benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina
scrit ai 27 November 2005 da les 21:37:16 da noeles

Storia

 

La plaia dla divijion di ladins met man sot a l'Austria

Pro les cumpeides dla jent àla raté i ladins feter tres pro i talians

N valgugn toc dla verité vegnuda fora al Convegn de Dispruch ai 10 de november. L convegn à sclut ju les manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina. Bonamenter àn aspeté aposta chest moment per ti dí a l'Austria sun l mus che la colpa prinzipala dla burta storia di ladins é propi sia. Ala conesciova i sentimenc de duc i ladins, de dutes les valedes y empò i àla conscidré talians. 
Tl meis de mei dl 1945 à partesans beluneisc straporté deplù gherdeines colaboratours di todesc, 5 de chisc é vegnus copés. Entourn l 80% di gherdeines ova enlaouta opté per l Reich. I "Dableiber", i optanc gherdeines per la Talia, vegniva tichinés tl temp de ocupazion todescia dal 1943 al 1945, n valgugn é enfinami vegnus straportés te ciamps de conzentrament todesc.


Dl convegn da Dispruch à l sit noeles.net dé tres l referat de Lois Trebo y chel de Georg Mischì. Sce Trebo porta dant les condizions per mantegnì la mendranza ladina, spo conscidreia Mischì n pue la natura de chesta mendranza, sia compateza y al vegn fora n cheder plulere megher. La storia di ladins, díjel, é na storia de divijions y de despartizions. Y rodunt a Dispruch ti tírel dant Mischì a l'Austria de avei fat n fal nia da perdoné envers i ladins, canche pro les cumpeides dla jent (ultima dl 1910) àla conscidré i ladins talians, ence sce ala conesciova i sentimenc todesc di ladins y ala savova che ala jiva contra la minonga di linguisc' da enlaouta y dantaldut contra chela di studiés de tradizions populares.
L'Austria enstessa ti à dé a la Talia la ocajion de tó ite i ladins y de i araté siei. A nia ne à jové les protestes di ladins. Dailò inant à metú man l marcé di ladins y sia storia de despartizion. Enteressantes les osservazions che Mischì fej persoura l temp dles opzions, olàche an veid cler l orientament desvalif di ladins (i plu todesc é samben i gherdeines) y autri ladins ne é nience vegnus lascés pro a la opzion. Al fova bele ladins de categoria a, b y c. Mischì ti recorda ai todesc dl'Austria l massacher, i morc de Gherdeina, a gauja dl SOD (Sicherungs- und Ordnungsdienst) n comité per la segurté y l orden dantaldut a dann di "Dableiber", di gherdeines y ladins che ne à nia opté per la Germania. Na plata de storia dassen foscia. Per chi che volessa conesce plu avisa chest moment storich, dà Mischì les indicazions. Per cie che reverda l tratat Degasperi-Gruber dl 1946 reconesc Mischì che demé n valgugn ladins (chi tla provinzia de Bulsan) ne fova nia vegnus nominés diretametner y conscidrés indiretamenter "mendranza tla mendranza todescia". Oramai desche ladins conta demé plu chi dla provinzia de Bulsan, duc i autri ignorés completamenter.
Te sia conclujion dij Mischì che chisc ladins (da Bulsan) veid sie destin te de bones mans y che la plaia dla divijion y despartizion é destineda a duré inant y enfinamai te Gherdeina. Do la burta storia anter chi che à opté y chi nia, restaràl inant la despartizion anter chi che se sent sen ladins y chi che sent "Südtiroler". Te chesta situazion che te Gherdeina se à renforzé, dij Mischì, végnel mancia (leidet) l enteres a la "res ladina". Da pert di gherdeines "Südtiroler" màncel l enteres per la gauja ladina. Al mancia la idea y la volenté per la union ladina, fatours assolutamenter nezessars per l sentiment de co-audianza, de nazionalité y de identité. Chest y i avenimenc dla storia é la gauja che mantegn inant les linges de separazion anter i gherdeines enstesc. Denant che scluje ju sie referat se fej Mischì la domanda: "esisteiel l ladin zenza agetif?" Do sia minonga: "No!". An pò rejoné dl ladin todesch, talian y poester dl ladin ladin.
Enfin a chilò de Georg Mischì, valgamia obietif, ence sce la tema de dì massa é bendebot grana. Dessegur stomeda la osservazion sun l puech enteres da pert di gherdeines SVP per l lingaz, la cultura y la autonomia ladina. Sce al ne fossa nia la union di ladins de Gherdeina a se mueve te chest vers, daideda da la Generela, ne éssen bonamenter degugn segn de vita ladina, defora dal folclor. Egon Vinatzer y si colaboradours fej dessegur n gran laour per la vita culturala ladina te Gherdeina. Les dificoltés é dutaorela n grumon a mete man da la Cesa.
 
 
Na testemonianza
La ne à nia durà giut y trëi dis do, ai 15.09.1943 ie nosc bon cumpaesans unic a se tò y dala doi domesdi, cun la ferata de Gherdëina, sons unic menëi sota la verdia de 4 de Gherdëina cun l stlop a Tluses per nes dé jù ai tudësc sciche politicanc periculëusc, sun na tela manacian de ruvé a Dachau. Mé te Gherdëina fòvel suzedù vel' da detel. Nosta gauja fova mé che nosc peresc ova l'ann 1939 lità talian per nia mussëi s'n ji da cësa demez. A nëus nes dijovi "DOBLËIBER" y per chëi che ova lità per i tudësc de Hitler fans i "TRADITËURES DLA "HEIMAT". Granda fova la rabia contro chisc "Doblëiberi" y la cunseguenzes sentions mo al didancuëi. Tlo vëijen ulache porta l fanatism. Nëus se on pona parà y on dit al cumandant di tudësc (Oberst) l'aurità. Sun chësta nes ài pona (fan de 22 de Gherdëina) ciarià 4 per uni vagon dal bestiam (i vagons fova sltuc sù y mé saisom n pitl busc cun la rë ulache l univa ìte mpue de linëus). Chësta ferata univa dal sud dla Talia, plëina de saudeies taliani (n ti dijova i badolians). Muec da Tluses sons furnëi per trëi dis y trëi nuetes sarëi ìte zënza maië y bever (tlo fòssel bën mo truep da cunté, ma la deventëssa massa longia). Ruvëi sons pona a Hammerstein (Pommern), sën sota Polen, te n ciamp de prijunìa, stalag II./B ulache l fova bele 30.000 prijunieres rusc.
Ai 30 de nuëmber dl 1943 sons pona unic mandëi a Wolfsberg te Kärnten (Lavantal). La storia de mi prijunìa éi cuntà tl Calënder de Gherdëina 1985.
Ruvà zeruch dala prijunìa ntëur ai 22 de mëi dl 1945 fovi zënza lëur. Ëi scumencià a vënder chiena jan da n piz a l'auter. La ne butòva nia drë y chësc lëur ne me savova nia bel
.
(La testemonianza é de Alex Moroder, publicheda)
 

 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Storia
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Storia:
Relazion dl dr. Mischi Georg en ocajion di 100 Union Ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 0
Oujes: 0

Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: 100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina (ponc: 1)
da Jandaniel ai 27 November 2005 da les 22:33:02
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Al vegn rejoné gonot y gen de fascism te Südtirol, ma che la ocupazion nazista á gaujé deplù vitimes ne végnel feter mai dit.



Re: 100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina (ponc: 1)
da giatfosch ai 27 November 2005 da les 23:35:24
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
al ven rejoné suvenz dl fascism, mo dl nazism y de söa tröpa colaboraziun danter la jent nia. Dles tröpes porsones ebraiches gnüdes menades tla mort da jent de Südtirol n vegnel mai dit nia, nia ince di nazisc che menâ tl KZ la jent de söa valada - sozedü tla Val Badia y ciamó deplü te Gherdeina. Laprò samben l tentatif da assimilé la mendranza ladina con na scora porì tl lingaz todesch.
Co ôn i trà dant ai fascisc sü torc sc'an n'á instesc de maius - y cotan plü vitimes co i fascisc. Südtirol à cina segn albü na storiografia basada sön na verité seletiva che é dagnera ince na baujia seletiva. I rí é dagnera mâ stês i taliagn. Insciö scri ince na gran guida turstica che Südtirol à albü tröpa colaboraziun coi nazisc y der pücia resistenza, y che de chesc ne vegnel pa nia baié. Le consei provinzial n'é cina aldedancö nia sté bun da recordé ofizialmenter les vitimes dal holocaust - gnüdes vitimes con la colaboraziun de südtirolesc. ince dô la vera á tröpa mentalité nazista podü romagne. Mo de chesc ne vegnel dit parora. Mo al n'é pa begn d'atri che dij.



Re: 100 agn Union Ladina: les raijes dla divijion ladina (ponc: 1)
da travers ai 28 November 2005 da les 09:46:24
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Valch testimonianza sun la chestion di Dobleiber y di optanc per l Reich él ence da giaté tl liber de Cristina De Grandi " Union Generela di Ladins dles Dolomites. I ladini alla ricerca dell'unità".
L fanatism é sté dessegur plu gran te Gherdeina ma ence la Val Badia à conesciù grovaries de vigni sort. La generazion plu vedla se recorda ciamò di joegn desertours (mutons de 17 agn!) manés dant l peloton d'esecuzion con l benesté de valch ombolt nazist ladin. Ma chisc fac vegn gen scutés via y an se baudia demé dles govaries fascistes, dantaldut da pert dles autorités de colour SVP.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.376 seconc