benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

SVP ladina: Pepi Dejaco fej la proposta de sourantó l ladin-badiot a standard
scrit ai 28 November 2005 da les 20:18:01 da noeles

Ladin Standard

 

Ladin-badiot desche standard ne é deguna soluzion

Ma demé n auter tentatif per arozé i liams interladins - Da la SVP ladina podéssen se aspeté n impegn contra l tort fascist

La farsa dla proposta dl ombann dla SVP ladina, Pepi Dejaco, gnuda fora en gaujion dl di dl parti dla SVP tegnù en venders ai 26 de november ´05 a Corvara é clera. Cie che un à miné sciche "provocazion", vegn tout su da d'autri desche proposta per na debatuda a livel politich - davia che dut va ben, al basta che al vae contra l Ladin standard.

Pepi Dejaco, omban ladin dla SVP. Ladin-badiot desche standard.



La critica a les posizions articoledes mess mete man con la terminologia. Luis Durnwalder à mostré de ne ester nia mel informé tles chestions dl lingaz ladin. L president dla provinzia fossa dret bel envié de damané i esperc dl setour y nia de ti jì do al populism y a la demagogia dla propaganda de sie partì.
Sce al lascia fé na streda damànel ence i enjiniers do n bonarat y nia n zumpradour. Tant de respet dl lingaz ladin per damané ence te chest caje i esperc messàssel avei. Enscì à Durnwalder sourantout terminologies che é obietivamenter faledes: L ladin standard n'é nia na "Kunstsprache", ma na forma de n lingaz che lieia adum les carateristiches de deplù idioms ladins. Al n'é nia n lingaz - "Sprache", ma n denominadour deberieda de plu idioms ladins y perchel n liam anter les valedes; tant manco é l ladin standard "künstlich": les formes vegn toutes dai idioms, al é formes bele esistentes, formes che vegn rejonedes. Chilò ne él net nia de artifizial laprò.
La proposta da tó ca n idiom de valeda é gnuda fata bele dant da trueps agn. Con chesta proposta jíssen zeruch de 20 o 25 agn. Cie che ne vegn nia dit, é che rodunt da pert de Gherdeina él dagnora gnù les resistenzes plu dures al ladin-badiot sciche forma ladina scrita per duc: plutost tòlen l todesch che l ladin-badiot.
Ala se trata enscì de nia d'auter che de na variazion al tentatif da arozé ciamò n iade l lingaz unitar che é bele gnù proibì de fat dal assessour Florian Mussner, che se á perauter ence ultimamenter mostré sciche aversar de vigni unité anter i ladins y sciche sostegnidour dla tripartizion.
Duc i linguisc' dij cler che i ladins adora n lingaz scrit unifiché per souravive. L govern provinzial à boicoté chest lingaz scrit - zenza damané i esperc perauter (essa pu i esperc tout n'autra dezijion). Al fossa ence gran ora da cialé soura l pice taier de does valedes fora: l lingaz sard, ma ence l popul indigen di itelmens tla Siberia y i popui indigens dl'America Latina y dla America dl Nord standardiseia dlonch sie lingaz scrit. Demé pro i ladins vegn chest prozes arferé ju con dutes les forzes, y i aversars é duc dl medem partì y nience un ne é espert de lingaz. Ai esponenc de chest partì i vàl te chest contest ence l envit da rejoné finalmenter n miour ladin.
L ladin standard lieia adum linguisticamenter duc i ladins, soura i confins provinziai fora - confins che é n tort, tort che é gnù metù en pe da Benito Mussolini. Da la SVP podéssen s'aspeté n impegn contra l tort fascist dla tripartizion - al é ben l minim che an pò se aspeté.


Redazion revista bedrohte Völker - pogrom

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 3


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


tema colié / temesc coliés

Politica

Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: SVP ladina: Pepi Dejaco fej la proposta de sourantó l ladin-badiot a standard (ponc: 1)
da Jandaniel ai 28 November 2005 da les 21:03:24
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Al é deplù gaujes per cheles che l ladin-badiot ne va nia ben per n standard a livel interladin, ence sce l ladin-mareo-badiot à sons y particolarités che al ne é nia ti autri idioms, ma propi chestes particolarités é de enciamp, penson al -ü-, -ö-, a les vocales lunges y al -r- anter vocales che ne é nience tla Val Badia dlonch unfat (ruvé --> röia, al nei, al nevô o noiô enfinamai per al neiv, al nevova --- dut formes puech trasparentes, scora ---> ma scolar contra scola ----> scolé plu regolar, per fé n valgugn ejempli).
L ladin standard à opté per formes plu plenes y trasparentes che l fej n meso de comunicazion interladin plu adaté y te chel che duc pò se reconesce, l lieje saurí y l adaté a sie idiom, l liejan y l scrivan. Al ti deura ence ai ladins dles autres valedes la poscibelté de sourantó saurí formes lessicales per engrandí l vocabular. L ladin standard ciafia da tó su les particolarités di idioms te na viesta saurida da capí per duc, chest é do mia minonga l gran vantaje.



Re: SVP ladina: Pepi Dejaco fej la proposta de sourantó l ladin-badiot a standard (ponc: 1)
da giatfosch ai 28 November 2005 da les 22:16:34
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
sce, Deiaco l'â begn minada sciöche provocaziun, al l'à ince dit nia mâ un n iade. An sa ince che tla SVP tla Val Badia àn cotan manco les posiziuns estremamenter anti-ladines sciöchte tla SVP de Gherdeina y insciö él ince manco senn cuntra l LS - che é na condiziun pur che l ladin soravires, chel sà düc ater co Mussner & sü souffleurs.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.411 seconc