|  |
N comentar: 100 agn Union Ladina
scrit ai 03 July 2005 da les 21:33:24 da noeles |
|
Duc contenc con n program da festa, ma les revendicazions tira a la curta
- Demé balé y cianté é massa puech, al vuel ester l spirit revendicatif dl 1905 y dl 1946
Ti dan na odleda n pue plu avisa al program dles manifestazions en gaujion di 100 dla Union Ladina veiden che ala se trata dantadut de festes y per na bona pert é chest ence giust. An fej festa di 100 agn y an prova de mete adum cosses desche marces, mostres, dis gastronomics, de mujiga y de bai popolars, de teatri, de festes d'auton y ence n pelegrinaje a Peralba/Weissenstein. Dut cosses che deida pro a crié l clima festal y indiretamenter l sentiment de unité anter les valedes, de partezipazion al medem grup etnich. La lingia de manifestazions va dantaldut veduda te chest vers y da chest cianton enfora va l program ben. Al é endretura.
Ma la cossa se muda, sce an conscidreia chi che fej festa: él na familia unida y che sta ben o se tràtel de na familia despartida, spidiceda, zenza sie cuartier, zenza chance de podei endò ruvé adum, oblieda a desmentié de ester pert de na mendranza che ae si derc de autonomia, sforzeda a rejoné de autri lingac y a lascé tomé chel dla oma, souradut chel scrit unifiché (ladin standard) de na mendranza potenziala.
L spirit dla festa é te chest caje dessegur autramenter. I componenc de chest tip de familia pò ence ester contenc de ruvé mindicé adum a fé n bal, a fé na marcia, a vedei n teater, ma l pensier, la speranza, les aodanzes dl cuer é autró. L some é chel de ester unis per tres, de ester familia y de podei vive adum, de avei sia tera, sia costituzion reconesciuda, al é da 100 agn che l grup ladin aspeta valch un, valch agitadour, a livel polach o cineis, che dije n bon iade: sen bàstel! I volon ester nos enstesc. Ma les poures, i juesc de enteresc, de bandiera é tanc che tl temp de 100 agn ne él ciamò suzedù nia a livel politch, de unificazion, ciamò piec la situazion é enfinamai garateda plu ria, plu scleta ti ultims agn. An mess ti reconesce a la Generela che dal 1990 inant àla fat bendebot de varesc inant con la edizion dla Usc di Ladins y con porté inant l lingaz scrit unifiché, ma la tension politica é vegnuda a manco. O che an lascia perde y an va inant con les festes o che an ouj plata y an va zeruch al spirit revendicatif dl 1905 a Dispruch y dl 1946 sun l jouf dl Sela. Chest vuel dì svaié fora dassen nosta volonté de podei conté valch, de vegnì conscidrés na comunité unida soura dutes les provinzies fora. (uc)
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 4 Oujes: 3

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: N comentar: 100 agn Union Ladina (ponc: 1) da travers ai 04 July 2005 da les 12:47:27 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Sci, fé festa, se devertì, se tripé, laorela curta, fé belaita é bel. Y entant olá va pa la barca ladina? Contra n iceberg, sciche Titanic?. Ma al pò ester che jì sot sie ence bel, na sensazion nueva che nes conduj vers l mistere dl Infinit: “E il naufragare m’è dolce in questo mare” (Leopardi).
Fé festa é bel ence per ne avei nia bria de pensé, de fé plans per l doman. L program dla UGL é dut basé sun l diveriment encuei: marces y pelegrinaje, mujiga, bal popolar con gastronomia y mostres (alias festa campestre) y samben recordanza dl passé (endò Leopardi). Les publicazions che vegnirà prejentedes a Cortina (n puech de promozion turistica ne fej nia mel) reverda dutes l passé, cie che i ladins, les personalità ladines à fat. Deguna nes conta cie che i fajaron te i 100 agn che à da vegnì; l “Vademecum” , al è veir, prejenta ence “Les undesc teses per na politica linguistica ladina”, ma demé sciche na sort de anex, valch de secondar che va sot tla baldoria dla festa.
I son corious de audì cie che nes contarà en chel dì i rapresentanc dla UGL. Tl cheder dla polemica anter “La plata ladina” y MC en cont dla famosa esprescion “taleban” ti él vegnù fat al president n valgunes domandes sun les intenzions programatiches dla UGL. Les respostes é stedes plutost generiches y è judes en pert dlongia les domandes via. Dret significatif él che MC ne à nia aziché diretamenter la chestion dl ladin standard y les 11 teses, cosses ratedes fondamentales da feter duc i spezialisc’ e ladinistica (ciala sotescrizions). La UGL à scuté sciladi chieta enfina sen; audiaronse mo finalmenter paroles cleres y solenes en gaujion dla festa nazionala di Ladins?
Ma a cie moda pa se fé tant de pensiers? La vita é bela, se la rion, la vita é curta, fajon festa ! Messaje che vegn encuei da vigni pert, da assoziazions, istituc, UGL.
|
|
|
|