Passé soura i joufs: tl davegní a paiament
N grup de laour metù en pe da la provinzia de Bulsan studieia sen les modalités - Naouta Timmelsjoch (2509 m) y Stilfserjoch (2756 m), spo Jouf de Frera (2121 m), Jouf dl Sela (2213 m) y Ciaulonch (1875 m)
La delibera dla Jonta Provinziala de volei mete man de tré ite n daz dal 2006 inant per furné soura i joufs dl Timmelsjoch y dl Stilfserjoch à fat levé su chisc dis na ona de protestes che vegn portedes dant ti ultims dis ti foliec y tla televijion.
La stazion dl daz sun la cleva austriaca dl jouf dl Timmelsjoch, 10 Euro per ruvé sunsom, bonamenter 12 euro tl davegnì per ruvé tl Passeiertal.
Comuns y raprejentanzes di ostiers dl raion dl Stilfserjoch ne é nia a una de ester i soui da mete man y de messei fé da esperiment. An se tem grovaries economiches. Protestes ence da les provinzies vejines, dantaldut da Trent.
Agn a la longia él demé vegnù ipotisé n pedaje sun i joufs dolomitics, sen déssel vegnì metù tla pratica, bele dal ann 2006 inant. Tl meis de aost 2005 à la jonta provinziala de Bulsan istituí n grup de laour de chel che al fej pert l assessour ladin Florian Mussner y i diretours de partizion dla provinzia Josef March, Paolo Montagner y Valentino Pagani con l'enciaria de studié fora n plan operatif per introduje n pedaje en basa al stude de fatibelté dla EURAC. L jouf de Frera, l jouf dl Sela y l jouf dl Ciaulonch, joufs che lieia les valedes entourn l Sela, dess deventé a paiament, ence sce ala ne sarà nia tant saurí, desche Durnwalder enstes dà pro. La EURAC à ence raté tant che ala podessa costé: 5 euro per autos y motors, 12 euro per camions y campers y 25 euro per les corieres. Bonamenter saràl valch deplù, sce an conscidreia che sun l Timmelsjoch réjonen de 12 euro per trames les pertes, chela austriaca y chela taliana. Sce la jent dl post (te cie gran raion y chi) y sce i ghesc' ne mess nia paié n daz ne él ciamò scrit inió. I pedajes scodus dess vegnì spenus per mantegnì les stredes, enscì les declarazions de mascima.
Sce an tol en consciderazion che les valedes ladines é bele dassen despartides per cie che reverda sia posizion geografica y che ales é demé liedes adum da chestes stredes entortes di joufs entourn l Sela y sce an conscidereia i problems de viabelté sun i joufs, spo veiden tant sotil y puech segur che chest liam é. N daz fossa na grovaria, n scialin en plu inant respet a la tripartizion. Chesta politica vegn dantaldut porteda inant da la Svp.
Deplen a una con limité l trafich y la mobilté ledia soura i joufs dolomitics é depierpul l president dla Union Generela di Ladins, Michil Costa, desche al à scrit te n comentar sun la Usc di Ladins di 20 de aost, dijan "che al mess vegnì fat valch per limité l trafich" y ruvan enfinamai a dí che chi che dij valch contra é "persones ignorantes che desdruj y semena tuesse". Do sia minonga podarà la "jent dl post" zircolé debant (cie é pa "jent dl post" y messaràn mostré n document denant?), ma de chest vers máncel dutaorela vigni declarazion ofiziala da pert dla provinzia. Al va ciamò n vare plu inant: la unité di ladins dess vegnì entenuda plu tl spirit che tla enconteda fisica.