Tres y demé da la pert di ladins
La autoura dr. Cristina De Grandi à fat na archirida tl particolar con lieje documenc y verbai, valuté articui y damanan fora testemonesc che à fat storia dla Generela
L liber de Cristina De Grandi: "Union Generela di Ladins dles Dolomites - i ladini alla ricerca dell'unità perduta" é vegnù fora tl dret moment. Te chisc meisc végnel sclarí coche ala dess jí inant con mete en pe n organism de coordinament interladin aldò dla lege 482/99. La Generela se damana legitimamenter de rejoné pera.
I cuertli dles trei publicazions prejentedes a n'Anpezo.
La provinzia de Trent y i comuns ladins tla provinzia de Belun à bele dé i prums varesc.
L liber de Cristina De Grandi descriv les rejons sotes de chesta union che tegn da 100 agn en pe l ideal dla unité ladina.
N pice clap de inteletuai y de studenc che vegniva da les valedes ladines à metù su dl 1905 a Dispruch na pruma lia culturala interladina, clameda Union Ladina y per todesch Ladinerverein. Sie fin fova chel de promueve l lingaz y la cultura ladina che ai sentiva bele enlaouta manaceda dai nazionalisms oponus: da chel todesch dl Tiroler Volksbund y da chel talian dla Lega Nazionale.
Da enlaouta á la comunité ladina varié per 100 agn inant tres n grum de turbolenzes politich-istituzionales y sozio-culturales: l spidiciament teritorial te trei provinzies y te does regions, la desnazionalisazion dl fascism y dles opzions, les longes tratatives per l statut de autonomia dla region Trentin-Südtirol y les mudazions soziales portedes da la economia dl turism. Te chisc 100 agn ne à i ladins feter mai podù dí la sia, ai é vegnus entorcolés ti juesc politics y diplomatics da foradecà a livel nazional y internazional entourn la chestion de Südtirol.
Sce la identité ladina ne se à enfin a encuei nia destudé via, spo dantaldut per merit de chi puec idealisc' che á clupé su do la seconda vera l messaje dla Union Ladina da Dispruch dl 1905 y che se à batù inant per la afermazion dles rejons fondamentales, culturales y politiches dla popolazion plu vedla da ciasa tl cuer dles Dolomites. La Union Generela di Ladins dles Dolomites, desche lia-tet interladina, defen da plu de 50 agn i enteresc di ladins soura i confins metus en pe dal rejim fascist y siglés dedò dal tratat de pesc de Paris y dal statut de autonomia dl Trentin-Südtirol. Ala é gonot vegnuda combatuda y veduda con sospet sibe dai ladins enstesc che, chel dantaldut, da les desvalives forzes politiches te juech, ajache al à demeztroi y dlonch fat valei sia ousc oláche ala jiva di enteresc y dl destin dla jent ladina.
Plu emportant él ciamò che les unions di ladins á porté pro a descedé tres sie laour tl pice la coscienza interladina contra les forzes che volova y vuel dutaorela la desfé.
Tl cheder dla Union Europea él sen ence lerch per la spezifité ladina y i ladins giata propi chilò la conferma che les revendicazions dant da 100 agn a Dispruch fova y é dutaorela dretes.
La Union Generela volova recordé l centenar da la fondazion dla Union Ladina a Dispruch con la publicazion de n liber che contassa su les tapes fondamentales dl moviment ladin da enlaouta a encuei y chesta archirida é vegnuda fata da la autoura dr. Cristina De Grandi che à sourantout chest laour, elaboran sia tesa de laurea.
La valuta storiografica dla publicazion "Union Generela di Ladins dles Dolomites - alla ricerca dell'unità perduta" sta tla recostruzion documentala enfin ti particolars de coche la coscienza ladina se à endespré. Duc i ladins conesc les gran dates, ma puec conesc endere les discuscions, les stritaries, les spentes idealistiches che à tresfora acompagné la azion dles unions. L'autoura ti é juda do chest a psicodrama con lieje n grum de verbai dles sentedes, articui sun foliec, letres privates y publiches y fajan intervistes a testemonesc. Cristina De Grandi ne ascon nia via sia simpatia per l moviment ladin y afronteia perchel i burc pregiudizes ideologics, l ester de pert dantfora y les melentenudes che à da dagnora entort la veduda di ladins enstesc devers dla Union Generela, clameda aboc austriacanta, aboc filoitaliana, valch iade pascionaria ladina y datrai buratin manovré dai partis politics. Cristina De Grandi descriv la dreta natura dla Union Generela, na union bastan oportunista da savei cerne sies alianzes y tré vantajes particolars ti contesc' politics dl moment. La autoura romona su con trueps pregiudizes desprijenc, desmostran che la soula costanta dla Generela é demé steda chela dl "filoladinism". Ala é dagnora steda da la pert di ladins. (Pensiers touc da la prejentazion dl liber da pert de Erwin Valentini).

Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
N comentar: 100 agn Union Ladina
100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
Marcia sun la strada de La Vëna
Les 11 teses per na politica linguistica interladina
Les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
Anpezo: Di dla Unité Ladina, 17 de messel 2005
Anpezo: Inn anpezan
La storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion
I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
-
18.07.2004 - Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
- Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner