Bulsan dess ti dè deplù lerch ai ladins
Jent che vegn a sté y a vive a Bulsan dess podei tegnì pro sia identité ence soura les generazions
Chisc dis àn podù lieje les statistiches revardantes la prejenza di extracomunitars chilò te Südtirol. L slogan: "Al é plu extracomunitars che ladins" é oramai na realté. Dut adum é i extracomunitars passa 22.000.
La realté é destineda a cresce sce an tegn cont che dai 5000 dl 1990 ései sen bele a passa 22.000. Aladò dla statistica végnei da chestes pertes: per l 64% da l' Europa y plu avisa per l 45% da chela zentral-orientala; l 19,8% vegn da l' Africa (per l 17,7% da l'Africa dl Nord); per l 9,7% da l'Asia (l 7,1% da l'Asia zentro-sud); per l 6,4% da l'America (l 6,1% da l'America zentro-sud). Per cie che reverda la religion é l 86,6% de chi che vegn da l'Europa cristians y de chisc l 76,8% catolics. I Africans é per l 45,1% musulmans y chi dl'Asia per l 16,7%.
I extracomunitars che vegn da l'Europa se trasformarà puech a la outa te de bogn sudtiroleisc todesc o talians, sciche ai à fat y fej l 95% di ladins che vegn da les valedes per sté y vive a Bulsan, con la desferenzia che chisc extracomunitars ne arà nia bria de se declaré todesc o talians per giaté n post de laour, y sce ei l fajarà, l fajarài per simpatia tl vers di todesc o di talians. Dessegur darài su con l temp sie lingaz dla oma per rejoné todesch o talian y magari ence ingleis. L'idea de mendranza rumena, bulgara, ungareisa y e.i. y l sentiment dla identité tomarà per tres da sie cuer. Al é chel ch'al é suzedù per i ladins de dutes les valedes vegnus per se sistemé chilò a Bulsan. Ladins y chisc extracomunitars é vegnus y vegn adalerch da soui, zenza n aiut viadedò, zenza na legislazion che i scona, che ti garantesce de podei mantegnì sia identité, sie lingaz dla oma, de podei ester inant se enstesc. Per i musulmans é la cossa n puech autramenter: viadedò él na organisazion che ti sta do, che i informeia, che i cherda adum, che ti mantegn vif l sentiment dla identité, de sia religion. Dut nia de chest per i ladins che viv tla zité da Bulsan. An ti dà enchinamai ados a la Comunanza y a la Consulta sce eles a da se ficé ite tla politica. Ladins dauride i uedli y litede sen per nes defene.(uc)