Al nasc l Comun General de Fascia: reforma istituzionala
scrit ai 11 January 2006 da les 18:28:59 da noeles |
|
L Comun General de Fascia nasc da nuef
Con la reforma istituzionala vegn la comunité de Fascia clameda a se reje y governé autonomamenter
de Riccardo Zanoner
Enstadì (mertesc ai 10 de jené) à la Comiscion competenta per i afars istituzionai aprové l dessegn de lege per la reforma istituzionala dla Provinzia de Trent. Al se trata de na lege che jirà a mudé fora dut l sistem istituzional y dles autonomies locales dl Trentin olache empede i 11 Comprensores atuai, vegniràl metù su 15 comunités de val y anter chestes una é samben chela fasciana a chela che i fascians à bele volù ti dé l inom de “Comun General de Fascia”. An preveid che chesta reforma posse vegnì aproveda da pert dl Consei provinzial bele via per i meisc de fauré y de merz che vegn, y donca podéssela deventé lege per duc i efec ciamò dant da les litazions nazionales prevedudes per i 9 de auril.
L paster, simbol de Fascia.
En curt chesta reforma preveid che la Provinzia ti sourandae desvalives competenzes a la comunité de val y chestes cognarà tó su y manejé aspec nuefs souraldut de carater aministratif; la pert legislativa endere resta samben tles mans dla Provinzia. Anter les competenzes che an preveid de ti sourandé ai enc de val paiel la mueia recordé la programazion urbanistica y l svilup dl teritore, la gestion unitara de desvalifs servisc desche per ejempl chi che reverda l zicle dl’ega o dl refudam, la destribuzion de energia, l trasport publich, y ence operes, entervenc y infrastrutures locales de valuta souracomunala.
I organs dla comunité de val prevedus da la reforma sarà: l Consei de val, la Conferenza di ombolc de duc i comuns che fej pert dla comunité de val, la Jonta esecutiva y l President.
L Comun General de Fascia - na autonomia delaite da l'autonomia speziala de nosta provinzia y de nosta region
Per Val de Fascia vuel dí chesta reforma istituzionala souraldut mete en pe, o aldò dl ejempl di secui passés, ruvé endò a mete su l Comun General de Fascia. Al é belavisa chesta la gran endesfida metuda sun meisa da pert dla Union Autonomista Ladina (UAL) y touta su ence a livel provinzial da la Jonta Dellai. Per ti dé atuazion a chest projet cis ambizious él vegnù prevedù de mete ite tla lege n articul aposta (art. 19) che, a desferenza dl rest dl Trentin, ti permet a la Val de Fascia de se dè n Statut enstessa con de gran libertés y na gran autonomia; anterlauter podaràn prevedei enfinamai la forma y i organs dl govern local da se dè y l sistem lital aldò (proporzional, maioritar, litazion direta o tres litazions comunales). Al se trata de n reconesciment de gran valuta sot al profil istituzional che vegn a d'avei ciamò n maiour peis per l fat che l Statut metù ju da Fascia cognarà vegní aprové con na lege provinziala aposta; y chest zenza che l Consei Provinzial ae l dert de porté ite mudazions, al podarà demé dé pro o l mané deretourn. N reconesciment legislatif valgamia pesoch y ence bendebot emportant olache de facto l Consei dla Provinzia de Trent, titolar dles competenzes legislatives, per la pruma outa vuel spartì chesta competenza statutara, che é chela plu emportanta de nosta autonomia, con n organism local che tol ite y raprejenteia apontin na comunanza linguistica de mendranza: la comunanza ladina de Fascia.
Al se trata de n moment storich per nosta val che, coche al nes recorda Padre Frumenzio de Martin, nes fej pensé ai secui entourn al 1200 / 1300 canche i fascians podova se reje enstesc i raporc politics de val; enlaouta podòvei finamai sotescrive liberamenter tratac de colaborazion y de defendura militara zenza messei damané nia a zachei, ma bele demé con l reconesce l’autorité y la partegnuda teritoriala al prinz vescul de Persenon.
Apede al Statut autonom y a les competenzes aministratives che la Provinzia ti sourandarà a dutes les comunités de val, vegnirà l Comun General de Fascia clamé a reje y a governé ence funzions che reverda la defendura y la conservazion dl patrimone storich, artistich y popolar local, manifestazions y ativités artistiches, culturales y educatives, stravardament y promozion dl lingaz ladin, la toponomastica ladina, l volontariat sozial, les corporazions di studafuesc y ciamò de autres funzions che aldò dl caje l Comun General podarà vegnì a avei do da n confront con la Provinzia.
Apede a la pert aministrativa, preveid la lege ence che l Comun General de Fascia posse mete a jí n consorz con l’Istitut Scolastich Fascian per cie che reverda i aspec educatifs y formatifs dla realté locala liés ai debujegns di joegn, di gragn y ence di foresc’ che viv tla val.
Sot al profil politich paiel la speisa ciamò recordé che per cie che reverda aspec legislatifs o istituzionai che ti speta per competenza a la Provinzia ma che reverda la comunanza ladina de Fascia él prevedù che i organs provinziai competenc, dant de tó sies dezijions, mess avei n confront con i raprejentanc istituzionai fascians per scuté su la minonga o adertura per avei l bensté da pert dl Comun General per chest o chel auter argoment.
Al se trata de na reforma donca che portarà ite dessegur de gran mudamenc a livel politich y istituzional te duta la Provinzia de Trent. Per Fascia en particolar se deurel na sajon olache la comunanza locala vegnirà clameda, dlongia a reje y governé na maiour autonomia politica y aministrativa, ence a se tó su na maiour y na responsabelté nueva de empegn zivich y zivil; na endesfida politica da porté inant con coscienza y spirit de valeda outa a stravardé nosc valours soziai y culturai, nosta identité, nost lingaz, ma che se embasta ence l am de cialé y de mete averda tla mesura che ti speta a la scola, a la formazion, a l’economia y al teritore con na gestion ascorta dl “ben comun” de duta la val.
|