Egon Vinatzer, animadour de Gherdeina
N vulcan de de bones idees y truepes se àl embasté l am de realisé
Per l terz iade endolauter él vegnù lité Egon Vinatzer da Urtijei president dla Union di Ladins de Gherdeina. Prejent tl Consei dla Union dal 1984 y sie president dal 1995 inant. Al é nasciù l ann 1961, maridé con doi mutons. Publizist dantaldut sun la Usc di Ladins, colaboradour de Radio Gherdeina y animadour de gran pert dles manifestazions culturales ladines y capo-redadour dl Calender de Gherdeina che gnirà prejenté en venders.
Egon Vinatzer, trueps empegns anter laour, familia, Radio Gherdeina y Union di Ladins.
Egon Vinatzer ne se conscidreia nia n politich de partì, ma zenzauter n gran politich tl ciamp dla cultura, tla gauja ladina. Sie intent é chel de sensibelisé la jent a creie a sia identité che é en pericul de jì perduda. Dessegur n combatent per les rejons di ladins. Al à la fortuna de podei laoré y lascé audì sia minonga te n valgugn setours a contat con l publich. Al laora bele dal 1981 ensù pro Radio Gherdeina, dantaldut per cie che reverda les trasmiscions sozio-culturales. Sia la rubrica "Prisma" che trata de argomenc de cultura, ert, de sozio-politica, de sanité, de medejina y de atualité. Propi per chestes sies tematiches é chesta una dles rubriches plu conesciudes. Gonot organiseiel ence meises torones, de discuscions en direta, olàche l publich radiofonich pò dì la sia tratant la trasmiscion. Aldò de na minonga dla revista FF (Südtiroler Wochemagazin) à Prisma chestes
cualités: verité, critica y trasparenza, na rubrica destineda a fé opinion tles valedes ladines. Datrai anuzeia Egon ence l radio dla RAI Ladina de Bulsan per amplié sies comunicazions y arjonje n maiour publich. Dal 1985 ensù colaboreia Vinatzer ence con la USC di Ladins. Per doi agn él ence sté, deberieda con Peter Kostner, tla redazion dla USC per Gherdeina y defata festejeia Egon sie mileisem articul per la USC. Desche publizist àl laoré y laora dassen.
Propi demarevueia che al sie bon de tegnì permez. N vulcan de de bones idees y de chestes truepes en àl ence realisé. Egon dorm pueces ores: al paussa stajan, ma ence puec momenc con les dretes persones. Ma sie dret scagn de laour per les iniziatives culturales é la senta dla Union de Gherdeina, la Cesa di Ladins a Urtijei. Ilò féjel si projec per la union y per na pert ence per la Union Generela. I recordon n valgugn de chisc si projec:
- la pruma fiction televisiva per ladin-gherdeina, deda ence tres da la Rai Ladina. Na liejenda: "La crousc dles stries da Sacun" (ann 1992). N film documentar intitolé "Ladinia", per la Union Generela. Ence chest é vegnù dé tres entiermenter da la Rai te dutes trei les rejonedes.
- En socret tegn Egon dessegur passa 100 scric anter poesies, prosa y minonghes desferentes. El les nomineia "Pensieres doman".
El é l inventour y coordinadour:
- dl festival "Gherdeina cianta y sona", na lingia de conzerc de mujiga ladina da mont de grups de Gherdeina (4 edizions);
- dla Ladiniatour, en colaborazion con Georg Mussner, lingia de conzerc de mujiga moderna ladina tres la Ladinia (7 edizions);
- ideadour y coordinadour de 8 cd's de mujiga ladina da mont, moderna, da Nadel, per "i pitli" y ence a livel interladin.
La ultima de gran suzes é steda "Gramofon".
La proscima sarà na recoiuda de 5 cd's con 22 cors da la Ladinia, passa 70 cianties ladines de gliejia, ma ence populares. Prejentazion ciamò dant Nadel 2005. La pruma gran opera culturala y musicala de chest vers a livel ladin.
Organisadour y coordinadour dles gran festes ladines: Jouf dl Sela 1996 (Inant Adum); 50 agn Cesa di Ladins, 100 agn Union Generela di Ladins dles Dolomites.
Creadour y coordinadour de "LadiniaErt": artisc' dles valedes ladines on tour (una na edizion).
L projet jirà inant tl davegnì. Dilan Egon y bon laour.
Foto: Egon Vinatzer con l model dla Cesa di Ladins.
Michaela Perathoner (LS/is)