La tera, l laour, la devozion
Liber ladin per les scoles de La Rocia dé fora tres l finanziament dla lege 482/99
Al é na onour per me podei prejenté chest ultim laour dles scoles de La Rocia, che tres i agn à dassen dé proa de enteressament a nosta cultura ladina. Stampé con l emportant contribut dla lege dl Stat n. 482/99, él na clera desmostrazion de cotant che la chestion ladina sie oramai sostegnuda da les istituzions, fajan deventé realté les speranzes che an ova dant a valch ann, nes fajan capì che ester ladins é dessegur valch da mantegnì.
L laour, elaboré da Grafisma de La Rocia y portè inant souraldut da la maestra Patrizia, daideda da dutes cheles autres y dai tosac, ti restarà per fortuna a la jent che nes vegnirà do y al vegnirà adoré per se avejiné a les tradizions ladines y per ne fé nia jí en desmentia chel che ai nes à lascé nosc vedli y che à formé generazions entieres.
Argoment prinzipal dl liber é doi produc tradizionai de nost puere vive da zacan: i refs (sansoni) y les blaves.
Al someia demarevueia l dì, ma l tosat che viv samont aldidancuei ne conesc nia coche chestes mangiaries vegn coltivedes denant che ales ruva sun les taules. Al é propi chest che l liber proa de splighé, con l jì a chirì propi desche al nasc y al cresc chisc produc.
Al à fat pert dl laour, per ejempl, mané i tosac al Museo etnografich davejin a Bornech, olache ai à podù prové a fé l pech per spo dé outa a ciasa con les chizuoles fates da ei enstesc.
I spere dassen che les maestres de chesta bela realté, che é nosta scola, vae inant ence tl davegnì con chisc laours, percie che i son convenciù chi ai sarà d'utl per i tosac enstesc y che ai daidarà i fé cresce liés a sies origines, che i fajarà deventé zenzauter plu rics.
Andrea De Bernardin
President de la Union di Ladins de La Rocia