benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta
scrit ai 27 January 2003 da les 16:27:23 da noeles

Ladin Standard

 

L no dla jonta provinziala y dl assessorat al Ladin Standard

La SVP de Gherdeina l'à davagneda chest iade - la vertola dl ejam de trilinguism - La delibera vegn sostegnuda da n arat aprové duc a una dal Consei dl Istitut Ladin Micurà de Rü bele ai 17 de setember 2002

Encuei (27.01.2003) é tomeda fora la delibera persoura l'adoranza dl lingaz ofizial ladin te Sudtirol sciche an savova perauter bele, en curt: al ne vegn nia nominé l ladin standard, ma per cie che reverda la Val Badia, ladin dla Val Badia, per cie che reverda Gherdeina, l gherdeina, per cie che reverda trames les valedes déssel vegnì baraté ju n iade gherdeina y n iade ladin dla Val Badia. Chesta dezijion fova bele tl'aria de jugn fora, ma nia ciamò metuda ju te na delibera ofiziala dla jonta provinziala de Bulsan. Encuei sàn sciche ala ciala fora. Sen romàgnel demé plu la speranza che Fascia vae dantfora con l'ejempl. Nia ciamò regoleda ne é l'aplicazion a livel regional. Sun l retrat: la fontana de Laurin dant l palaz dla jonta a Bulsan.



La delibera à giaté la "benediscion" con n arat aprové da l'unanimité dl Consei dl Istitut Ladin Micurà de Rü, bele ai 17 de setember 2002, puech dant la prejentazion dl dizionar standard definitif. L president Durnwalder à rejoné de na norma transitoria enchin che l projet SPELL à sclut ju si laours tla "Kunstsprache" sciche al vegn dit, ma an sà che i strumenc é bele dantman y che l projet à sclut ju si laours ai 31 de dezember 2002, praticamenter ne esisteiel nia plu. L Istitut, enscì l ultim president dl Spell Erwin Valentini, vuel do l mote sburlé dut "a les calendes greches", plu dalonc che al é meso. Do 15 agn de laour de preparazion fossa l ladin standard zenzauter madur per l'aplicazion concreta de gre en gre te leges, te formulars, per l material dles lites, ence sperimentalmenter empruma. I on bele valgugn ejempli: danter auter fòvel vegnù publiché l statut de autonomia te ladin standard. Entratant  él sozedù zacotant de varesc emportanc: al é vegnù fora la gramatica dl Ladin Standard y l dizionar dl Ladin Standard te edizions definitives. Ma sciche al é vegnù recordé al radio Ladin: a nia ne à  jové chisc gragn progresc. L Ladin Standard resta a livel inofizial. La politica te Sudtirol ti à out l spinel. Megra la consciderazion che la scienza po laoré inant empera, enscì les paroles dla jonta. Al vegnirà  adoré dai "fis dles nioles" (i idealisc'), davia che en pratica reconéscen demé l lingaz dla politica. Chesta delibera se encadreia ite tla volenté dla SVP de Gherdeina che ti l'à ciamò n iade sticheda. A nia ne vel tré ca la vertola che chest valova bele per l ejam de trilinguism y an messova fé aldò. Deliberes pòn zenzauter ence mudé ju o ales pò vegnì  integredes, ma denant messarà  bonamenter i litadours baraté fora les persones tla politica ladina. N gran laour per l ladin standard, fat con truepiscim idealism per oramai 15 agn alalongia, é vegnù pesté sot con gran indeferenza/unfataria politica. L assessorat a la cultura ladina a Bulsan desmostra enscì sia imposcibelté de ester autonom y che al depen dal partí de maioranza, emprumadedut dai amisc de Gherdeina. Chilò veiden ence duta la comedia de volei daidé chi da souramont dijan de volei ti lascé lerch pro la televijiion ladina. An é ruvés tant inant che an ne reconesc nience plu sie idiom sciche ladin, ma souradut giata n sclaf la volonté de comunicazion interladina. A chesta moda ne deiden nia mantegnì l ladin da souramont y nosc liams con ei, al contrar àn spidiceia su ence te Sudtirol l lingaz de na mendranza bele dassen debla. La speranza de avei n assessour a la cultura ladina é tomeda con chesta dezijion completamenter te ega.


 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 4.56
Oujes: 16


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da travers ai 27 January 2003 da les 17:09:02
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Iö feje la proposta de batie da nü le assessorat ala cultura ladina a chësta maniera:
Assessorat ala cultura gherdëina y ala cultura dla Val Badia.
Dës implicaziuns:
Sëgn onse n lingaz gherdeina y n "lingaz dla Val Badia", tramidui ofizialisés cun na delibera dla junta da BZ.
Le "lingaz dla Val Badia", ince definì te val documënt sciöche "badiot de mesaval", é n "lingaz artifizial" plö o manco sciöche l ladin standard. Incina sëgn ê propi ladin l'ecuaziun ladin standard=lingaz artifizial un di argomënc trac ca dai ladinisc' dla SVP "ladina" per refudé l ladin dolomitan y por adoré inant les "rujenedes dla oma", i idioms gherdeina y le badiot/mareo (che n'é nia n idiom; i me aspete na definiziun da chi che à fat la delibera).
Düt va bun , mo n pü' de logica jiss bun ince tla politica, o no?!



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da EValentini ai 28 January 2003 da les 12:25:31
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Na domanda: é l "arat aprové da la maioranza dl consei dl istitut Mucirà de Rü" n document publich o confidenzial? Do mia minonga messessa la jent vegnì informeda no ma sun les deliberes ma ence sun les rejons de vigni dezijion che à n gran impat sun la vita da vigni dì dl zitadin. Un di gran prinzips dla democrazia é la trasparenza dles dezijions.



Na dezijion ridicula (ponc: 1)
da Jandaniel ai 28 January 2003 da les 15:23:43
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
La dezijion de scluje fora l LS nes à fat ridicui te duta la provinzia y sourafora..... al per ence che Durnwalder s'en sie anadè .... per na tel picera mendranza 3 idioms ofiziai tla region!?!

Valch consciderazion:
canche l ladin é ju en forza sciche lingaz ufizial dl 1989 ne fòvel no gramatica, no vocabular ti idioms (badiot/mareo y gherdeina) .... sen onse tl ladin standard sie na gramatica che n vocabular. An ne à nia bria de fè de gragn studes sun l'argoment. Les diretives de basa dl dr. H. Schmid é bele dal 1993 encà sun meisa y conesciudes. Basta. L Spell à fat n gran laour ti ultims agn metan adum l dizionar. L standard funzioneia tamben sciche i idioms .... L minim fossa sté odei dantfora l'aplicazion graduala te valgugn ciamps ... i on pu bele valgugn ejempli sciche al é ence vegnù scrit (declarazion de partegnenza linguistica) ... ma nia, an à fat n vare endò ... cie ideologia él mo viadedò?



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Dolasila ai 27 January 2003 da les 21:24:09
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
degrà, mister assesseur. giulan pur chesc gran sorvisc ala cultura ladina. an ves fajará n monument, mister assesseur. n monument gran sciche Vo.

l'assesseur che ne se crüzia nia da valorisé l ladin, nosta vedla arpejun culturala, mo che se crüzia de i jí pursora ala unificaziun de nosc lingaz.
giulan, gran opera, gran personaje. i profec dl assimilazion ves fajarà l gran monument, cuntenc che si opera à n ciodo nö y frem!

pur nosc lingaz ci àl fat nosc assesseur? aplicazion, evoluzion, svilup ... mo jì contra l dolomitan.
giulan, mister.



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Jandaniel ai 27 January 2003 da les 23:00:06
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
I crëii che canche la noela é gnüda dada tres tla "Tagesschau" por splighè ci sotissura de idioms che dess gnì adorà defrunt a za. 19.000 porsones de lingaz ladin àn ma podü s'la ri n pü .... por döt Südtirol bàstel un en standard todësch cotan plü desvalì dai dialec co l ladin standard dal gherdena y badiot/mareo. Foradecà ne se fejon nia simpaties insciö.
Che l'Istitut Ladin va spo cun süa posiziun involotariamënter o volotariamënter a ti tignì la "scela" ala SVP de Gherdëina va bëgn sura vigni imaginaziun fora, na grana. N Istitut che è gnü metü sö por arjunje n standard ladin, ciamò scrit gran dl 1985 in gaujiun dl Ann di Ladins, passa 15 dedò na te' blamaja. Ciodi ne àn pa nia danfora metü a jì na campagna de informaziun sön la USC denant co rovè a na te' delibera che stlüj fora le standard ladin? Messàn pa propi sëgn fà na te' delibera? Ciodi pa nia aspetè n pez, sce an ne ê nia sigüsc, ciodi pa nia fà les prömes sperimentaziuns. Döt atramënter s'à comportè tl Grijun la Lia Rumantscha che é jüda cun convinziun danfora, atramënter co l'Istitut Ladin.
An ess podü scemai arjignè cà na delibera por ti aplanè le tru al standard, no le contrar .... le 27.01.2003 na burta data por i Ladins che jarà ite tla storia ...



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Jandaniel ai 28 January 2003 da les 14:56:37
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Per tegnì adiment n valgunes cosses tla chestion vègnel reportè valgunes posizions lietes tl forum:

Sciche al per da lieje Vost messaje signour E. Valentini se ruva l proiet te na forma autonoma dl SPELL cun vos a cef ala fin dl ann, praticamenter encuei 31.12.2002, valgunes domandes:

1) é l standard bele operatif deplen ence per fins aministratifs?
2) Se desfej l organ SPELL o végnel sostituì da n auter organn?
3) à i Istituc les porsones cualfichedes per ti stè do?
4) la Eurac laora inant sun la terminologia dopla badiot y gherdeina per l'aministrazion, sce i ne me fale, végnel chilò tout su le standard sen tl program?

Erwin Valentini, president dl SPELL tla touta de posizion: Al é veira, encuei él l ultim dì (31.12.2002) che i son diretour de SPELL, aldò dla Convenzion per i agn 2000-2002 (SPELL II). I enc che à sostegnù fina sen l projet é a una de jì inant ma chest ghira na convenzion nueva con n program nuef y ence n management nuef. Ajache an ne é nia stés bogn de se vegnì sun n valagugn ponc, dantaldut sun la strutura organisativa nueva, él vegnù fat fora, sciche soluzion transitoria, de menè inant y ruvè i laours bele scomencès tl cheder de SPELL II y TermLes (l projet co-finanzié da la UE). I laours vegnirà fac dai istituc con sie personal y con l aiut de n assistent o coordinadour tecnich (p.ej. per les banches dac). L ann 2003 dess vegnì nuzé per pensè fora na strategia globala per l LS.
Ie me tire zeruch per rejons personales y ence per rejons che ne depen nia da mi volonté.


1. L LS é tecnicamenter operatif te duc i ciamps olà che an adora i idioms.I strumenc per adoré l LS (Wegleitung, GLS, DLS) é a desposizion de duc. Che an posse adorè l standard ence tl ciamp giuridich-amisnistratif végnel desmostré con la edizion nueva dl Statut d'autonomia dla Region Trentino-Sudtirol y da autri scric. La desferenza anter i idioms y l standard stà tla pratica: l badiot, l gherdeina y l fascian vegn bele adorés da n pez tla aministrazion y perchel esei n vare plu inant a livel de operazionalité (pratica). Ma la tradizion é curta y sce an ti ciala ai tesc' aministratifs da encuei pòn s'entene che la cualité n'é nia cis auta; p. ej. ence l badiot aministratif à debujegn de vegnì mioré y convalidé da na pratica plu longia; duc é praticamenter ciamò tles fasces. Sce an essa la volonté y sce an metessa a desposizion les ressurses nezesciares ne essa l LS degun problem a arjonje te n curt temp l livel operatif di idioms tl ciamp aministratif.
2. Ciala dessoura.
3. L istitut cultural fascian "Majon di Fascegn" à dutes les competenzes y ence l personal per svilupé inant y adoré sistematicamenter l LS. L istitut "Micurà de Rü" à una na persona che à laoré te SPELL y donca à na conescenza ativa dl LS; chest ne basta nia per mete a jì n program intensif. Ma, plu en general, per fè n saut de cualité adoràssen cotant deplù persones che sà da scrive per standard; perchel jìssel debujegn de organisé bele atira cursc de LS per slargé fora l numer de anuzadours potenziai, sciche scritours, aministradours, gionalisc', etc.
4. L'EURAC met adum la terminologia aministrativa pian via (a) da la terminologia todescia y taliana ofiziala aproveda da la jonta provinziala y (b) dal corpus de tesc' multilinguai (badiot, gherdeina, fasscian, y tant inant che an à fontanes ence fodom y ampezan) metù adum da SPELL. Aldò dla convenzion anter l'Eurac y SPELL se cruzia l'EURAC de chirì adum y mete ite te na database dut l material terminologich ladin desponibl, y SPELL de controlé y validé la material ladin y de laoré fora la forma standard per vigni term. L'Eurac à bele metù man de fé sia pert, SPELL à ciamò da scomencé.

Con chestes linges speri de avei sclarì n puech la situazion en cont de LS y SPELL. A chi che volessa savei deplù sun l LS racomani de lieje l codejel infomalif "Ladin standard. N lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites".

Ladin standard é perauter vegnù adorè te deplu ocajions ofizialmenter dai agn '90 encà, p.ej. sun i formulars dla declarazion de partegnenza linguistica 1991 y 2001 (sun iniziativa dl vedl diretour dl Istitut Ladin M.R. un di iniziadours che à tout su contat cun H.Schmid), sun les pageles de scola (sun prescion dla SVP de Gherdeina l'àn deda su) .... Degugn ne ess ghiré miracui tla aplicazion, ma na impostazion pro LS da meteman ben da pert dl Consei d'Istitut Ladin che perd enscila cotant de prestije ....



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Janpire ai 28 January 2003 da les 08:13:11
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Fajon mo n pue de cronostoria dl LS:


1) 23.09.1988 - surandeda ofiziala da pert di doi Istituc "Majon di Fascegn" y "Micurà" de Rü dl'enciaria al dr. Heinrich Schmid per l'elaurazion;

2) 27.08.1992: l president dl Istitut Ladin Hugo Valentin reclameia te na enconteda di ombolc ladins la paternitè al LS y de volei scluje te na ciazuela l proiet pernanche Schmid à ruvé i laours ..... Craffonara, diretour dl Istitut: l president va contra l'art 6 dl istitut, al po tò na dezijiun "ad hoc", ma ala mess depona vegnì ratificheda te Consei (USC, 05.09.1992, plata 1 y 2), mai sozedù. Schmid laora inant (degun onorar) y dà ju la "Wegleitung", les linies de basa, dl 1993. Te chest temp végnel a lum i prims tesc' te LS;

3) dl 1994 tol su l laour l projet SPELL sot l tet dla Union Generala di Ladins dles Dolomites, l IPL s'enjonta: dl 1997 presenteia l grup de laour na pruma gramatica provisora, dl 1999 na seconda. Al vegn laurè depierpul dassenn sun la standardisazion dl vocabular. I prums libri te LS vegn publichés (anter chisc does edizions dl statut de autonomia y d'autri).
Al vegn ence fora les prumes dissertazions sun l LS, sciche chela de P.Videsott "Wortbildung im Ladin Dolomitan" (Université da Dispruch).


4) I colaboradours dl projet SPELL, puec, laora sciche furmies cun puec mesi finanziars. De jugn dl 2001 végnel presentè la gramatica definitiva dl LS.

5) de dezember dl 2002 rùvel permez l dizionar. L laour grove é sclut ju, l LS é operatif deplen. Al podessa scomencé l'aplicazion ....





Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Jandaniel ai 28 January 2003 da les 17:47:07
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Ciamò n pice particolar che la dij endere longia:

L Istitut de Fascia adora bele da agn l standard sun sie sit internet (ciala danter i liams de noeles.net per la miscion), degun problem ..... nia enscila pro l Istitut Micurà de Rü o IPL ..... chi sa pa da dè na spligazion?

Ala fossa ben demé dret y bon, sce te Fascia tolessan da les proscimes lites l standard, tla provinzia de Bulsan depierpul badiot/mareo y gherdeina ..... n paradox .... Jide te Fascia preibel dantfora!!



Dut al'unanimité tl Istitut: scluje fora l LS (ponc: 1)
da Janpire ai 28 January 2003 da les 18:57:17
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Al é vegnù a lum ciamò valch pice particolar per entene l'orientament dl Istitut Ladin Micura de Rü. La dezijion de ti dé spraiza a Mussner y con chest a la SVP de Gherdeina é vegnuda touta tla senteda di 17 de setember 2002, ciamò dant l Convegn dl Spell a Urtijei de dezember 2002. Degugn ne ti à dit nia al president dl Spell E.Valentini de chesta dezijion che se fej sen gran marevueia. Na gran marevueia daveira: L Istitut M.R. desmostra con chest de ne creie nia al Spell, de rejoné de el demé canche ai mess, davia che ei l'à sen tles mans.



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Janpire ai 28 January 2003 da les 20:06:41
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Paradox: La gran marevueia se à propi fat Durnwalder de chest orientament dl Istitut che ti cuer l spinel al assessour Mussner .... che à dit : bis eine andere Lösung gefunden wird bzw. die Arbeiten am Projekt "Schriftsprache" (Spell) abgeschlossen sind ...
Fauz él sce zachei ti à dit a Durnwalder che l LS mess ciamò vegnì studié tles bases o n'é nia operatif. Al é na gramatica y n dizionar dantman .... A chesta vertola ne pòn nia pié brancia .....



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da EValentini ai 28 January 2003 da les 20:20:36
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
La delibera dla jonta provinziala de Bulsan en cont dl'adoranza dl ladin ne me fej nia marevueia; la idea jiva entourn bele da n pez. Tla enconteda anter SPELL y i raprejentanc dles istituzions politiches y culturales ladines ai 20 de messel a Urtijei ova l assessour Mussner encundé chesta intenzion y enlaota se ova ence l diretour dl istitut "Micurà de Rü" declaré decontra (cfr. n mi articul publiché sun LA USC a la fin de messel o ai prums de agost).
Al é veira che i ne son nia vegnù informé de dezijions toutes tla senteda ai 17 de setember y sies conseguenzes per l LS. De tel dezijions, che ie ne conesce nia, n'él vegnù rejoné no al Colloquium Romanistich a la fin de setember a San Martin, no al covegn soziolinguistich de dezember a Urtijei, no te autres discuscions anter i enc responsabli de SPELL. Ma sen capaji miec les ghiranzes dl istitut per cie che revedra l davegnì de SPELL.



Re: N laour de passa 15 agn pesté sot con na delibera dla jonta (ponc: 1)
da Janpire ai 28 January 2003 da les 20:56:06
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
N comportament veramenter nia a l'auteza de n Istitut Ladin. Al vegn tegnì n gran Convegn internazional a Urtijei de dezember 2002 sun la tematica y al ne vegn dit nia de chesta dezijion che an à tout per tegnì fora l LS .... dut comedia?



Dezijion TOP SECRET dl Consei (ponc: 1)
da Janpire ai 28 January 2003 da les 22:30:30
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
Erwin Valentini: "de tel dezijions, che ie ne conesce nia, n'él vegnù rejoné no al Colloquium Romanistich a la fin de setember a San Martin, no al covegn soziolinguistich de dezember a Urtijei, no te autres discuscions anter i enc responsabli de SPELL. Ma sen capesci miec les ghiranzes dl istitut per cie che revedra l davegnì de SPELL" ......cie sinzieritè che al regneia te cer posc'!!!


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.403 seconc