Referac y na meisa torona con raprejentanc politics
La Generela recorda en juebia, ai 10 de november, i 100 agn dla Union Ladina a Dispruch
La "kermesse" dles manifestazions per i 100 agn dla Union Ladina ruva sen a Dispruch, la senta dla nascenza dla Union. L depliant dl program veid dantfora 4 referac persoura i ladins, sia storia y sia coscienza y dantaldut n cogol de autorités politiches che tolarà pert. Cie mienen pa de arjonje? L bel aveniment dla Union, frut di joegn é destiné a morì, toma encuei tla gran unfataria.
Dispruch con l flum Inn. Da chesta zité él pié via dl 1905 la pruma union ladina.
I festejamenc per i 100 agn dla Union Ladina se ruva dodoman, juebia a Dispruch, a meteman da les 14.00 enfin a les 22.00. Dantaldut na lignola de referac per lascé spo l post al conzert con cianties ladines da les 20.00 inant. La senta di festejamenc sarà l "Festsaal - Tiroler Landhaus", Eduard-Wallnöfer-Platz n. 3. En particolar végnel recordé l nasce dla Union Ladina l ann 1905 a Dispruch. Empruma àn festejé l aveniment entratant l ann 2005 fora per les valedes y sen a la fin a Dispruch. Tl depliant-program dla festa végnel dit che an "vuel sporje na ocajion per conesce miec y se fé ite con la storia y la atualité politica di ladins. Do da la pert scientifich-istituzionala che sarà beleche duta per todesch, saràl ence n bel moment de orela curta y la ocajion per sté en compagnia y se paré via con legreza con speisa y mujiga ladines".
L prum referat, da les 14.00, sarà chel dl prof. univ. en pension dr. Guntram Plangg che tratarà l tema "Theodor Gartner und die Ladiner". L contribut che Gartner ti à dé a la retoromanistica y les novités portedes dant. L sentiment de mendranza di ladins envers l lingaz dla maioranza. Fosc plu interessant l second referat, chel dl joen prof. univ. ddr. Günther Pallaver, de Bulsan, che jirà ite tl tema "la nazion ladina, n produt dl 19eisem secul. L nasce de na nazion zenza storia." L prozes de emanzipazion brancia ite ence i ladins, nia tla forma radicala de n moviment politich, separatistich, ma tla forma de na plu sentida coscientisazion y identificazion. N tema dessegur interessant. L terz referat chel dl dr. Georg Mischì dal titul "la storia di ladins entratant les does veres mondiales". "Da la spartizion de Tirol dl 1919 enfin al Contrat Degasperi-Gruber dl 1946". Cie che an veid cler é che la storia di ladins é dantaldut na storia de divijion y de despartizion. Cuart referat chel dl dr. Lois Trebo "i derc y les revendicazions di ladins dles Dolomites tl temp dal 1948 ai dis da encuei". Trebo se damanarà na outa sce i derc che la mendranza ladina à arjont basta per garantí l souravive dl lingaz y de sia cultura. D'auter vers se fajaràl ence la domanda sce les mesures de sconanza é veramenter adatedes ai debujegns.
Da les 16.00 inant vàla inant con la meisa torona persoura l tema "i ladins y la Union Generela di Ladins dles Dolomites. Pòi avei n davegnì deberieda?" A chesta meisa torona végnel vedù dantfora che al tole pert: l president dla jonta de Tirol, Helmuth Mader; l assessour Florian Mussner; l president dla jonta provinziala de Trent Lorenzo Dellai; l aconsiadour provinzial Luigi Chiocchetti; l deputat Bepe Detomas; Diego Vecchiato, raprejentant dl Venet; Daniele Larese Filon, raprejentanta dla cultura per la provinzia de Belun; Pepi Dejaco, vize-obman dla SVP; Riccardo Zanoner, raprejentant dla Union Autonomista Ladina; Leander Moroder, portaousc di Verc de Südtirol; Carlo Willeit, raprejentant dla lista LADINS; Michil Costa y Hilda Pizzinini. Moderadour dla meisa torona, prof. Günther Pallaver.
Da les 18.00 inant orela curta con valch bon bocon, da les 20.00 inant cianties ladines con l cor dles eles Rezia da La Val, l cuartet Göma da San Martin y la familia da Pradac de Urtijei. Na recordanza de n aveniment plen de entusiasm y de coraje: l nasce dla Union Ladina, che do da 100 agn toma tla gran unfataria. (uc)