Les cosses é jüdes adascusc -La rajun de partě ŕ trat dant ince pro i rapresentanc dles uniuns culturales
de Lois Trebo
Al é gnü scrit che la provinzia â damané l' Istitut Ladin do so arat sön la chestiun dla adoranza dal lingaz ladin y che le consei dal Istitut dess avei fat la proposta sorantuta dala provinzia. Cösc é bën vëi y cösc fat ŕ endespré na sort de ospŕ ados al Istitut. Na pert ŕ scrit che le consei dess se dodé, che al dess dé les demisciuns desche al foss spo val' de fat. Co ésera pa stada da chë sontada dal consëi ai 17 de setember tla sonta dal Istitut a Selva ? Iu enstes n' ea nia a che sontada. Lois Trebo, rapresentant dles uniuns culturales dla Val Badia.
Por che al ne vegni nia scrit monzenaries, oressi dé na splianza plü monüda, ince sce iu enstes n' ea nia a che sontada. Ala sontada ŕ tut pert 6 membri sön 9 - nia ala sontada n' â podü ji Theo Rifesser, diretur dal Istitut Pedagogich Ladin, Albert Palfrader, ombolt de Mareo y le sotescrit por motifs familiars. Al n.6 dal ordin dal dé ęl da baié dal dagně dal Spell y döt le consei ea sté a öna da ji ennant empara. Tal protocol stal spo scrit che le president Valentin ŕ spo damané le consei, sce al foss a öna che la provinzia baratass jö le badiot y le gherdena canche ara va de scric, comunicac, leges ez co reverda entrames les valades - döt le consei ea sté a öna ! Co fossera pa jüda fora tal consei, sce al foss gnü damané, che co ea a öna da adoré le ladin standard canche ara va da i baié ados a deplü valades. Cösta proa essal podü gni fat, ince sce le resultat ne foss nia sogü tomé fora atramonter. Sce le consei ess fat fora da adoré le LS, ne l' ess la provinzia feter sogü nia sorantut, mo l' Istitut ess sogü fat plü na bela figöra. Trec se damana samben con rajun bona: sce l' Istitut Ladin fej pert dal Spell, ŕ belo dé fora cotan de scioldi por cherié le LS, ciodi n' él pa spo nia a öna por la adoranza dal LS da pert dla provinzia ? N' é cösc comport dal Istitut nia na contradiziun, se damana na pert ! i messun capě öna na cossa: tal consei él ince sen desco tres sté porsones atives tla politica desco ombolc, le rapresentant ladin y sen él ince l'assessur ladin con Edit Ploner laite. Chisc dui ea dan 3 agn za. gnüs motüs te consei desco rapresentanc dles uniuns culturales, mo dan da en ann é Florin Mussner gnü assessur y Edit Ploner ŕl tut por söa man dërta. Cöstes porsones co fej pert dal partě de maioranza se veiga sforzades da tigně cunt dla idea de so partě SVP. Te Südtirol él " usus" da meter tai conseis dai Istituc culturai y dai Musei porsones de peis politich. I ŕn ma bria da dé ete na vidlada te chisc conseis: Durnwalder é sorastant dal Museum de Ciastel Tirol, le exassessur regional dla SVPe president de chel da Sterzing, l' assessur Bruno Hosp de chel da Dietenheim, le deputat Karl Mitterhofer é sté en gröm d' agn sorastant dal Südt. Kulturinstitut, a ce dal Sender Bozen él ince önn dla SVP desco a ce dla Fondaziun dla Cassa dal Sparagn, dla Ciamena de Comerz, dla autostrada dal Brenner y de d' atres istituziuns plü altes, de cheres che la provinzia comana scialdi, ince sce na pert ŕ sorantut de chisc scagns do che ai ŕ taché la politica sön na brocia y é tan co jüs en punsiun. A cösta vita culturala entreciada ete tla politica s' ŕ la jont aüsé. Al é rio di, sce zertes istituziuns culturales ess ben tan de scioldi por söa ativité, sce al ne foss degügn rapresentanc politics tai conseis. Ideal fossal pa ben, sce al ne foss tai conseis culturai degün rapresentant politich leite y che an ti lasciass fa i programs culturai a chi co é competonc sön cösc ciamp.
Na pert se damana: ŕ mo Balsan ince damané d' atres istituziuns culturales ladines do söa minunga desco le Istitut Pedagogich Ladin, la Uniun di Maestri Ladins, les Uniuns di Ladins, la Uniun Generela ? Ess mo Balsan tignit cunt dles respostes de cöstes istituziuns ? Al é pa trep che l' Istitut Ladin é gnü damané da pert da Balsan. Le decret é motü jö, deliberé y firmé y jü en forza, mo al acuntonteia po ma na pert, chi co n' ŕ nia ciamó capě che le LS foss ince en raforz por i idioms locai y de valada. I ne se lasciun nia scialtrě da cösc decret co n' arŕ nia vita lungia, deache an spera che chi ladins dla SVP co é cuntra le LS möri bel plan fora o se convertesci. Balsan aspeta na soluziun definitiva co foss la adoranza dal ladin unifiché por ches comunicaziuns co é delotes a deplü valades ladines. Na valütaziun s' ŕ le lingaz ladin empň ciafé, ince sce ma dui idioms.I ne sa nia, tan de gherdenes co liarŕ leges scrites por badiot y tan de badioc co liarŕ leges motüdes jö por gherdena. Iu sun dla minunga che chisc scric gness lic deplü, sce ai foss motüs jö tal ladin standard, deache al é plü saurě da capě le ladin unifiché co l' idiom dles atres valades.
Balsan n'ŕ nia albü le coraje da scri dant la adoranza dal ladin unifiché, deache le pom n' ea nia ciamó madü. I sun ma plü ot mensc danciarŕ dales lites provinziales y porchel él bonamonter gnü tut la soluziun co fej manco la bua ai partis politics. Deache nosta jont conesc ciamó tre' massa püch le LS, él salté fora la soluziun plü morjela co po i ji bun ala gran pert dla jont. I guerns de Coira y de Bern ŕ mostré plü coraje co Balsan; dan agn ŕi fat fora che le rumanc unifiché, tlamé rumanc grijun, ven adoré desco lingaz ofizial da pert dal Ciantun Grijun y dla Federaziun Svizera, dal guern da Bern.
Tlň da nos ésera enzescü: chi paisc ne ti an po nia massa al LS olache le ladin ess le plü bojügn de en raforz. Tla Val Badia n' é le LS mai sté tema de critiches o de gran discusciuns, le problem é Gherdena y cis Ortijei co ess le plü bojügn de en raforz dal ladin. Adoré le LS ô dě automaticamonter raforzé y arichě le idiom local y a ci moda messon pa spo ester cuntra la adoranza dal LS ? Le rumanc unifiché o rumanc grijun ŕ encö na gran resonanza tla leteratöra rumancia, tles aministraziuns, tles legislaziuns, tai inserac rumanc; al ven odü desco en gran vare ennant por saulé i idioms regionai co ciafa dal rumanc grijun en gröm de parores nees, ai ven raforzés y svilupés ennant a idioms moderns co po gni adorés por scrit te vigne ciamp dla vita moderna da encö. Vigne lingaz messa cresce, se adaté al svilup.
Na secunda pert dl articul de Los Trebo tla chestiun gnarŕ publiché plü inant.