140 partezipanc sun troi per la unité ladina
- Enconteda di ombolc: Florian Mussner ne fej net nia - Paola Frena piarà via
La marcia sun la “Strada de la Vena”, ta Col y ta Fodom, à envié via les manifestazions per i 100 agn Union Ladina. Desche i 140 partezipanc a la jita sun i 13 km da les mineores dl Fursil al ciastel d’Andrac, ence i ladins dles cinch vals dl Sela é piés via sun n troi de encontedes che se ruvarà simbolicameter da d’auton a Dispruch. Na manifestazion con n gran valour simbolich chela de en domenia passeda che essa da descore al pensier y a la sensibelté dla jent ladina che à tout pert o che à ence demé cialé pro, plu de truepes paroles dites fora massa sovenz ti descursc ofiziai. La cronaca de chesta giorneda defat é puera de chest vers. Paroles é vegnudes dites dant da pié via ja Col, bel sot a la Cesa de Jan, senta dl istitut cultural di trei comuns. I 140 partezipanc peia via a Col.
I complimenc per la bela idea é vegnus souradut dal president dla Generela Michil Costa. Al é desmonté ju da la roda y ence el à volù lascé soura i piesc sun chel troi che é vegnù pesté ju ti secui passés da generazions de minadours. L ombolt de Col, Paolo Frena, ne à nia arjumé l’ocajion per sburlé ciamò n iade i raprejentanc di dejedot comuns ladins dles val dl Sela, ma souradut les istituzions, cheles provinzies dantfora, a concretisé chela poscibelté deda da la lege 482/99 de mete en pe n organism de coordinament souraprovinzial. N apel cler souradut a Durnwalder che l ova empermetù bele dant sies agn a Ampez y spo reconfermé ence en ocajion dl’inaugurazion dl istitut cultural “Cesa de Jan” chest invern passé. N apel ence al assessour Florian Mussner che essa pu da ester bele da giut te chesta scomenciadiva la man che fej pié via dut. La marcia enier é ruveda al ciastel d’Andrac, ma l troi dla jent ladina per se vedei reconescius derc valifs soura dutes les trei provinzies ne se ruva nia. L contrar, propi l ombolt Frena à anunzié che te chisc dis piaràl el via a contaté duc i dejesset i ombolc dla Ladina, per sondé les idees y spenje a na moda che an posse conzepì almanco n prum embrion de coordinament souraprovinzial. Na scasseda a l’imobelté dl partit de maioranza dla provinzia de Bulsan y a les poures de trueps ombolc. Paroles cleres audides da la jent ruveda a tò pert a la marcia, en raprejentanza de feter dutes les vals ladines (sciode che da Fascia ca ne àn vedù ruvé adalerch degugn ). La jita, ence sce desturbeda amesa ite da la pluevia, à dé l’ocajion de se arvejiné anter ladins y de conesce luesc y ciantons dla val de Fodom y de Col, scialdi desmentiés y che meritassa de vegnì valorisés deplù, desche l ciastel, olache al é vegnù metù su la mostra de fotografies “Fodom dal aut”.
N prum scrai per l’unité y dl debujegn de laoré adum de vigni vers anter i ladins é pié via da Fodom y da Col. A chi de dovei spo l tò su y l porté inant. (ls)
I ultims Dis dla unité ladina
- En l ann passé, ai 18.07.2004, a Andrac/Fodom:
-
18.07.2004 - Di dla Unité Ladina a Andrac ta Fodom: unité combatuda
N comentar de C. Willeit: demé n fruz de colaborazion culturala ne cleca nia
Di dla Unité Ladina 18.07.2004: les prumes imprescions
Dl 2003, ai 13.07.2003, a Cianacei/Fascia:
La ressoluzion dl "Dí dla Unité Ladina"
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Dla koiné ladina al Dì dla Unité Ladina à ence rejoné l assessour Mussner
Domenia 17.07.2005
ANIVERSAR STORICH DI LADINS TE ANPEZO
• Scomenciament da les 16.00 con prejentazion di libri:
“NOSTA JENT. Persones y personalités dla Ladinia
Persönlichkeiten Ladiniens - Personalità della Ladinia”
“Union Generela di Ladins dles Dolomites.
Alla ricerca dell’unità perduta”
Codejel informatif sun la storia dla
Union Generela di Ladins dles Dolomites
09.- 11.09.2005
GRAN FESTA LADINA A URTIJËI
• Trei dis de cultura, gastronomia, mujiga y artejanat ladin.
Da de vender ai 09.09. da les 17.00 inant.
17.-18.09.2005
FESTA DL BAL POPOLAR
• Scontreda con duc i grups de bal dla Ladinia con ghesc' dal Friul
y dai Grijons.
PROGRAM DLES MANIFESTAZIONS PER I 100 AGN
Domenia 25.09.2005
PELEGRINAJE LADIN A BAISSISTON
• Enaudazion dla nueva via crucis da Neva Todescia.
01. - 09.10.2005
“ALA INRESCIDA DL LADIN PERFET”
• Raprejentazion dl teater de Simon Kostner y Daria Valentin.
01.10.2005 Raprejentazion tla Val Badia
02.10.2005 Raprejentazion te Fodom
07.10.2005 Raprejentazion te Anpezo
08.10.2005 Raprejentazion te Val de Fascia
09.10.2005 Raprejentazion te Gherdëina
Domenia 9.10.2005
“FESTA DA D’UTON” TE FASCIA
• Di dl Rengraziament en ocajion di 50 agn dla
Union di Ladins de Fascia.
Auton
FESTA DI 100 AGN A DISPRUCH
LADINIATOUR
• Mujiga rock ladina tles valedes ladines.
Dezember
PREJENTAZION DI CD’S “UJES LADINES”

Lites de comun 2005: i ombolc mess declaré sies intenzions
Lege 482/99 - La Generala se muev
Union Generela: stop a Bulsan
Generela: enconteda con les autorités provinziales de Belun
Abineda di ombolc ladins d'otober 2004
La lege 482: an s'entardiveia
Pensiers soura l'assemblea dla Generela
Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
L apel dl ombolt de Col Santa Lizia
Comité interregional ladin - n comentar
Intervista al ombolt de Col de Santa Lizia Paolo Frena
Consei di ombolc: intervista al ombolt de Santa Cristina, Bruno Senoner
Intervista al ombolt de Fodom Gianni Pezzei
Comentar: poester renunzieien enfinamai a la 482/99
I ombolc de Cianacei y de Moena respon
La lege 482/99 y i ladins tla provinzia de Bulsan
Ressoluzion dla Union Generela di Ladins dles Dolomites
Enconteda Durnwalder-Generela: la verscion ofiziala
L consei di ombolc - enfin a sen deguna convocazion ciamò
Comité interregional ladin - n comentar
Lege 482/99 - I ombolc ne se á mai tout la bria
N organism interregional: manco ombolc y plu esperc y dialetica
Di dla Unité Ladina: unité combatuda
Cianacei: Di dla Unité Ladina - La fana é sun l fuech
Di dla Unité Ladina: les prumes imprescions
La relazion de Bepe Detomas
Durnwalder á enconté dantenier l president De Bona de Belun