La plaia dla divijion di ladins met man sot a l'Austria
Pro les cumpeides dla jent àla raté i ladins feter tres pro i talians
N valgugn toc dla verité vegnuda fora al Convegn de Dispruch ai 10 de november. L convegn à sclut ju les manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina. Bonamenter àn aspeté aposta chest moment per ti dí a l'Austria sun l mus che la colpa prinzipala dla burta storia di ladins é propi sia. Ala conesciova i sentimenc de duc i ladins, de dutes les valedes y empò i àla conscidré talians.
Tl meis de mei dl 1945 à partesans beluneisc straporté deplù gherdeines colaboratours di todesc, 5 de chisc é vegnus copés. Entourn l 80% di gherdeines ova enlaouta opté per l Reich. I "Dableiber", i optanc gherdeines per la Talia, vegniva tichinés tl temp de ocupazion todescia dal 1943 al 1945, n valgugn é enfinami vegnus straportés te ciamps de conzentrament todesc.
Dl convegn da Dispruch à l sit noeles.net dé tres l referat de Lois Trebo y chel de Georg Mischì. Sce Trebo porta dant les condizions per mantegnì la mendranza ladina, spo conscidreia Mischì n pue la natura de chesta mendranza, sia compateza y al vegn fora n cheder plulere megher. La storia di ladins, díjel, é na storia de divijions y de despartizions. Y rodunt a Dispruch ti tírel dant Mischì a l'Austria de avei fat n fal nia da perdoné envers i ladins, canche pro les cumpeides dla jent (ultima dl 1910) àla conscidré i ladins talians, ence sce ala conesciova i sentimenc todesc di ladins y ala savova che ala jiva contra la minonga di linguisc' da enlaouta y dantaldut contra chela di studiés de tradizions populares.
L'Austria enstessa ti à dé a la Talia la ocajion de tó ite i ladins y de i araté siei. A nia ne à jové les protestes di ladins. Dailò inant à metú man l marcé di ladins y sia storia de despartizion. Enteressantes les osservazions che Mischì fej persoura l temp dles opzions, olàche an veid cler l orientament desvalif di ladins (i plu todesc é samben i gherdeines) y autri ladins ne é nience vegnus lascés pro a la opzion. Al fova bele ladins de categoria a, b y c. Mischì ti recorda ai todesc dl'Austria l massacher, i morc de Gherdeina, a gauja dl SOD (Sicherungs- und Ordnungsdienst) n comité per la segurté y l orden dantaldut a dann di "Dableiber", di gherdeines y ladins che ne à nia opté per la Germania. Na plata de storia dassen foscia. Per chi che volessa conesce plu avisa chest moment storich, dà Mischì les indicazions. Per cie che reverda l tratat Degasperi-Gruber dl 1946 reconesc Mischì che demé n valgugn ladins (chi tla provinzia de Bulsan) ne fova nia vegnus nominés diretametner y conscidrés indiretamenter "mendranza tla mendranza todescia". Oramai desche ladins conta demé plu chi dla provinzia de Bulsan, duc i autri ignorés completamenter.
Te sia conclujion dij Mischì che chisc ladins (da Bulsan) veid sie destin te de bones mans y che la plaia dla divijion y despartizion é destineda a duré inant y enfinamai te Gherdeina. Do la burta storia anter chi che à opté y chi nia, restaràl inant la despartizion anter chi che se sent sen ladins y chi che sent "Südtiroler". Te chesta situazion che te Gherdeina se à renforzé, dij Mischì, végnel mancia (leidet) l enteres a la "res ladina". Da pert di gherdeines "Südtiroler" màncel l enteres per la gauja ladina. Al mancia la idea y la volenté per la union ladina, fatours assolutamenter nezessars per l sentiment de co-audianza, de nazionalité y de identité. Chest y i avenimenc dla storia é la gauja che mantegn inant les linges de separazion anter i gherdeines enstesc. Denant che scluje ju sie referat se fej Mischì la domanda: "esisteiel l ladin zenza agetif?" Do sia minonga: "No!". An pò rejoné dl ladin todesch, talian y poester dl ladin ladin.
Enfin a chilò de Georg Mischì, valgamia obietif, ence sce la tema de dì massa é bendebot grana. Dessegur stomeda la osservazion sun l puech enteres da pert di gherdeines SVP per l lingaz, la cultura y la autonomia ladina. Sce al ne fossa nia la union di ladins de Gherdeina a se mueve te chest vers, daideda da la Generela, ne éssen bonamenter degugn segn de vita ladina, defora dal folclor. Egon Vinatzer y si colaboradours fej dessegur n gran laour per la vita culturala ladina te Gherdeina. Les dificoltés é dutaorela n grumon a mete man da la Cesa.
Na testemonianza
La ne à nia durà giut y trëi dis do, ai 15.09.1943 ie nosc bon cumpaesans unic a se tò y dala doi domesdi, cun la ferata de Gherdëina, sons unic menëi sota la verdia de 4 de Gherdëina cun l stlop a Tluses per nes dé jù ai tudësc sciche politicanc periculëusc, sun na tela manacian de ruvé a Dachau. Mé te Gherdëina fòvel suzedù vel' da detel. Nosta gauja fova mé che nosc peresc ova l'ann 1939 lità talian per nia mussëi s'n ji da cësa demez. A nëus nes dijovi "DOBLËIBER" y per chëi che ova lità per i tudësc de Hitler fans i "TRADITËURES DLA "HEIMAT". Granda fova la rabia contro chisc "Doblëiberi" y la cunseguenzes sentions mo al didancuëi. Tlo vëijen ulache porta l fanatism. Nëus se on pona parà y on dit al cumandant di tudësc (Oberst) l'aurità. Sun chësta nes ài pona (fan de 22 de Gherdëina) ciarià 4 per uni vagon dal bestiam (i vagons fova sltuc sù y mé saisom n pitl busc cun la rë ulache l univa ìte mpue de linëus). Chësta ferata univa dal sud dla Talia, plëina de saudeies taliani (n ti dijova i badolians). Muec da Tluses sons furnëi per trëi dis y trëi nuetes sarëi ìte zënza maië y bever (tlo fòssel bën mo truep da cunté, ma la deventëssa massa longia). Ruvëi sons pona a Hammerstein (Pommern), sën sota Polen, te n ciamp de prijunìa, stalag II./B ulache l fova bele 30.000 prijunieres rusc.
Ai 30 de nuëmber dl 1943 sons pona unic mandëi a Wolfsberg te Kärnten (Lavantal). La storia de mi prijunìa éi cuntà tl Calënder de Gherdëina 1985.
Ruvà zeruch dala prijunìa ntëur ai 22 de mëi dl 1945 fovi zënza lëur. Ëi scumencià a vënder chiena jan da n piz a l'auter. La ne butòva nia drë y chësc lëur ne me savova nia bel.
(La testemonianza é de Alex Moroder, publicheda)