benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Souramont: speranzes nueves con la lege 482/99
scrit ai 02 January 2006 da les 10:11:25 da noeles

Politica

 

L 2006: saràl pa chest n bon ann?

Trueps é stés i projec finanziés tres la lege 482/99 tai comuns ladins da Souramont

Comentar: Sce l ann 2005 é sté chel dles manifestazions a recordanza di 100 agn dla Union Ladina, spo se aoden che l 2006 sie chel dla enaudazion y atuazion dla lege 482/99, realisan n bon iade l comité de coordinament vedù dantfora da la lege per coordiné i programs de atuazion interprovinziala. Al fossa n vare concret inant, devers de n dialogh nuef, de na miour conescenza interladina, de n liam fat de cosses, de propostes, ma souradut podéssel pié via l rejonament de na mendranza lieda adum, ence sce dal cianton giuridich-aministratif éla dutaorela spidiceda su.

L ann che i on apeina saré ite é sté teis de avenimenc che à segné y segnarà l davegnì dla cultura ladina tai trei comuns ladins da souramont. An à scomencé de fauré con l’inaugurazion dl Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan, ja Col. Na tapa fondamentala per ti dé dignité y ufizialité a l’identité ladina, daite y defora dai confins di trei comuns ladins storics.

 



 

 

 

 
 

comentar - va inant:

I son dant da n confront nuef che nes oblieia a tó posizion de valch vers, anter l auter vedaràn cler ciugn che é i protagonisc' dla colaborazion y ciugn nia. An i conesc bele sen, ma les "gaffes" sarà tant cleres che ence i verc vedarà ite a cie moda che al ne fova nia meso pié via denant. Ma l prozes de evoluzion jirà inant. Les valedes vegnirà plu stersces y ales arà a la fin dles finedes la poscibelté de se lascé audì. Al sarà n comité metù adum da 5 raprejentanc a la pèr desche derc.

N aveniment reconesciù ofizialmenter ence da les trei provinzies de Belun, Trent y Bulsan, che en chel di eva raprejentedes nia da manco che dai trei presidenc, Reolon, Dellai y Durnwalder. I fruc de chesta volonté di trei comuns de avei n istitut ladin per sie cont, destaché da duc i autri comuns neo-ladins de Belun, àn tost vedù via per l ann. Trueps defat é bele stés i projec enviés via y finanziés da la lege 482/99. An pò recordé les tabeles damprò streda con i inoms di paisc per ladin y talian, la publicazion dl liber de Brigitte Rührlinger “Il movimento neo ladino in provincia di Belluno” y chel dl prof. Pallabazzer “Gente di montagna.” Per merit dl Istitut él pié via cursc de ladin per i empliés publics y al é vegnù metù a jì truepes de autres scomenciadives en colaborazion anter i trei comuns, con la Generela o i autri istituc de Fascia y Badia. Con la marcia sun la Strada de la Vëna, de messel, él pié via anter Fodom y Col, i festejamenc per i 100 agn dla Generela. Na festa dret garateda, a pert l temp, che à abiné adum ladins da dutes les vals per na ocajion che ne sie nia na desfileda de guanc o la prejentazion de n liber. Ence l secont apuntament con l compliann dla Generela via en Ampez à abù bendebot de suzes, souradut per l clam sterch a l’unité di ladins vegnù fora te chela ocajion. Al ne à nia mancé dlongia a chisc avenimenc ezezionai, les festes y les zelebrazions dles tradizions plu blotes ladines, desche Santa Maria Maiou ai 15 de aost a La Plié de Fodom. Les trei unions di ladins à laoré dassen per envié via duta chela ativité de publicazion de libri y de sensibilizazion plu locala dla cultura ladina. Desche la publicazion sun cd rom di libri “L’ artigianato della lana, della canapa e del cuoio a Livinallongo-Fodom”y “L’ artigianato del legno e del ferro a Livinallongo –Fodom” de Franco Deltedesco, demé per nen zité un. Ma an ne aud nia da se desmentié di teatri y dles publicazions ladines vegnudes fora da les scoles per merit tres di projec finanziés da la lege 482/99. Per l aspet politich dla chestion ladina à sclut ju l ann la cherdeda dla pruma enconteda anter i dejedot capicomuns ladins a Bulsan y, dl vers plu cultural, la preziousa publicazion dl dizionar Fodom – Talián – Todësch de Sergio Masarei. Dlongia chesta gran ativité, réstel sun meisa de gran problems che se ghira da agn na soluzion, desche la chestion dla spartizion di finanziamenc daite da la Federazion di ladins dl Venet. Da na pert él trei comuns ladins che volessa se tré per sie cont y fé does sezions. Da l'autra i neo-ladins che volessa tré ite autres sezions, ma tl medem temp nia se destaché da Fodom, Col y Ampez, per ne perde nia la merscia de ladinité. Saràl chest 2006 l ann bon? 

Lorenzo Soratroi


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 1


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant
News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.375 seconc