La Generela saluda la enconteda di ombolc
y ala se met a disposizion per colaboré con i ombolc te chi ciamps damprò a si fins statutars
de Riccardo Zanoner/vizepresident dla Union Generela
L Landeshauptmann dla Provinzia de Busan Luis Durnwalder à clamé ite en lunesc che vegn i ombolc dla Ladinia per na enconteda de confront, olache al vegnirà rejoné fora desvalives chestions, anter l auter él prevedù ence de tó dant la lege nazionala nr. 482/99 che rejona apontin de mendranzes linguistiches.
L slogan dla Union Generela da eniann: can pa endò adum?
A chest propojit personalmenter y ence desche vize-president dla Union Generela, me sente de podei ti sporje dessegur na bela lauda al Landeshauptmann y a sia scomenciadiva. Da me enfora cusa la Ladinia n defizit de comunicazion y donca l fat de mete a jí na scontreda con i raprejentanc istituzionai de dutes les valedes ladines é bele n bel segnal. Al se trata de na ocajion olache ei pò se vedei, se conesce, se confronté y sce al é poscibel dé n vare inant per mete a jí raporc nuefs de colaborazion ouc al ben de duta la comunanza ladina dles Dolomites.
Al me vegn da dí ence che chesta scontreda podessa bele ester na pruma resposta a chela enrescida dal titul “Identité y svilup” porteda dant giust enstadì te Gherdeina, a Selva, olache i autours, dr. Mauro Marcantoni y dr. Nadio Delai, à palesé che i ladins de encueicondì à puec o enfinamai degugn momenc de confront; ai viv te n contest autoreferenzial, enfinamai despartis daite da la medema valeda (chi de soura y chi de sot) y chest é vivù y sentí desche n empediment, na limitazion, souraldut te n mond olache i teritores messessa se cherdé y se abiné per mete en pe politiches de sinergia y de colaborazion.
La realté sozioeconomica ladina dl 2000, él vegnù dit, à arjont de gran resultac: l livel dl tenor de vita di ladins é en general bon, l turism à porté l benester y al é l motor dl’economia dles valedes. Aboncont do chisc agn de “boom economich” olache la sozieté ti à dantaldut cialé ai aspec materiai desche la cumpeida di ghesc’, i implanc portamont, i hotiei y à secodì i turisc’, sen endere ésen do a fé ence d’autres valutazions y an é do a madurì n pensier de analisa critica, outa a interpreté miec y plu a fon i desvalifs aspec che peisa sun stadiera. I ladins é do a se cialé daite y a se damané chi che ei é deventés y chi che ei vuel ciamò deventé y fé desche ladins te chest centené y milené nuef.
Apontin chliò él vegnù fora l fat che la comunanza dla Dolomites é do a ti cialé con na coscienza nueva a sia identité ladina; na identité che mess samben avei raijes fones tla storia passeda, ma tl medem temp méssela ence ester datant da cialé inant, de se repensé y de se repropone per sie davegnì. Al pèr de entene donca che encueicondì i ladins à debujegn de n model nuef de svilup olache apede a l’economìa y al turism, che à dagnora ciamò na sia pert fondamentala, sénten ence l debujegn de ti enjonté ite aspec plu dlongia al ester dla persona, a sia identité, a sia cultura, a sie ambient y a sie raion de referiment. Dijan autramenter per i ladins de encueicondì l benester arjont é massa puech sce apede ne ésen nia bogn de tó en conscidrazion y de ti dé lerch ence a d’autri aspec che pò jí da l’identité a la svenuda dl teritore, da la cualité dla vita al trafich di paisc, da la cultura tradizionala dla vita sa mont a l’agrescion “consumistica” di joufs, da n model de vita adaté y druché ju dal jí dles sajons turistiches a na vita bona de se dé na programazion de prospetiva y de svilup tl temp, fosc da chliò a 10 o 15 agn.
Personalmenter donca, ence dant da dutes chestes tematiches vegnudes fora apontin per merit de chesta enrescida de carater soziologich, saludi con gran gaissa chesta ocajion metuda a jí dal President del Südtirol che é sté bon de clamé ite duc i ombolc dla Ladinia, anter l auter do trueps agn da l’ultima outa che al fova vegnù metù a jí na tel scontreda.
Tl medem temp spera la Generela ence che te chesta scontreda végnel rejoné de chel “organism de coordenament y de proposta” che la lege nr. 482/99 preveid a ben dles mendranzes linguistiches loghedes soura i confins provinziai o regionai. A chest propojit à la Union particolarmenter a cuer de fé alsavei che, zenza avei deguna ambizion de carater politich-istituzional o de se sourapié a les dezijions di ombolc, che ala se met a disposizion tl caje che ala posse daidé o ester de utl, per colaboré adum con i ombolc per finalités vejines a si ciamps de azion: en particolar per cheles tematiches che reverda la cultura, l’identité y l lingaz ladin.
La Union Generela pensa che avisa ela per cie che ala raprejenteia, plu avisa na assoziazion che à l fin de abiné y de tegnì adum ence simbolicamenter duc i ladins dles Dolomites, pò daidé con n contribut te cerc setours olache ala se dà ju da n bon trat de agn: al vegn recordé che chest ann compléscela si 100 agn. Chi ideai vivus y sentus da chi ladins che dl 1905 a Dispruch à metù su la Union Ladina - Ladinerverein é dagnora i medems che vel ciamò encueicondì. La Generela à desche fin la souravivenza dl popul ladin dles Dolomites; na mendranza che vuel mantegnì y porté inant ence tl davegnì sia rejoneda, sia cultura y sia identité.