benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

La reforma dla lege litala a livel nazional
scrit ai 14 September 2005 da les 20:46:41 da noeles

Politica


"Chi che ti ciava na fossa ai autri, toma enstesc ite ...."

Con gran spavent protesteia la SVP contra les intenzions de Berlusconi de reformé la lege litala, introdujan n lim lital dl 4% tl proporzional

Per les lites parlamentares dl 2006 volessa Berlusconi mudé ju la lege litala, introdujan n lim lital dl 4%. Protestes da n grum de pertes. Ence la SVP é atira antervegnuda y dij con gran spavent che la reforma dla lege litala é anti-costituzionala y anti-minoritara y che ala fajarà recurs a la Court Costituzionala. Con n lim lital al 4% ne podessa la SVP nia plu se prejenté desche lista autonoma a livel nazional. Ironia dla storia: desche argoment tòlela ence ca la sentenza tres chela che la Lista LADINS à fat tomé la lege litala provinziala dla SVP dl 1998 che vedova tamben dantfora n lim lital per scluje fora i Ladins.

Carlo Willeit à fat dl 1998 recurs a la Court Costituzionala contra la lege litala dla SVP y l'à davagneda.

 

 

 La sentenza dla Court Costituzionala che à anulé la lege litala dla SVP tla provinzia de Bulsan dl 1998

 

 



La Lista Ladins se veid confermeda tla touta de posizion dla Svp en cont dla lege litala a livel nazional. Belavisa la Svp che se scandaliseia sen tant dles intenzions dl zenter-man dreta a Roma, à sburlé tres, dl 1998, puec meisc dant les lites provinziales, na lege litala che contegniva n sbarament lital per i ladins che la Svp criticheia sen tan dassen a Roma. Enlaouta ova la Svp enfinamai tegnù sentedes de nuet per deliberé adora assé la lege litala.

N valgugn esponenc - y chest dess vegnì recordé dij Willeit - cartova entratant les sentedes per desmostré sie despriesc envers la istituzion dl consei provinzial. La lege litala aproveda dl 1998 contegniva na clausola de sbarament che ti essa tout ai ladins n iade per dagnora la poscibelté de na raprejentanza autonoma. Dant la aprovazion ova la Lista Ladins tres endò damané che al vegnissa vedù dantfora tla lege litala na ezezion per i ladins en cont de na clausola de sbarament. La Svp à desbuté vigni proposta.
Encuei se damana la Svp a Roma belavisa chi derc per l grup de lingaz todesch te Südtirol che ala ova ilegalisé  dl 1998  per i ladins, refudan vigni critica y dijan che i ladins podova ben candidé sun d'autres listes per ruvé te Consei Provinzial. Belavisa podéssen dí encuei che i candidac todesc pò ben candidé sun listes talianes per ruvé tl Parlament talian. Defat à la lista LADINS messù jí ite n coliament d'emergenza con la DPS (Demokratische Partei Südtirols) per podei superé l sbarament lital. Ma la lista Ladins à fat ence recurs a la Court Costituzionala che ti à dé te dut rejon y à anulé la lege litala dla SVP, la declaran anticostituzionala y anti-minoritara. 

La situazion é sen la medema con rodui invertis: sen se baudia la Svp dassen che la proposta de lege litala preveid n lim lital  dl 4% y dij - con rejon - che ala é contra la costituzion. Ala porta dant a Roma avisa les medemes argomentazions che la lista Ladins ova porté dant enlaouta contra la lege litala provinziala dla SVP, ma con net degun suzes. La SVP à zapé sot i derc di ladins. Al à messù brancé ite la Court Costituzionala per mete na fin a chesta ingiustizia.

Ironia dla storia: per defene si enteresc porta sen la SVP ence dant chela sentenza tres chela che la Court Costituzionala ti ova dé plenamenter rejon a la lista Ladins y tort a la SVP. La lege litala dla SVP fova vegnuda declareda anticostituzionala, ajache ala fova contra les rejons dles mendranzes.


Al dess ester cler, dij Willeit: na clausola de sbarament é anti-costituzionala, ajache ala é contra les rejons dles mendranzes. La SVP dess tegnì cont de chest ence pro na lege litala nueva tla pert che reverda la mendranza ladina.

D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica:

 

Da www.stol.it

Wahlrechtsreform: Rückendeckung für SVP

Die von der Regierungskoalition geplante Änderung des Wahlrechts stößt der SVP auf. Der SVP-Kammerabgeordnete und Jurist Karl Zeller hat die Reformpläne als verfassungswidrig bezeichnet. Die SVP würde an der Vier-Prozent-Hürde scheitern und könnte nur dann Parlamentarier nach Rom schicken, wenn sie unter einem anderen Listenzeichen antreten würde, argumentiert Zeller.

Die Sammelpartei könne also nicht mehr mit dem eigenen Symbol auf der eigenen Liste kandidieren. Das sei eine Verletzung von Artikel 6 der Verfassung, in der es heißt, dass die Italienische Republik die Minderheiten schützt. Schließlich gebe es auch noch ein einschlägiges Urteil vom Verfassungsgerichtshof von 1993 zum damaligen und nach wie vor geltenden Wahlgesetz.

"Ein Wahlgesetz gegen die Minderheiten"

Wenige Monate vor den Parlamentswahlen im Frühjahr 2006 will die Regierung Berlusconi das Wahlgesetz ändern. Landtagspräsidentin Veronika Stirner Brantsch findet es „beunruhigend, wie präpotent dabei mit Minderheiten, politischen wie ethnischen, umgegangen wird“.

Eine Vier-Prozent-Hürde würde es zum Beispiel einer Minderheitenpartei wie der SVP unmöglich machen, unter dem eigenen Namen und Zeichen zu kandidieren und in Rom präsent zu sein: "Mit so einem Wahlsystem hat eine Minderheit keine Chance“, kritisiert die Landtagspräsidentin.

Zudem sollen laut Regierungsentwurf der siegreichen Koalition 55 Prozent der Sitze vorbehalten werden, auch wenn sie nur 40 Prozent der Stimmen erreicht. Derselbe Entwurf sei bereits vor vierzig Jahren abgelehnt worden, und sei in Italien immer noch als "legge truffa" in Erinnerung. "Bei dem Versuch, die eigene Haut zu retten", so Stirner Brantsch, "werden die Grundprinzipien der Demokratie mit Füßen getreten."

Mittwoch, 14. September 2005

 


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Politica
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Politica:
Südtirol: Karte mit historisch gewachsenen Namen


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 4.16
Oujes: 6


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: La reforma dla lege litala a livel nazional (ponc: 1)
da Jepele ai 15 September 2005 da les 21:19:52
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Y pensé che la Svp ladina à dit de ester plenamenter a una con n sbarament lital!


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.413 seconc