NOSTA JENT, persones y personalités ladines
L liber é metú ju per ladin con dovia les traduzions per todesch y talian
Les paroles de prejentazion de Nadia Chiocchetti
Bon di y giulan de avei tout pert a chesta festa cis emportanta per la Union Generela (ai 17 de messel '05 a Anpezo). I son dret contenc de prejenté chest liber ajache al é vegnù scomencé dant da n valgugn agn y zacan l onse tles mans.
L cuertl dantcà dl liber.
Letura aconsieda:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
An essa volù l avei per d’invern, magari da Nadel per na scincunda, ma al se à entardivé per deplù rejons y enscì sonse chilò sen a l prejenté, perdret te na ocajion dret significativa che taca adum con l contegnù dl liber y con les rejons che à condut a sia realisazion; al giata encuei la cornisc ideala per vegnì prejenté ajache al raprejenta dalbon n strument emportant de identificazion soziala y culturala de nosta comunanza.
Sce i ti cialon a chest entardivament con la filosofia dla Val Badia podonse ben dì che ”Vigni mal é bun por val”: i on enscì podù mete ite ence n valgugn profii che se referesc a la comunanza de Col, ruvés adalerch n sich tert, ma che permet de avei n cheder entier dl raion ladin.
L liber prejenta na lingia de profii biografics de persones che à lascé pedies de sia ativité y de sie impegn a ben dla comunanza, sibe tla Ladinia che ence foradecà, olache trupes é judes a vive.
Al é intitolé ”NOSTA JENT. Persones y personalités dla Ladinia - Persönlichkeiten Ladiniens - Personalità della Ladinia”.
Nosta Jent ajache i volon propi la sentì sciche na pert de nost popul, jent che é ruveda magari ence da l’autra pert dl mond a se fé conesce y apriejé, ma che i podon ciamò conscidré idealmenter na persona dl paisc, nost vejin de ciasa.
Anter les 130 persones recordedes tl liber en él de cheles che auda pro la storia generala y al nen é de cheles che à segné plutost la storia y la cultura locala, empò emportantes per nos, ajache con sia opra àles daidé mantegnì vif nost lingaz, nostes tradizions y nosta cultura; tres sia sensibelté, sie antevedei y sies capazités à nostes valedes giaté ocajions deplù per se fé conesce, per se daurì al mond y per mioré les condizions de vita dla popolazion.
L liber é nasciù da na idea de Ilda Pizzinini, sot l coordinament dla UGLD, ma al é sté tles sezions de valeda che an à laoré tl prum temp, diretamenter o tres la colaborazion de persones dla cultura enciariedes de scrive les biografies y plu avisa Lois Trebo, Edgar Moroder, Lucia Gross y Monica Cigolla, Maria Sief, Sergio Masarei, Tesele Michielli y Elsa Zardini.
I redatours dles valedes à abù nia puecia fadia, dampruma, a dezide chi mete ite y chi lascé per na seconda edizion, duc cruzié de ti fé tort a zachei: les valedes é dutes raprejentedes, enceben che nia con l medem numer de persones, n puech per la liberté conzeduda ai redatours ma ence ajache les valedes enstesses é popoledes autramenter.
I profii vegn prejentés te na foja unitara, deda tamben da la koiné interladina adoreda per l prum iade te n liber divulgatif, che dal orden alfabetich adoré per mete dant les persones: donca nia do la valeda, nia do ativité, ma un do l auter do la casualité dl alfabet, tresfora via y ca sourafora i creps y les montes dla Ladinia.
I plu vedli che vegn recordés é Daniel Zen, prinz vescul nasciù dl 1584, y l degan Jan Batista Sisti de Sist, nasciù anter l 1605 y l 1610, Jan Batista Massar canonich y benefatour dl 1623 o Iaco Zanusi Januc nasciù dl 1679, y su y su enchin a Ezio Anesi, che é l plu joen nasciù dl 1943, che i ne son nia ciamò bogn de conscidré con l destach dl temp y che i penson ciamò con encherscedum, sciche ence de autri che nes à lascé dant da puec agn: Elsa Runggaldier da Passua, Hermann Nogler da Vidalonch, Joachina Mussner da Costa demé per dì chi morc do l 2000 che fej ciamò pert de nosta esperienza.
Y chilò volessi recordé ence cheles persones che se à dé ju truep con la cultura y a ben dla popolazion ladina che nes à lascé tl ultim temp dla laorazion dl liber, y che dessegur ne vegnirà nia desmentiedes da sia jent, sciche Danilo Dezulian dal Garber che fossa dessegur sté chilò con nos encuei.
Les persones descrites se à fat n inom te ciamps desferenc che va da la cultura a la enrescida scientifica, dal artejanat artistich al sport, dal ciamp politich y economich a chel religious.
A lieje les biografies ne liejen nia demé zeche sun la vita dl tel o dla tela autra persona ma an ruva a se fé na idea de coche l sistem de vita fova te chi agn, an capesc ciugn che fova i barizentri culturai dla popolazion ladina, coche l tiesciù sozial fova organisé y ciugn i majeri valours morai de nosc vedli.
Les eles ne é nia cis raprejentedes, set en dut te n mond ciamò truep avisé dai ei,- Catarina Lanz, Elsa Runggaldier da Passua, Joachina Mussner da Costa, Tresl Gruber, Maria Piaz de Pavarin, Giovana Pizining y Luigia Lezuo - ma a lieje tres l liber pòn empò entene tant emportanta che la figura feminina é steda ence tl passé: te na nueva edizion jiràla dessegur de scrive n profil general de ela, raprejentativa dles truepes che à porté inant sia ativité plutost daite, te ciasa, daidan pro nia demé tl cresce la familia y tré l vive, ma ence tl porté inant i valours y les tradizions che i on ciamò en bona pert encuei.
En ultima ciamò i rengraziamenc a chi che à daidé porté a compliment la publicazion, a Daria Valentin y a Felix Irsara dantaldut, y a chi che l liejarà y laorarà tl davegnì a ben dl popul ladin sciche nos on cialé de fé tl liber, zenza seides y zenza desferenzies anter les valedes, tla recordanza de chi che é jù dant dant da nos, te condizions ence pioures y con truep manco mesi che encuei: i ti l son debit.
Dievelpai, gramarzé.
L cuertl dovia.

Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
N comentar: 100 agn Union Ladina
100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
Marcia sun la strada de La Vëna
Les 11 teses per na politica linguistica interladina
Les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
Anpezo: Di dla Unité Ladina, 17 de messel 2005
Anpezo: Inn anpezan
La storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion
I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
-
18.07.2004 - Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
-
- Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner