Nost fin mess ester chel dla unité ladina
Propostes y aodanzes ai 18 ombolc di comuns ladins y a dutes les istituzions y forzes politiches, culturales y economiches ladines
La Comunanza Ladina a Bulsan veid tla enconteda di ombolc ladins dles cinch valedes na bona scomenciadiva che conferma y sotrisseia i liams storics, culturai y linguistics anter les cinch valedes ladines, che dess daidé pro, adum con les lies y les istituzions ladines, crié sinergies y na mioura colaborazion interladina. La Comunanza se augureia te chest contest che les desvalivanzes anter ladins vegne eliminedes per ruvé a na plena y definitiva parité.
Ivan Lezuo, l president.
Ala ti damana ai ombolc di 18 comuns ladins y a dutes les istituzions y forzes politiches, culturales y economiches ladines, dantfora a la Union Generela di Ladins dles Dolomites, che al vegne fat varesc concrec per jì soura i confins aministratifs fora che à porté a les desferenzies ben conesciudes tla sconanza dla mendranza ladina. Sce chisc confins ne fossa nia, essa dutes les valedes ladines bele i medems derc. Chisc confins é na realté che à porté a conseguenzes pesoces. Nost fin mess ester la unité di ladins. La sposteda di termegn aministratifs é dessegur na soluzion realisabla, a condizion che al é la volonté politica. Per chest ti ortieia la Comunanza n valgunes propostes a les istituzions nominedes de soura:
-
de delimité ofizialmenter y formalmenter l raion ladin-tiroleis dles cinch valedes. Al podessa se prejenté metan su tabeles con scrites che identificheia chest spezifich teritore ladin con sies raijes storiches y culturales.
-
de porté inant na politica ladina unitara a livel dles Provinzies, dles Regions y dl Stat. De colaboré con i raprejentanc ladins de dutes les cinch valedes ladines y de i tré ite truep de plu tles dezijions y tles scomenciadives che reverda i ladins te vigni livel istituzional zenza ti porté tres endò dant la vertola di confins aministratifs y dles desferenzies culturales. Chestes desferenzies ne é nia plu granes de cheles anter les valedes todesces dl Südtirol y dessegur plu piceres de cheles anter todesc, talians y ladins.
-
de sostegnì y porté inant l proiet de n lingaz unifiché.
-
de tegnì cont dla emportanza storica, dla esperienza, di meric y dl impegn fondamental per la unité ladina dla Union Generela di Ladins dles Dolomites.
-
La Comunanza Ladina a Bulsan se augureia sourafora che la declarazion de partegnenza linguistica vegne slarieda fora a dutes les valedes ladines storiches.
-
Un di setours olache al é debujen de arjonje na parité de derc é chel dl ejam de trilinguism tla provinzia de Bulsan. Tl moment pòn l fé demé per gherdeina o badiot ence sce tla Provinzia vível ladins declarés da les autres valedes entourn Sela. La Comunanza propon na soluzion che tegne cont di ladins de dutes les cinch valedes:
ti dé la poscibelté ai ladins de Fascia, Fodom y Anpezo che viv y/o laora tl Südtirol de respone a les domandes dla proa scrita te sie lingaz dla oma o per Ladin Standard;
ti dé la poscibelté ai candidac dla Val de Fascia, da Fodom y d’Anpezo de fé l ejam oral te sie lingaz dla oma.
-
La Comunanza Ladina se augureia che dant de mete su n pedaje per auti sun i joufs entourn Sela vegne rejoné lassoura con duc i comuns interessés. I speron che l proiet de unité ladina ne vegne nia arferé da dezijions unilaterales che ne ciapa nia l consens de duc i ladins. Che al mess empò vegnì fat valch per smendré l trafich sun i joufs dolomitics de chest é la Comunanza dassen convenciuda.
-
che la Ciasa-alberch di ladins a Bulsan ti vegne deda en gestion a ladins y che i apartamenc posse vegnì dourés da duc i ladins di 18 comuns storics che vuel jì a laoré o a studié a Bulsan.
I Ves prion de Ves impegné te chest vers.
Con stima
COMUNANZA LADINA A BULSAN
l President
Dr. Ivan Lezuo