L ann 2005: les beles pertes y cheles redouses
N ressumé y aodanzes de Lois Trebo sun chisc argomenc:
Sourastant nuef dla Union Generela y manifestazions giubilares, conseis nuefs di comuns, dla consulta ladina, dal Istitut Ladin; Durnwalder à cherdé ite i ombolc ladins, Di dal partì, dla Ciantia Ladina, Ladiniatour, enconteda dai jornalisc' ladins, Istitut Ladin "Cesa de Jan".
1. L ann che va a piz à da mostré su per i ladins cotant de ativités politiches y culturales. Amesa invern à l consei dla Union Generela (metù adum dai conseis dles cinch sezions) lité l ostier da Corvara Michil Costa desche sourastant nuef dla Union Generela. Da sies prumes intervistes à la popolazion capì che ala se trata de na persona che sa cie che ala vuel y che à idees sun cie laour che ti speta a la Union - fé dles dutes per tegnì y lié adum i ladins tres deplù, vegnì fora plu gonot con l foliet dla Generela " La Usc di Ladins" y arichì la cultura ladina con truepes iniziatives y ativités. La Generela veid dret emportant avei vijions sun la politica ladina y propostes dles rejons per ti fé avei ai ladins duc chi derc che ti mancia; chest vel per duc i ladins dles Dolomites. Entant l ann à la Union Generela per festejé sie 100 cefdeann envié via te vigni valeda deplù sortes de manifestazions culturales che à arjont la ciuma con la festa a Dispruch amez november, olache al é vegnù porté dant referac sun la storia di ladins y sun la problematica da encuei.
2. De gran emportanza é steda la lita di conseis de comun nuefs; Fortunato Ferdig é l ombolt nuef de Mareo y dr. Franz Pedratscher l nuef da Corvara. I conseis é enviés a laoré adum y a mete ju n program per realisé na politica ladina che ti porte ai ladins plu autonomia, plu derc y che cherieie na maioura identité ladina. Ai comuns ti tòchel de respeté a fonz la toponomastica ladina, la doura dal ladin tla aministrazion y l renforz dla prejenza ladina ti ciamps che interesseia i ladins.
3. Bulsan à chesta aisciuda metù da nuef i membresc dla Consulta Ladina y dl consei dal Istitut Ladin. Na pert é ben romagnus n puech mel; an s'essa aodé che al fossa vegnù lité blot persones competentes te chisc gremiums y nia demé n valgunes, se tràtel pu de does istituzions che à truep da dì sun la cualité dla ativité culturala ladina. L sourastant dal Istitut audissa da ester na persona competenta sun l ciamp dla storia y dla cultura ladina y al desplej che al ti vegn dé tant puecia emportanza a chest scagn. L Istitut messarà se dé da fé sce al vuel arjonje l livel cultural che al ova naouta; an audissa ben da arichì scientificamenter l program plurianual. Al é da se damané, sce l Istitut ne fajessa nia endretura da mudé l statut desche i museums à fat y che al vegnissa nominé sibe na Comiscion culturala scientifica che n Consei de aministrazion! Enscila podéssen pretene de fé na cultura de aut livel. L Istitut vegnissa a davagné permez plu prestije ti certli academics. Nia desman fòssel pensé a na senteda de clausura con jent academica esperta y critica per rejoné plu a fonz sun les ativités che ti speta al Istitut desche maiour istituzion culturala ladina.
4. L " Di dla cultura ladina" é dessegur na bona idea, sce al vegnissa dedò ence metù en pratica les bones propostes che sauta fora dai referac y dles discuscions. L tema da chesta outa sun la toponomastica é dret emportant, ajache ala se trata di inoms de nosc raions ladins da mete endlonch al prum post. Gran debujegn fòssel da rejoné sun n dret program general per la cultura ladina.
5. L " Di dl partì" n'à nia enredú truep, tout fora na ressoluzion che rejona en general de valgugn problems ladins, ma zenza jì ite tl vif. Al é ben dret sce i todesc é bravesc con i ladins, ma chest sona n puech da frat canche an auda che Bulsan ti tira feter dant ai ladins che ai ne sa nia cie che ai vuel. Ju a Roma fòssel pa ben sté da damané na dreta raprejentanza ladina tl Statut dl 2001 empede demé na tel poscibelté da ruvé pro certes enciaries (assessour chrdé da foradecà); chesta pò Bulsan ti dé ai ladins o nia, na cossa da fanc é na umiliazion per i ladins. Sce an dij che i ladins dess ester raprejentés te certes comiscions, a cie moda ne l porta pa i todesc nia dant tla Comiscion di 6 y dant al Tribunal Aministratif? Spudé ti uedli ne ti fej ben a degugn!
6. La lege statala n. 482/ 1999 sun la sconanza dles mendranzes tla Talia veid dantfora la poscibelté de mete empé n organ che sourapassa les valedes per damané a Roma contribuc finanziars per projec de gran porteda per la mendranza. La cherdeda di ombolc ladins da pert de Durnwalder dess i envié da se abiné y da laoré per cherié chest organ tant emportant. Mateda grana da arjumé via agn de contribuc y ti ai scinché a chi da Roma. Chisc scioldi che va perdus audissa Bulsan da tò fora de sie sach y da ti ai fé avei a les istituzions y unions ladines per arichì si programs culturai.
7. Ence i jornalisc' ladins à abù na enconteda per rejoné de si problems; al se trata de chi che laora pro i media desche Radio y TV Ladina, pro foliec y autres revistes. Al fossa ben dret che ence nosc jornalisc' fajessa na scola da jornalist per ester jornalist de profescion y nia demé de vocazion. A Cuira él cursc speziai per persones che vuel laoré pro media.
8. L " Di dla ciantia ladina" y la " Ladiniatour" é does manifestazions de gran valuta per la comunité ladina, ajache al ruva adum ladins da vigni valeda a cianté deberieda, a fé festa; al é dret emportant che i ladins se conesce soura sia valeda fora per avei liams plu strenc y fons, per ester informés sun i problems y les ativités de si vejins ladins; demé enscì créscel la simpatia y l respet per l vejin y la coscienza ladina se renforza adum con na maiour identité interladina.
9. N bel aveniment storich él che ence i ladins da Souramont à giaté n " Istitut Ladin - Cesa de Jan" ite a Col. Da puech él vegnù metù n diretour nuef che arà truep da fé. Nosc Istituc pò daidé truep nia demé tres conseis, ma cis tres na gran colaborazion per enrescì la storia ladina che va soura i joufs via. Nost lingaz ladin con si zacotanc de idioms à gran debujegn da vegnì amplié y arichì de paroles nueves che vigni valeda pò sourantò dal ladin standard (LS). Chest LS se lascia dessegur n puech comedé y limé, ma les strutures, l schelet ne pò nia vegnì aziché, zenza tómel adum duta la planta. Encomà che al é bele vegnù laoré agn a la longia, che al é vegnù spenù truepes forzes y cotant de scioldi: l resultat é la Gramatica y l Dizionar dl LS - dess chest laour con y entourn l LS jì inant a na moda che chi che vuel l adoré, posse brancé do y l mete en doura.
10. La Union di Maestri à giaté n sourastant nuef tla persona dal prof. Iaco Frontull, ensegnant de religion; l dr.Otto Moling l ova do da 12 agn deda su per gauja de impegns de laour; al é diretour dl Istitut Tecnich Comerzial a Urtijei. A d'el n fort granmarcé per dut cie che al à fat chisc agn per nosta union. Renfresché n consei fej dagnora ben, ajache con persones nueves rùvel ite idees nueves y iniziatives fresces. Pro chesta lia él ence zacotant de ensegnanc de Gherdeina. Ala se dà ju con i problems dla scola, tol posizion sun chestions davertes y fej propostes per la formazion y la scolazion di ensegnanc.
11. Con gran desplajei àn d'isté tout comié da Danilo Dezulian, sté trueps agn president dla Union di Ladins de Fascia y ombolt da Poza. Danilo Dezulian é sté n gran combatent per la gauja ladina; al n'à mai sconé no bries no fadies per defene la jent ladina. Con spirit critich savòvel da mete sun meisa les chestions ladines y ne bazilova nia da ti les soné ai oms politics da Trent, cis chi agn che la DC fajova te Fascia l bel y rie temp. Danilo Dezulian ova capì che la mendranza ne se raforza nia con se dé sot, con clacené les mans defront a chi che comana, ma ala mess enstessa tò sie destin tles mans y avei coraje zivil da jì dantfora con l cef alaut y dì fora cler cie che ti speta per dert a sia jent, sce ala vuel se fé respeté y nia vegnì ciapeda sot.
Conseis y aodanzes
I ladins à demé una na poscibelté, sce ai vuel souravive: tegnì adum, se lié deplù adum, laoré deberieda soura i joufs fora, vardé sies carateristiches - lingaz y cultura - rejonan endlonch ladin y l adoran dlonch ence per scrit, l emparan ben te scola y fé a valei duc si derc che va debujegn per i garantì ai ladins n davegnì plu florent y segur. Istituzions metudes su aposta per garantì n raforz dl ladin é enviedes a se studié la situazion plu avisa y a tò iniziatives concretes che elimineie les nioles che manacia da ascuré l davegnì di ladins. La politica ladina pò daidé truep nia demé tres mesi finanziars, ma ti lascian man ledia a les unions, ai media da dì fora sies idees y ence critiches positives, ajache vignun la miena bona per l ben dai ladins. Chesta cumpeida di avenimenc plu emportanc de chest ann 2005 en forma de n tiradum dess daidé recordé i ladins cie che é sté; vignun pò se fé pensiers, sce chestes ativités é stedes per valch per les unions, per les istituzions, per i ladins, per vigni persona privata. Vignun pò y dess se damané - cie m'à pa plajù l plu, dé l plu y cie ativités ne me interesseia pa net nia. Al fossa demé de s'aodé che deplù persones se feje pensiers sun cie che al fossa dret che vegnissa fat; les propostes messessa vegnì fates a dreta ora a les unions plu ideales da les realisé. Vignun pò y é envié a daidé arichì la cultura ladina con de bones idees y iniziatives. Ti les sfrié n puech sot al nes via a na pert dess demé daidé pro a mioré la cossa, a ti dé plu sostanza, plu cualité y prestije a la lia o istituzion ladina. La politica pó ence ester sfarineda con de miour farina y i tamejons pòn lascé tomé tres grata ju. Dilan a duc chi che à daidé mete en oura programs de istituzions y dles lies souradites.
Lois Trebo (LS: if)