N organism de coordinament per garantí unité
Pro l organism de coordinament y de proposta aldò dla lege 482/99 se tràtel dantaldut de n organ che promueve la unité de na mendranza
Cie dij pa la lege cheder nazionala n. 482/99 che vegn tres endò trata ca ti ultims dis? Les formulazions tla lege enstessa é tegnudes dret leries. Na outa che al é vegnù individué da la provinzia o da la region l raion de na mendranza (perimetrazion), à les aministrazions comunales, les provinzies, les regions enstesses, i comprensores, ma ence les scoles y les direzions didatiches la facolté de prejenté projec de promozion y de avei n finanziament.
Di fonds dla lege 482/99 se nuzeia dantaldut ence les scoles.
Organism de coordinament y de proposta - n comentar
A les assoziazions y a les unions ne ti spétel nia l dert de damané do n finanziament, ales mess ester reconesciudes dai enc locai per podei pié do n finanziament tres la lege 482/99. L aspet plu enteressant per i ladins é dessegur chel dla poscibelté de istituí n organism de coordinament y de proposta souraprovinzial che garantesce unité y tratament valif dla mendranza. L articul 3 veid dantfora che i enc locai á la facolté de reconesce o istituí n organism de coordinament y de proposta souraprovinzial o souraregional sce na mendranza é spidiceda sun deplù provinzies. La lege ne é nia clera cie competenzes che n tel organism de coordinament y de proposta dess avei auter che ester pont de referiment per promueve la unité dla comunité de mendranza, de fé propostes per projec y eventualmenter sourantó la realisazion de projec che ti vegn deleghés dai enc locai. Al ne se trata donca de deguna raprejentanza politica. Tl caje di ladins dles Dolomites podessa la Generela sourantó na tel funzion, aja che ala laora bele da sia fondazion encà soura i confins provinziai y regionai fora per mantegnì la unité ladina, ma al podessa ence ester n comité mescedé de ombolc con laprò raprejentanc dles unions y dles assoziazions.
I projec enstesc vegn prejentés da ann a ann ai Ministers competenc, sce al ne vegn nia determiné autramenter a livel ministerial: istruzion, afars regionai etc.
I fonds stanziés amontova dl 1999 a 2 miliards de lires per projec tl ciamp dla istruzion y a 18-19 miliards de lires per d'autri projec, imporc che ne se à nia mudé de truep ti ultims agn. N problem él che i Ministers é tardifs con l paiament.

Organism de coordinament y de proposta - n comentar