassa a la scancelazion dl ladin. I ombolc ladins é dé ju na proa de na gran meseria mentala. Da tó fora demé un: Franz Pedratscher, ombolt de Corvara. Chapeau.
N ombolt à ence splighé sia firma con l fat che an adora na protezion sce Roma essa endò da fé problems, chest l nojel dla declarazion. La realté é n’autra: les descriminazions per i ladins é ti ultims agn vegnudes dutes da Bulsan, da la SVP, da la maioranza todescia nazionalista y si fanc ladins. Fanc che sotescriv documenc per che an romagne inant fanc.
Mateo Taibon
chef redadour dla revista “pogrom”