"I son segur che i resultac nes darà rejon!"
- L ombolt de Col: "I ladins dl Sela aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl"
Te chest moment storich particolar per duta la jent entourn l Sela sonse cherdés, do 100 agn de revendicazions politiches, soziales y culturales, a nes fé pensiers sun i gran temesc dla chestion ladina. I ladins dl Sela fajova pert enfin al ann 1918 dl Imper austro-ungarich y bele dl 1905 òvei revendiché na sia autonomia, de ester n grup etnich per sie cont, desvalif dai todesc y dai talians entournvia. Cent agn dedò s'á n grum de cosses mudé, ma do mia minonga él ciamò lerch per refé, sce an varieia inant deberieda con impegn politich-istituzional y cultural. Con paroles scemples vuei dí che degun enciamp ne é massa aut, sce al é la volonté. Al basta ruvé a na acordanza anter les istituzions sun scialins desvalifs per crié cheles fondamentes stersces y de bona cualité che al vuel ester. Paolo Frena, ombolt de Col S. Lizia.
Al va debujegn che an se archiete y pense do sun n valgunes chestions ladines. I temps ne é dessegur nia sauris, ajache al é temps de benester y la comunité ladina vegn endeblida de vigni vers.
Te mia viesta desche ombolt de Col S. Lizia ti diji a duc, en particolar a mi colegs ombolc di 17 comuns de chest raion y a les autorités provinziales, de concretisé finalmenter chel impegn che an se ova tout dant sun l jouf dl Sela dl 1996 ("ladins dles Dolomites, Inant Adum"). I messon nes convence deberieda che demé sce i tegnon adum saronse bogn de vive inant y nia demé de souravive. Dantaldut deventaronse plu segurs de nos enstesc te nostes revendicazions. I messon tré a nuz la lege 482/99 che veid dantfora la costiuzion de organisms souraprovinzial y realisé projec deberieda.
I on (i trei comuns de Col, de Anpezo y de Fodom) metù ite trueps mesi finanziares y ence umans tla realisazion dl Istitut Cultural, cialan de refé chela desferenza culturala y ence sozio-economica ti confronc di autri ladins selans.
Sen él ence dant man la desponibelté dles autorités provinziales per la costituzion de chest organism che sclarissa ence n iade per dagnora che i trei comuns ladins tla provinzia de Belun auda pro l raion ladin dl Sela.
I fajon la politica di pici varesc, tl respet ampl dles normatives en doura, per ruvé a n program che ti darà forza y ence speranza a cheles persones che crei dutaorela ti valours autentics dla identité ladina. Dessegur saràl na streda erta y plena de pericui. I messaron adoré miec nostes capazités, savan che al se trata de n patrimone storich y cultural che jissa zenza plan plan a perde. Ie ne son nia a una de azeté chest. Ma chesta é baudi la verité a chela che i messon ti cialé tl mus y da chela pionse la sburla per n projet deberieda con gran convinzion y determinazion.
L dovei deventa ence moral, pensan tant rie che al fova al scomenciament dl 1900 a reclamé derc. I envieie ciamò n iade duc canc a pensé do a chestes paroles y a chestes propostes. I son segur y convenciù che i resultac nes darà rejon y ne sciautriarà nience i 35.000 ladins dl Sela che aspeta con fidenza che les istituzions vae dantfora con l bon ejempl, fajan dles dutes per sconé y promueve NOSTA identité ladina.
Paolo Frena, ombolt de Col
Paroles dites en gaujion dla daurida dla recordanza di 100 agn Union Ladina a Col ai 10 de messel 2005
-
