N certl lital ladin regional per les lites parlamentares 2006
Ie ne veide nia ite che la SVP dess avei 6 raprejentanc a Roma y i ladins degugn - Tla provinzia de Bulsan ruva sun l scagn da assessour ladin demé chela persona che la maioranza vuel
de Lois Trebo
Da edemes encà végnel sciampì a Roma anter i partis de maioranza che forma l govern sun na proposta de lege litala nueva. Con chesta volessa Berlusconi salvé sia maioranza da les lites parlamentars che sarà tl 2006. Che chi de man ciancia de Prodi auza la ousc per combate chesta proposta de lege él da capì, ajache aldò di resultac dles ultimes lites provinziales ti la stica l grup de Prodi de cotant a la CdL (Casa delle libertà).
Ai Ladins i medems derc di todesc!
Chesta lege pérel che sie ence pericolousa per les mendranzes, ajache al ne vegn nia tegnì cont de chestes, al ne i vegn nia garantì na raprejentanza tl Parlament. Samben che chi dla SVP se lascia su; al someia che Roma veide ite che al ne convegn nia da straufé con la lege nueva les mendranzes. Zenza na garanzia de raprejentanza fossa chesta lege fatala per Südtirol, à mefo dret dit Siegried Brugger. Chilò méssen dé na odleda endò: canche la Region ova aprové na lege litala nueva per lites regionales, ne fòvel nia vedù dantfora na garanzia per na raprejentanza ladina autonoma a Bulsan. L raprejentant ladin da chi agn Carlo Willeit ova sun chela atira fat recurs a la Court Costituzionala a Roma y chesta ti ova dé dert al raprejentant ladin. Bulsan dijova chi agn che i ladins podova ben se lascé raprejenté tl consei provinzial da oms ladins dla SVP; l medem à da puech dit zachei che i todesc de Südtirol podessa ence se lascé raprejenté a Roma da oms todesc sun na lista taliana! Al someia n burt confront, ma ala se trata dla medema situazion. Vigni mendranza fej l miour da se raprejenté enstessa, zenza éla mefun sotmetuda a la maioranza che fej scialdi ma si interesc. Chest onse pu vedù con l statut n.3 - al ti à demé porté ai ladins la poscibelté da giaté cerc scagns, ma degugn derc, deguna rejon. Con d'autres paroles: demé chel ladin podarà se senté sun l scagn da assessour, de sourastant dal consei provinzial che ti plej a la maioranza y zenza romàgnel defora. Nience n certl lital ladin per les lites provinziales ne ti àn consentì ai ladins dles does valedes, demé i fascians l'à giaté. Sonse nos plu sclec o vuelen nes avei plu tl pugn? Demé ti dé ai ladins la poscibelté n'é endere nia l dret tratament de na mendranza, volei ti scrive dant cie che ala messa pensé per ruvé pro ciané. Al desplej che al ne vegn tl statut n.3 nia rejoné de derc di ladins; demé chi conta, dut l'auter é na sort de sotmetuda politica che despriej la mendranza y la tegn ju.
Garantì n ladin raprejentant ladin a Roma
Sen él n ladin tl Parlament a Roma Bepe Detomas dla Val de Fascia, denant fòvel Ezio Anesi. Ma chisc é demé ruvés da ilò ju stan sun listes talianes che la minova ben con i ladins de Fascia y provova da ti sporje cotant d'oujes al candidat ladin. Ma petlé é petlé, na burta cossa per na mendranza. Ala jissa pu autramenter. Sce al vegnissa metù sun lista da les lites dal Parlament empede S. Brugger n ladin, ruvassa chest dessegur tl Parlament y i ladins essa na soula raprejentanza a Roma, na cossa de gran utl. L auter troi é chel da crié per les lites dl Parlament n certl lital ladin per dutes trei les valedes ladines dla Region; con n tel teritore giatassa i ladins n sie raprejentant tl Parlament zenza messei jì a petlé les oujes dai autri. Al fossa l dret moment da damané che chest vegnissa garantì tla lege nueva che vegnirà dant man. Sce al fossa la volonté da pert dai ladins, jìssela dessegur tres. I creie che i ladins podessa s'aspeté n tel vare da pert dla SVP. I ne veide nia ite a cie moda che i todesc mess avei sies parlamentars a Roma y i ladins degugn de garantis! L statut dij pu che vigni grup messa vegnì traté unfat. Medré che i gran cefs l vuel, spo vàla da arjonje dut. I ladins speta che al i vegne conzedù dut cie che ti mancia, chi derc che i autri god. Nia ti e consentì ai ladins vuel pu dì, tegnì i ladins sot banch ite y i lascé cuché fora canche an i adora. Chest fossa n tratament daldut desplazé y che ne ti fajessa degun onour a chi che sta dessoura. An spera che i responsabli dla politica ladina ne dorme nia, ma che ei mete sun meisa sies ghiranzes giustifichedes che ti speta a la popolazion ladina. L popul plu vedl de Tirol ne pò mine vegnì traté l plu mel de duc, ma dess vegnì traté almanco unfat ai autri grups.
D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:
-
-
-
-
-
-