Ciuldì pa nia Faxia, Fascha o ... Fassa?
La letra daverta dl ombolt de Vich y de duta la jonta fej pié via na discuscion sun la grafia fasciana y chela dl toponim en particolar
VICH - "Fasa, Fasha, Fascia". Enscì se àla mudé tl temp la vida de scrive l inom de nosta val. Ma "Fasha" someia la vida che ti plej maiormenter a la jent. Ence sce semper plu tiebies, les polemiches, les batudes sun la determinazion de adoré la "sc" empede "sh" ne se à mai destudé via daldut. Souraldut "Fascia" ne ti plej nia ai fascians.
L ombolt de Vich, Gino Fontana. |
L Istitut "Majon di Fascegn" à atira tout posizion sun la letra dla jonta dl Comun de Vich y de sie ombolt Gino Fontana, dijan che l’Istitut, clamé a ti dé na resposta a la letra daverta dl ombolt de Vich, ti cialarà plu avisa a la proposta de mudé ju la grafia dl toponim, metan tl medem temp en verdia i raprejentanc istituzionai dles comunités locales de se tó soura sia responsabelté sotrissan les implicazions “politiches” che na tel lita essa. |
Sen, do dodesc agn, él vegnù davert sun la chestion la coltrina dles viscetoles (=ciacoles), di comentars, dl plajei o nia plajei desche fat privat. L ombolt de Vich Gino Fontana, a una con la jonta de comun, ti à damané ofizialmenter al Istitut Cultural Ladin "Majon di Fascegn" de tó en consciderazion de podei endò scrive "Fasha" empede "Fascia".
"Dal moment, scriv Gino Fontana, che l inom de "Fasha" é dessegur plu conesciù: te chest inom se reconesc la gran maioranza dla jent. Apede chesta rejon, pensonse che tó chela grafia sie de utl ence per i foresc' che tedant a la parola "Fascia" pronunzieia gen belavisa coche ala é scrita." Ma Gino Fontana met averda de ne fé nia polemiches y, ciamò demanco, de auzé fora dubes o critiches en cont dl gran y pazient laour fat per mete ensema la grafia nueva a na vida plu poscibel unitara, scempla y saurida da adoré. "L'apel, sotlinieia l ombolt de Vich, reverda demé l inom dla "Val de Fasha". Al é da mete pen recordé che la "sh" é deventeda "sc" tl meis de setember 1994 do l'aproazion da pert de na Comiscion metuda su aposta (6 ei, 5 no, 2 astenjions) con raprejentanc dl Istitut Cultural, Union di Ladins, Union di maestres y Usc di Ladins. (Pavarin)
|
Al ti vegn recordé che al jirà bonamenter de uega de mete en pe na comiscion per la ortografia valiva a chela che à introdut la grafia nueva unificheda dl 1993. A fé pert de chesta comiscion messessa vegnì cherdés raprejentanc dla Union di Ladins, dla stampa, dles scoles y dles istituzions.
Valch un podessa poester ence pensé che al sie demé na bisinela, ma na tel dezijion fej pert dles cernes de politica linguistica per la sconanza y la promozion di lingac minoritars: la lege ti sourandà ai istituc de referiment dles mendranzes tla provinzia de Trent la “enciaria de stabilì y de atualisé les regoles y les normes linguistiches y de grafia adatedes a sourantó valour ofizial, nia enultima per porté pro al prozes de standardisazion di idioms locai” (L.P. 30 de aost 1999, n. 4 y s.m., art 6ter).
L diretour, dr. Fabio Chiocchetti, encunda dantfora sia neutralité te chesta chestion, avisa desche al ova fat dl 1993, ma dijan che al dess ester n confront saren y obietif pro chel che les argomentazions storich-scientifiches vegne tegnudes dret ben endalauter da cheles de carater estetich, sentimental y emotif (nia manco emportantes, ajache al se trata de convenzions ortografiches). Plu avisa, dij l diretour, él falé se tó a dì tla chestion che “Fasha” sie la forma scrita plu vedla dl toponim: chesta forma é vegnuda adoreda plu o manco generalmenter demé ti agn dal 1983 al 1993, depierpul che dant fova les formes plu slariedes ti documenc de archif, y chel per secui a la longia, dut autramenter: anter les formes plu vedles, desche al vegn ence testemonié da p. Frumenzio Ghetta, encònten rodunt … “Fascia”, atesté l prum iade sun n document con l medieje 1218.
|
Prot. n. 82/06
Serv. Direz. e Org.
Cl. 03.04 |
Sèn Jan, ai 17 de jené 2006 |
Stimà Segnor
com. Gino Fontana
Ombolt de Vich
Cèsa de Comun
38039 VICH (TN)
e p.c. Stimèda Stimèda
Jonta Comprenjorièla C11 Union di Ladins de Fascia
38036 POZA (TN) 38039 VICH (TN)
Stimà Segnor Ombolt,
en resposta a Voscia letra dai 5 de jené, Ve mete en consaputa che sarà mia cura e premura portèr dant la costion che aede solevà ti organs de l’Istitut, olache la vegnarà rejonèda fora te duc si aspec.
Personalmenter, vedù l faliment de la politica linguistica interladina, fosse ence per meter en discuscion dut l sistem ortografich metù en doura del 1993, ma su la costion spezifica – “sh” o “sc(i)” – mantegnaré na neutralità assoluta, descheche per auter aee fat te la Comiscion metuda sù apontin enlouta.
Alincontra, Ve recorde che per scriver l’inom de noscia val no l’é mai stat durà la forma “Fasha”, fora che dal 1983 en cà e dant demò del 1900 per vèlch ecezion. Descheche ne disc p. Frumenzio Ghetta, ti documents veies e veiores a scomenzèr dal 1300 en ca se troa demò, se n cajo, Fassia, Fascia (sic!!), Faxia, Fascha (sui documents per todesch), o amò più da spes, manaman che se vegn inant coi egn: Fassa, a la talièna. La più veia atestazion de chesta sort l’é apontin Fascia, 1218 [cfr. Ghetta, La Valle di Fassa. Contributi e documenti, 1974, p. 17].
Donca, per tant che l sie cognosciù e recognosciù, Fasha no l’é per nia l “veie toponim” e no l’à nia da che veder co la “veia terminologìa” o toponomastica storica. Saon ben zenza, enveze, che te costions de ortografìa à na gran emportanza l sentiment de la jent e rejons de carater estetich e afetif: enlouta, dal moment che aede cherdù de ùtol jir fora dret su la stampa, fossa ben fat (e fossa stat ben fat) tegnir despartì l’aspet storich-scientifich da chel “politich” che na tèl dezijion comporta, e no molèr fora argomentazions fausses che segur no deida n debatit seren e obietif.
Del rest, se da na man l’é vera che en virtù de la neva normes a l’Istitut ge pervegn l’encèria de “autorità linguistica” (L.P. 30 agosto 1999, n. 4, art. 6 ter), l’é ence vera che – desche zenza – l’Istitut su na costion biot “politica” se tegnarà bonamenter a la indicazions che ge vegnarà dai raprejentanc istituzionèi de noscia comunanza, en particolèr l Comun General de Fascia con sie assessor a la politica linguistica e culturèla, che arà da se tor sù sia pèrt de responsabilità en cont de la conseguenzes – ence “politiches” – de na tèl dezijion.
Con respet
L Diretor
- dr Fabio Chiocchetti -