Erwin Valentini lascia la direzion dl Ofize Linguistich dla Generela
-
Chesta é la letra che ti fova bele vegnuda maneda de auril 2005 al President dla Generela - La terminologia "taleban" de Michil Costa é inazetabla

Chesta letra essa perdret messù resté te casseta. I ti ove empermetù al president dla Union Generela, Michil Costa, de ne ti dé nia publizité a mies demiscions da diretour dl Ofize linguistich per ne atizé nia polemiches y strumentalsazions. Ma entant é mia dezijion vegnuda comenteda ence sun La Usc y les rejons per cheles che i é dé les demiscions é ciamò dutes empé ; l dejenteres per les idees per cheles che i me é batù à raijes sotes ence tla Generela. Y i ne pò nia plu scuté chiet canche l president dla Generela, union panladina apartitica, ti dà dl « taleban » a n moviment politich che se à batù con forza per i derc di ladins, ma scouta chiet canche d’autri tol posizion contra l’unité linguistica y culturala dla Ladinia. Contra la politica dl scuté via y de sotmiscion ai potenc éi bele protesté te n auter articul, che perauter ne é nia vegnù publiché da La Usc. Te na tel organisazion ne me senti nia plu da ciasa y i volesse l lascé alsavei.
Dr. Erwin Valentini é monitor de "strategies and policies in the fields of linguistics and multilingualism" pro la Direzion Generala dla Sozieté dl'Information y di Media dla Comiscion Europeica. Al á condut a termen desche coordinadour i laours pro la gramatica dl Ladin Standard y l Dizionar dl Ladin Standard.
Stimé Signour Costa Luxembourg, 13. 04.2005
President dla Union Generela di Ladins,
Dilan dles paroles de stima y de creta che vos eis abù per me te vosta letra.
I é volù ves comuniché mies demiscions zenza fé n gran tamtam, per evité polemiches y stromentalisazions. Ne stede nia a ves tré dant che mia dezijion sie na reazion al fat che i ne eis nia abù dlaorela de me contaté denant; i sé ben che vos eis truep da fé sciche hotelier y i ne son dessegur nia tant permalous da tò dezijions emportantes per de tel bagateles.
Sceben che i ne ves conesce nia personalmenter éi na minonga dret positiva sun vost cont. I volesse ves fé miei complimenc tamben per avei metù a desposizion vost temp per na enciaria che pita puec reconoscimenc ma ghira de gran fadies che per les idees programatiches che i eis porté dant a Urtijëi en gaujon de vosta lita a president dla UGL. Ie é dagnora miné emplù che la gauja ladina pò demé mete raijes, sce ala vegn touta su da la classa economica y soziala dominanta, chela dl turism, de chela che vos seis n raprejentant de prestije.
Mies demiscions ves à fat, poester, demarevueia, ma sibe la presidenza dla UGL da denant che miei colaboradours savova da n pez che i ne ove nia plu cis vueia de fé inant da diretour dl Ofize linguistich. Les rejons ves éi splighé te mia letra de demiscion, chilò volessi enjonté n valgunes conscidrazions plu generales sun la politica culturala "made in Ladinia".
L element zentral dla chestion ladina é l lingaz. Praticamenter duc i ladinisć y i spezialisć de lingac minoritars é a una che i Ladins se definesc sciche grup etnich tres y demé tres sie lingaz: l lingaz ladin é la merscia identitara fondamentala di Ladins. Da chesta premessa nàscel l bujegn de (re)vitalisé y modernisé l lingaz sciche na condizion essenziala per varenté la cultura ladina y l’etnia ladina tout court. Praticamenter duc i spezialisć é emplù a una che l’adozion de n lingaz scrit comun é l meso plu fort per bloché o almanco arferé ju l prozes zentrifugal che meina unadalautra les valedes ladines, y donca per varenté l’unité y l’identité di Ladins. Duc i dialec y idioms merita de vegnì conservés sciche arpejon culturala y linfa dl lingaz ladin, ma na politica che se limiteia demé a conservé les realtés locales renforza la dejunité y deida enfinamai desdruje linguisticamenter y culturalmenter la Ladinia. De cie che al va debujegn é n lingaz comun de referiment te chel che duc i Ladins posse se reconesce y se identifiché, avisa sciche duc i Talians, Todesc, Franzeisc etc. se identificheia con y te sie lingaz comun o standard o Hochsprache. A cie moda ne dess pa nia valei per i Ladins cie che vel per duc i autri fora per l mond?
An pò samben argomenté che n popul pò conservé sia spezifizité ence tolan su na viesta linguistica foresta, sciche p. ej. i Scozeisc che vos eis indiché sciche ejempl tla reunion a Urtijëi. Ma la realté scozeisa d’aldidancuei ne é nia la medema de chela de na outa, ala fej oramai pert dl mond ingleis. Ence l Sudtirol todesch à mantegnì valch element ladin te sia rejoneda y cultura ma i Vinschgheri de aldidancuei fej pert de n’autra entité etno-culturala, o con paroles scemples, ai ne é nia plu Ladins.
Chestes idees éi prové de porté dant te mia brosciura Ladin standard. N lingaz scrit unitar per i ladins dles Dolomites y te n zacotant de articui publichés ence sun "La Usc di Ladins". Cie ressonanza àles pa abu? Deguna, la reazion da pert dla jent ma dantaldut da pert dles "autorités" culturales ladines é steda na sort de "silenzio stampa".... avisa sciche per Les 11 teses per na politica linguistica interladina aprovedes da la UGL. Chi che é contra l ladin standard per rejons ideologiches y politiches (Regula, SVP ladina, assessour a la cultura ladina de Sudtirol) se spraiza inant contra n lingaz scrit panladin, les istituzions culturales ladines de BZ (autorités scolastiches, raprejentanc di istituc Micurà de Rü y IPL, etc., duc funzionars dla provinzia) fej finta de nia, scouta chiec y ti va do a les diretives dl assessorat ladin che, sciche an sà, lascia demé valei l gherdeina y l badiot tla aministrazion publica de BZ. Ma al é ence da dì che "La Usc", organ de informazion ofizial, ne se à nia tout la bria de reclamisé la polica linguistica de sie editour, la UGL. Mia brosciura (deda fora a inom di enc SPELL y donca ence dla UGL) ne à abù l dert a deguna prejentazion sun "la Usc", les 11 teses é vegnudes publichedes telles quelles sciche al se tratassa de n comunicat burocratich zenza emportanza, y la creazion dl Ofize linguistich enstes é vegnuda praticamenter ignoreda da la redazion de "La Usc". Sce chest ne é nia dejenteres generalisé per l ladin standard spo ne séi plu co.
Al é veir che i raprejentanc dla Generela y vigni tant ence "La Usc" à tout posizion contra certes dezijion politiches macroscopiches contra l lingaz unitar y à defenù publicamenter l ladin standard, ma chestes toutes de posizion ruva gonot tert y debles y se limiteia essenzialmenter a declarazions de prinzip, per ne dì nia a de scemples Lippenbekenntnisse. Per dé n segnal y jì dant fora con l bon ejempl éssen podù se aspeté che "La Usc" sourantole l ladin standard sciche lingaz editorial, ma siei giornalisć ne se à nience tout la bria de l emparé. Dut l contrar de cie che à fat p. ej. l portal noeles.net: chest, zenza avei na "investitura" istituzionala, à sourantout atira l standard sciche lingaz de redazion y i colaboradours ne à fat deguna fadia a l emparé te n curt temp!
De beles paroles ne basta nia. Sce an vuel descedé l enteres dla jent audel da vegní mené na campagna PR sistematica per l lingaz scrit unitar. Sce an vuel combate la politica isolazionistica dles organisazions culturales ladines, dantaldut de cheles dla provinzia de BZ, audel da vegní metù a jì na politica linguistica-culturala panladina pro-ativa y no re-ativa. Al auda da vegní reclamisé y adoré sistematicamenter l ladin standard sciche emblem de unité, de autonomia, de identité di Ladins, aldò dl motto: afficher la langue, y no l’ascone!
Chilò podessa zachei me tré dant che ence ie esse podù me dé plu da fé sciche diretour dl Ofize linguistich. La critica é giusta, la funzion dl diretour fossa ence chela de mené na campagna pro LS. Ie ne é nia abù y ne é nia l temp y ence perchel éi dé les demiscions y consieii de chirì zachei d’autri per chesta enciaria. Ma l Ofize ne podarà derzé fora nia truep sce la Generela enstessa ne va nia dantfora con l bon ejempl. I capesce ben che la UGL y les autres organisazions culturales mess se cruzié ence di idioms locai y di autri aspec dla realté culturala dles valedes, ma ie son y reste dl’idea che l lingaz unitar mess ester l core business de vigni poltica culturala che ae a cuer l souravive dl’identité di Ladins. Zenza n tel endrez unitar risçia la politica linguistica ladina de tomé te n folclorism zenza davegnì. Ie son dagnora sté alergich al cult dla "tipizité" locala, che gonot n’é nia auter che n folclorism a bon marcé; chesta é, me pérel, la forma dominanta dles manifestazions culturales ladines de aldidancuei.
Ie ne é no l temp no la vueia de laoré te n contest de apatia, per ne dì nia de oposizion a l’unité ladina y de spene mie temp lede per na gauja per chela che la gran pert di responsabli y funzionars paiés dla cultura ladina ne mostra puech y degun enteres. Perchel mantegni mies demiscions da diretour dl Ofize linguistich.
De biei saluc y bon laour.
Erwin Valentini

-