Al vuel ester na vijion y na strategia per i 100 agn che à da vegnì
- L gran merit dla Union Ladina da Dispruch é sté propi chel de semené idees per l davegnì
de Erwin Valentini
L consei dla UGL à aprové ai 6 de agost dl 2004 les “11 teses per na politica linguistica interladina” sciche manifest ofizial dla Union Generela di Ladins. Chest document porta dant, en forma de teses, i prinzips y i obietifs de na strategia linguistica che tol ite tamben la spezifizité y i bujegns di idioms de valeda che la funzion dl lingaz scrit unifiché, o ladin standard, tl cheder de n program linguistich organich per duta la Ladinia.
"Chi che ne á nia stima de sie lingaz, ne ti vuel nience ben a sia tera", scrita sun n manifest a Alghero tla Sardegna che envieia a tó pert a n curs de lingaz catalan.
Les 11 teses o “Manifest Ladinia 2005” pò vegnì lietes y sotescrites online sun l sit www.noeles.net; fina sen éles vegnudes sotescrites da plu de 200. Sce an ti ciala plu avisa ai inoms pòn vedei n valgugn aspec significatifs che respidleia dl un o dl auter vers la posizion di ladins sun lingaz y cultura:
1. La maiour pert dles firmes é de persones nia ladines; chest pò vegnì interpreté sciche n segn dl puech enteres che i ladins à per sie lingaz y/o per na politica linguistica en general.
2. L manifest é vegnù sotescrit da la maiour pert di esperc ladinisć, tamben ladins che nia ladins. La firma de chisc spezialisć, en general professours d’université, é na garanzia de scerieté scientifica dles propostes contegnudes tles 11 teses. La standardisazion linguistica é veduda da la scienza linguistica sciche na condizion essenziala per l souravive dla ladinité y di ladins sciche grup etnich autonom. Trueps de chisc esperc tol per auter pert sciche consulenc ai laours dles istituzions culturales ladines.
3. La maiour pert – y chest é poester l fat politicamenter plu significatif - di responsabli dles istituzions culturales ladines dla provinzia de Bulsan mancia: assessorat, intendenza, IPL, “Micurà de Rü”. La assenza de chestes firmes pò vegnì interpreteda sciche na conseguenza logica dl decret dl jonta de Bulsan (o n diktat dl partit de maioranza) che scluj fora l ladin standard sciche lingaz aministratif te Südtirol.
4. No l president dla UGL no i presidenc dla Union de Gherdeina y dla Val Badia à sotescrit l manifest, y chest é l aspet plu rie da capì. A cie moda se stenta pa chisc raprejentanc dla cultura ladina a mete sia firma sot n at ofizial de na assoziazion che ai reprejenteia formalmenter sciche sourastanc? A cie moda se sténtei pa a sotescrive na proposta de politica linguistica che la scienza veid sciche na nezescité? Degun enteres, puecia convinzion o na desmentianza? Chest dube vegn nudrì ence dal fat che no la presidenza nueva dla UGL no sie organ de informazion, La Usc di Ladins, à mai tout posizion no sun les teses no sun la chestion dl ladin unifiché. Al é veira che l standard vegn adoré vigni tant te La Usc y te n valgunes publicazion dedes fora a inom dla UGL ma chest vegn fat zenza dì esplizitamenter che l ladin standard é l lingaz ofizial dla UGL.
L scuté chiec vegn interpreté sciche pesima o dejenteres visavis dla chestion dla unificazion linguistica – che é l element zentral de vigni politica linguistica-culturala ladina – y chest fej levé su dubes y sospec sun l comportament de chi che messessa mostré la streda a la jent. Degugn ne ti proibesc a zachei de avei d’autres idees y a la presidenza nueva de ne ester nia a una con na dezijion touta dal consei vedl dla UGL, ma te chest caje se aspetàssen che ala sclaresce sia posizion y che ala porte dant propostes alternatives. Scuté chiec é segn de passivité y chesta é l’antipolitica par excellence.
I ladins festejarà en domenia, en gaujon dla festa dla unité ladina, cent agn de Union Ladina. Na bona ocajion no demé per cialé zeruch ma dantaldut per cialé inant; i speron che la UGL en profite per porté dant sia vijion y sia strategia per i cent agn che à da vegnì. L gran merit dla Union Ladina da Dispruch é sté propi chel de semené idees per l davegnì, de na politica culturala che ova sciche obietif primar la unité linguistica y culturala dles valedes, condizion essenziala per l souravive dl popul ladin. Chest messaje y chest obietif vel ence aldidancuei, y al é contegnù tles 11 teses. Ma al mess vegnì encundé danuef y a ousc auta, chest se aspeta i ladins en domenia dal president dla UGL.
