|  |
Les 11 teses per na politica linguistica interladina
scrit ai 10 January 2006 da les 14:24:18 da noeles |
|
Da moié, n centené zenza pedies
En gaujion dles manifestazions dla Generela ne él gnù abiné adum degunes sotescrizions de sostegn
L manifest con les undesc teses per la politica linguistica interladina che an pò dutaorela firmé on-line sun l sit dl Spell é entratant vegnù sotescrit da entourn 450 persones: da esperc de linguistica de dutes les maioures universités europeiches y tamben da n grum d'autri sostegnidours che ti ciala con festide al svilup dla chestion dl ladin standard.
- L folclor plej dagnora, ma al cuer n vuet. Te chest vuet chieren na sublimazion estetica tl passé, tl folclor, tl museum. L folclor é politically correct, al ti plej a duc y al é na bela vertola per ne messei nia se ajié les mans.
Les undesc teses fova perdret entenudes desche document programatich y strategich dantdaldut a sostegn dla Generela che l à ence tout su desche document ofizial, ma rodunt la presidenza y la direzion nueva ne se à dè net degunes bries de cueie adum sotescrizions en gaujion de sies manifestazions tl ann 2005. Da moié, ajache clermenter ne án nia entenù la emportanza dl document per l davegnì. Desche tres á trat dant l aspet folcloristich, empede cialé dantfora y ti dé strutura y corp a les teses a ben dla azion culturala dla Generela, valch che é bele vegnù critiché plu outes. Olà éles pa les gran vijions perdichedes tresfora dal president dla Generela M. Costa? Nia da spié. N ann 2005, n centené, do la rata passé via zenza lascé pedies a desvalivanza dl 1905. (jp)
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 6

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: Les 11 teses per na politica linguistica interladina (ponc: 1) da travers ai 10 January 2006 da les 17:00:52 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | JP à metù l deit tla plaia. No demé les manifestazions per i cent agn de "Union ladina" fova outes dlvers dl passé (cie che é en pert normal te de tel zelebrazions), ma ence les autres ativités dla Generela y dles istituzions ladines - con n valgunes ezezions de gran merit - ciala scialdi zeruch al passé, vedù y vit sciche n ornament folcloristich da mete fora te vedrina y da mostré su tles gran festes "ladines".
Chilò ne pensi nia tant al guant da zacan trat fora de scrin per les gran festes ma dantaldut a la produzion culturala da encuei. Vigni an végnel dé fora n grum de publicazions, operes leterares, essays, memories, etc. che trata dles lijendes y dles usanzes da zacan. Trueps de chestes publicazions ne é nia auter che n remoscedament ad infinitum de stories, conties, descrizions, tesc' y retrac che duc à bele liet y vedù cent iadesc. La arpejon culturala ti vegn piteda a la jent y ai foresc' sciche na testemonianza dla vita da zacan, recordanza de n temp passé refunzionalisé sciche decor ofizial dla Ladinia.
Plutost debla é la produzion de begns culturai moderns, de operes che mostre y interpreteie la ladinité, l ester ladin tl mond modern, internazional y globalisé. La identité ladina vegn predicheda sciche na giaculatoria ma nia programeda te na strategia politica-culturala per i cent agn do l 2005. Les perdiches "ladines" de nostes autorités culturales cuer n vuet de vijion y la macianza de na coscienza ladina reala. Te chest vuet chieren na sublimazion estetica tl passé, tl folclor, tl museum. L folclor é politically correct, al ti plej a duc y al é na bela vertola per ne messei nia se ajié les mans. Chest vel per truepa jent y chest vel dantaldut per truepes "autorités culturales" dla Ladinia.
Les festes dl 2005 volova ester ence na ocajion per pensé al davegnì; ales à sclut ju cent agn de scomenciadives viventes ma ales ne à daurì degun troi per la Ladinia dl 2150.
|
|
|
|