Da Anpezo: "Can pa endò adum!"
- ... Sun l jouf dl Sela dl 1996 "Ladins inant adum!", dl 2005 "Can pa?" - La jent ladina se damana unité
L aniversar storich di Ladins é vegnú tegnì dantenier, domenia, te Ampez. Valgamia jent, de bones raprejentanzes dles valedes, ma al manciova i drec raprejentanc: i politics. Les soules autorités politiches prejentes: l consiadour de Trent, Luigi Chiocchetti, y l vizeombolt de Ampez Bruno Dimai y i ombolc Paolo Frena de Col y chel de Badia Ugo Dorigo. Da Bulsan y da Belun degugn.
Da man ciancia: l president dla Generela, Michil Costa, Nadia Chiocchetti, Cristina De Grandi, Siegfried Irsara y Elsa Zardini.
N boicot complet. La speranza per valch idea de na union politica resta Trent. Dassen bona la colaborazion dla Consulta di trei comuns da souramont: Fodom, Col y Anpezo.
L liam anter chisc trei comuns desmostra volenté politica y ai à creta tl laour dla Generela. Les does manifestazions che chesta Consulta deberieda con les Unions di Ladins de val à organisé, é garatedes. A Col à plajù la marcia “Strada da la Vëna”. Al vegn bele dit che chesta marcia garatarà na “classica” sibe per l’aspet storich che per chel panoramich. En domenia à Anpezo per l prum iade te sia storia soné y cianté sie inn desmostran enscí de volei cresce tla identité ladina, te sie sentiment interladin ence sce an ne pò nia ascone sia ria posizion sozio-politica gaujeda ence da n valgugn avenimenc sportifs. L vize-ombolt de Anpezo, Bruno Dimai, conesc ben chesta situazion y perchel métel dassen averda canche al mess toché l argoment. L cuer dla manifestazion de Anpezo é sté la prejentazion di documenc storics revardenc la Generela: la vita dla Generela tres sies ativités y sie festide per l liam interladin, ence sce la comunité ladina é despartida su sun trei provinzies. Na enrescida fata da Cristina de Grandi. Y spo les "persones y les personalités", valeda per valeda, che à lascé pedies tla storia nia demé de val, ma ence di Ladins en general. L liber dal titul “Nosta jent” é vegnú metú adum da Nadia Chiocchetti y daideda da n grum de colaboradours. Ence Irsara Siegfried à dè sie contribut tres “L codejel informatif sun la storia dla Generela” scrit tamben tl ladin standard. Anpezo à tl medem temp ence recordé i “100 àne del nòs cianpanin” tres n toch de teater jobelné con gran ert y maestria. Dut adum: na odleda al passé, dantaldut ai fac.
I discursc che an à audì ne n’à nia abú gran resson. Interessanc é stés i discursc che é vegnus fac dedò, dantaldut entratant “nafré de merenda par dute”. An à rejoné de union di ladins, dl debujegn de mete su n organism interprovinzial vedù dantfora da la lege n. 482/99. I trei comuns da souramunt sà de podei conté sun la colaborazion y l aiut di comuns fascians y en general de Trent. Propi en juebia passeda à abù chisc trei comuns na enconteda a Trent con Dellai y con Luigi Chiocchetti. Al à tout pert ence n valgugn ombolc de Fascia. Dellai à empermetù de traté la cossa con Durnwalder, ajache les maioures dificoltés vegn da Bulsan, che, sciche al pér, ne vuel nia reconesce i vantajes dla lege 482/99. Demarevueia l boicot dles autorités: Mussner à festejé i 25 agn di scizeri de La Pli de Mareo, ma desmentia i 100 agn dla Union. Deguna ombria da Belun. Rie da entene l comportament dl ombolt de Fodom, Gianni Pezzei, che é ju a enaodé a Selva di Cadore na filiala dl Istitut Cultural de Borca, aversar numer 1 dl Istitut de Col. Bel l slogan de Anpezo: “Can pa endò adum?” y bela la ghiranza di scizeri de La Pli de Mareo che da sia festa di 25 agn se damana la union di ladins te na provinzia soula o te chela de Bulsan. (uc)
Da man ciancia: l president dla Union de i Ladís de Anpezo, Siro Bigontina y l president dla Generela, Michil Costa.

Union Generela di Ladins dles Dolomites: program di 100 agn
N comentar: 100 agn Union Ladina
100 agn Union Ladina: pruma manifestazion
Marcia sun la strada de La Vëna
Les 11 teses per na politica linguistica interladina
Les paroles dl ombolt de Col Paolo Frena
Anpezo: Di dla Unité Ladina, 17 de messel 2005
Anpezo: Inn anpezan
La storia dla Union Ladina y dla Union Generela di Ladins
100 agn Union Ladina: codejel informatif y 16 tofles de visualisazion
I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
-
18.07.2004 - Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
-
- Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner