|  |
Di di Media Ladins: relazions y discuscions sen sun video
scrit ai 09 June 2005 da les 16:26:01 da noeles |
|
Al "Dì di media ladins", Ladin standard dlonch desche argoment
- Dutes les relazions dl Di di media ladins da vedei sen tres internet sun l sit dla Region
-
-
Les relazions y i reladours dl Convegn sun i media a Cianacei pò sen vegní vedus y audis tres internet sun l sit dla Region Trentino-Südtirol, Provinzia Autonoma de Trent, Servisc per la valorisazion dles mendranzes linguistiches. Florian Mussner, conseier y assessour ladin tla provinzia de Bulsan, á porté dant duta sia contrarieté y chela dla SVP devers n lingaz scrit unifiché, depierpul che Luigi Chiocchetti, conseier tla provinzia de Trent y duc i autri á sotlinié l'importanza de n pont de referiment linguistich souralocal, na forma saurida da entene da duc i Ladins, na vedla ghiranza y aodanza tl mond di media ladins. Da man ciancia: l conseier Lugi Chiocchetti, l assessour Mussner y l Intendent dles scoles fascian Bernard.
Entourn al ladin dolomitan/ladin standard pèrel che al se svilupeie ti proscims agn n'autra gran "batalia de prinzip" de cheles che an nen conesc n valgunes ti ultims 50 agn te setours de emportanza vitala per la comunité ladina dles Dolomites, p. ej.: dl 1976 ova la SVP prové de rosedé con n recurs a la Court Costituzionala * l sistem scolastich paritetich (enlaouta con l aconsiadour Franz Demetz), con l fin de porté ite dantaldut scoles todesces tles valedes ladines, tres endò á esponenc SVP combatú contra la prejenza dl ladin te scola; la SVP fova dl 1988 contra l'introduzion dl ladin tles aministrazions publiches* y sia proposta fova todesch y talian a lita; dl 1998 án prové con la lege litala de scluje fora na partezipazion autonoma di Ladins da la politica provinziala * (tres n sbarament lital), tentatif melgaraté naouta n iade, davia che la Court Costituzionala l'á declareda anti-costituzionala y contra les rejons di Ladins. Tla medema spana de temp á i fascians abù n auter svilup, empruma dassen dejavantajés, ái d'en gré via fat varesc inant demé con sies forzes, arjonjan na comunité de val, l'introduzion dl lingaz tles aministrazions, na zircoscrizion litala, na Intendenza a les scoles y e.i.
- * Da mete averda: les frases sotliniedes é liams atifs ai respetifs articui sun l argoment.
-
Sentenza dla Court Costituzionala sun la scola paritetica (1976)
Sentenza dla Court Costituzionala sun la lege litala tla provinzia de Bulsan (1998)

-
Comentar de Fabio Chiocchetti: convegnenza y verité
Convegn di media ladins a Cianacei, 19 - 21 de mei 2005
Cathomas: vigni maioranza vuel che la mendranza se spidiceie, ence ti idioms
Media Ladins: la minonga de n letour
Mussner: assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
-
Intervista al vize-president dla Region Luigi Chiocchetti
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira - Co la veid pa Bulsan?
Enduneda anter Bulsan, Trent y Cuira
-
-
|
| |
Cumpeida mesana de oujes: 5 Oujes: 1

|
|
| Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel |
|
|
Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant |
|
Re: Di di Media Ladins: relazions y discuscions sen sun video (ponc: 1) da travers ai 10 June 2005 da les 00:12:13 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | Nia da crei. Depierpul che l assessour gherdeina y sia SVP "ladina" ne perd deguna ocajion per bloché l projet de unificazion linguistica dles valedes ladines, ghira sen la SVP dla Val Badia che l lingaz y la cultura ladina vegne ensignés te dutes les scoles de Sudtirol. Tant enstusiasc' sarà pa i talians y i todesc de emparé l ladin te scola canche i ladins enstesc se stenta con cheles does o trei ores de ladin te sies scoles (ciala l "Schulstreit" a La Ila dant n per de agn).
Y spo ciun ladin voléssen pa ti ensigné a nosc vejins? L badiot (o marou) ai pustri, l gherdeina a chi da Cluses? Y a chi da Bulsan y Maran? A roda na edema l gherdeina y na edema l badiot? O magari ai todesc l gherdeina y ai talians l badiot?
Per coerenza podessa fé i ladins de Sudtirol l medem: i badiot empara l puster y l napoletan, i gherdeines l dialet de Sarental y l veneto. La deutsche Hochsprache y l talian standard é da schivé ciuldì che al se trata de tel burtes "Kunstsprachen" che ne vegn rejnonedes da degugn te Sudtirol sciche "Muttersprachen".
Va bon che l partìt à dagnora rejon, ma él zachei che capesc la logica de dut chest? O él empò na logica via de do: tò per l cul duc canc, i todesc, i talians y dantaldut i ladins. |
|
|
Re: Di di Media Ladins: relazions y discuscions sen sun video (ponc: 1) da Jancarlo ai 10 June 2005 da les 15:04:39 (Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat) | La politica dla SVP envers i ladins, sce an ti ascuta su a Mussner y a sie assessorat, ne á nia logica. Al sbarament lital dij Mussner de scí, sceben che la Court Costituzionala l'á raté anti-ladin, al Ladin dolomitan díjel de nò, sceben che al é a la porteda de duc che al é n valour en plu. |
|
|
|