"Al vuel ester plu creta tla identité ladina"
Trei publicazions fej n cheder dla Ladinia tres na lignora de intervistes
N convegn rich de material y d’informazions chel tegnù en mertesc te Sëlva de Gherdeina y organisé da la Jonta de Bulsan deberieda con chela de Trent y de Belun. Al convegn fòvel prejent sibe Durnwalder che Dellai ma ence l assessour dla Region Venet Oscar De Bona. Enteressant l tema dl convegn: “I comuns ladins pensa a sie davegnì” y indiretamenter a sia identité, profescionalité y svilup.
La meisa di reladours y dles autorités.
An à audì rejonan truep: dal salut dl ombolt de Selva, Roland Demetz, a l ultim intervent polemich de Lucio Eicher Clere dl Comelich. An á audì does ciampanes: chela di esperc y chela di politics. Empruma audionse i esperc.
En pratica él vegnù prejenté trei publicazions:
a) “Identità & Sviluppo” – Le minoranze ladine pensano il proprio futuro”, cureda da Nadio Delai e Mauro Marcantoni (chesc ultim à ence fat da prejentadour y moderadour dl convegn);
b) “Lo sviluppo del capitale umano della comunità dolomitica ladina”, cureda da Anna Povinelli e Mauro Frisanco;
c) "Primo rapporto interregionale sulle comunità ladine del Trentino-Alto Adige e Veneto", cureda da Ulderico Bernardi, ma prejenteda da Maurizio Florian.
Les trei publicazions á desche contegnù na lignola de enrescides anter la jent ladina dles trei provinzies.
Delai y Marcantoni recorda che anter i grups ladins él cotant de analogia a livel de trueps aspec y la poscibelté de colaorè á n bon fondament: les condizions economiches de Val Badia, Gherdeina, Fascia y Ampez é sostanzialmenter unfat. Al cresc la vueia de sconanza dla identité. Ester ladins ne vuel nia dí rejoné ladin te ciasa y mantegní les tradizions, ma pensé al futour dl teritore. La cultura ladina ne dess nia demé ruvé te museo y trueps ne conesc nia ciamò l’identité ladina. L turism ne n’á nia lascé l temp de pensé a chesta. La cultura ladina reverda dutaorela ciamò demé scialdi l zacan. An á tres pensé plu al svilup economich che a la cultura. Svilupé l’identité porta pro a mantegní i joegn sun l post, a ti garantì n post de laour y n cuartier tles valedes. L svilup ne é nia automatich, desche truepa jent pensa tles provinzies autonomes, aja che al é la Jonta che ti sta do. Ala ne n’é nia enscí, ajache valch “stà già degradando”. La jent vuel plu svilup y chest é poscibel sce al é dant man iniziatives nueves, empegn. Tl Comelich é la storia steda n pue autramenter, ma ence chilò ésen a la chirida de n svilup nuef y de majera cualité. Da les enrescides veiden cler che la jent é a una de fé alianza anter les trei provinzies, de rejoné de teritore ladin empede de provinzies. Tres majera la creta tles relazions, tla colaborazion. L futur é relazion.
Mauro Frisanco á traté l capital uman, souradut i joegn. Te chest vers ésen n pue tardifs y la critica se fej audì. Co pòn pa afrontè l problem? Al vuel ester na outa strategies internes, l impuls mess vegnì da la val, plu che da la Provinzia. Gran ora de „recualifiché“ l personal y de ti dè plu emportanza a la formazion. Ence l laour dles eles va conscidré miec, enjigné con criters nuefs. „L fond sozial europeich“ finanzieia doi agn de formazion spezifica. La comunité dess vedei ite l bujegn de recualificazion y ester n subiet atif.
Maurizio Florian à na outa recordé che la lege 482/99 finanzieia projec interregionai y che la comunité ladina é interregionala. An pò crié na lignora de competenzes nueves a livel politich y aministratif. La sconanza dles mendranzes é sen na realté. Ma al mancia les propostes per i projec interregionai. Tl raion de Belun pénsen dantaldut al fatour turism per archité la despopolazion y an prova de sostegní a vigni moda les scomenciadives y les propostes che vegn da les istituzions y da les unions economiches. Ma l fatour che porta inant le svilup é la competenza y la solidarité. Fé da soui é na moda vedla y sourapasseda.
La minonga di esperc é clera: an pò laoré deberieda, al vuel ester plu volenté, plu creta tla identité ladina. L stat deida tres la lege 482/99. Sun la linea de chisc esperc é ence la minonga dles truepes persones che á azeté la intervista. Ma la ciampana de valch politich sona dut autramenter. (jp)

-