Museum Ladin Ciastel de Tor: sun l Troi Paian anter mit y realté
scrit ai 18 August 2005 da les 15:16:53 da noeles |
|
L Troi Paian, anter misters y storia
Endoman, da les 18.00 daurida dla esposizion tl Ciastel de Tor - Les enrescides é vegnudes fates da Herwig Prinoth y da Stefan Planker
L "Troi Paian" evocheia temps passés y plens de misters. Chi jiva pa sun chest troi? Cie vegnìvel pa mené? Ciuldì jível pa tant alauta ite, schivan i luesc abités? Da olá vegn pa l inom? Do plu agn de archirides él sen dant man i resultac dla enrescida: endoman, vender ai 19 de aost, végnel daurí da les 18.00 tl museum ladin a San Martin de Tor na esposizion che sclaresc les funzions dl troi y olá che al conduj.
Na moneida romana dl temp dl emperadour Gordianus III (238-244 do C.) giateda tl raion de Gherdeina.
Bele dl 1998, en ocajion di 1000 agn Gherdeina, s'ova enconté i ombolc de Gherdeina con i raprejentanc dles assoziazions turistiches y di verdabosc per envié via n projet de derturament dl vedl troi che conduj auta ite sun la pert orografica a man dreta de Gherdeina, pian via da Laion y ruvan sun l jouf de Frera enfin tla Val Badia. Te chela ocajion fòvel ence vegnù porté dant la proposta de contaté esperc per pié via con na enrescida storica.
Otto Senoner, enstes member dl consei de aministrazion dl Museum Ladin, ti à sotmetù la proposta al Consei dl Museum che l'à touta su te sia senteda di 28 de dezember 1999, enciarian l archeologh Herwig Prinoth y l diretour dl museum Stefan Planker de fé les enrescides. Concretamenter ésen piés via bele de jené dl 2000 con les archirides.
Les domandes a cheles che i doi archiridours à volù ti dé na resposta fova does:
a) olà passova pa avisa l Troi Paian? y
b) cie emportanza òvel pa per Gherdeina y plu inant?
Foto: na massaria de fer giateda sun l Troi abelesc l cuertl dl envit a la esposizion. La funzion de chesta massaria ne é endere nia conesciuda.
Per giaté na resposta a chestes domanes à i archiridours fat sondajes archeologics y à ejaminé la trassa dal pont de veduda geologich y geomorfologich. Ai à fat n stude bibliografich y à evalué dut cie é vegnù scrit sun i trois te Gherdeina y sun l Troi Paian en particolar, concialan ence les liejendes. Plu inant àn intervisté persones plu de temp che essa podù savei ciamò valch contia.
I prums resultac dles tuedes é bele vegnus prejentés dl 2000 canche al é vegnù descorì les ruines dl ciastel Stetteneck a Urtijei. Chesta descorida à ence porté pro a reinterpreté la funzion dl Troi Paian: i resultac é vegnus prejentés ai 24 de jené dl 2003. Na prejentazion plu longia y menuda de Herwig Prinoth pòn lieje tl sfuei n. 6/2004 dl "Schlern" (ciala liam dessot, da podei daurì desche file *.pdf).
Do doi agn de autres archirides ésen chest ann ruvés a mete adum na esposizion aposta con catalogh de acompagnament. Tla mostra él da vedei na recostruzion dl troi con truepes spligazions y na sezion con dessegns realisés da Filip Moroder Doss dedicheda a la liejenda de Gardis y al ciastel dl Balest da les conties de K. F. Wolff. Al é ence da vedei valch repert archeologich, anter l auter n stilet che an à giaté soura l Balest y na moneida romana di temps dl emperadour Gordianus III che fej pert dla colezion archeologica dl Museum de Gherdeina. La esposizion romagn daverta enfin ai 25 de setember 2005.
L Troi Paian conduj bendebot auta ite, de mesaria soura i 1.800 m.
Foto dessot: l lech da Lagustel sun l Troi Paian, bele luech de paussa di ciaciadours preistorics.
La definizion "Paian" (dal articul de Herwig Prinoth tl sfuei "Der Schlern" n. 6/2004)
La parola "paian" vegn dal latin "paganus" y volova dí:
1. abitant dl "pagus" = abitant dl paisc y/o dl raion
2. zivil ("paganus") a desferenzia de militar ("milites")
3. nia-cristian (chesta valenza à la parola endere empermò do l 4. centené)
Sce l Troi Paian se clama enscì dal temp roman vuelel demé dí "troi di abitanc", sce al á giaté chest inom empermò tla Eté Mesana (Medieve), spo él deplù ipoteses, davia che la parola à mudé significat. Ala podessa volei dì "salvar" o ence "dret vedl", dai temps di "pagans" (nia-cristians).
|