Evoluzion de n lingaz: dal latin al ladin
Dret n gran pericul per l lingaz ladin é l isolazionism de valeda - Relazion dl prof.univ. dr. Paul Videsott da desçiarié ju
La storia dl ladin é na storia de spidiciament y de retrata. Dal latin vulgar, tres l gallo-roman y l retoroman tl sens lerch, enfin al ladin dolomitan de encuei, é i trac carateristics di singui idioms vegnus tres maiours, ma l raion de chisc idioms y dl ladin (da "latin") en general tres mender. Sce chest isolazionism de valeda và enscí inant, zessa i idioms tant dancialà che an messarà tost i conscidré "mini-lingac" per sie cont. Una dles relazions plu enteressantes al Convegn sun "Les poscibeltés dl ladin", metú a jí da la Consulta Ladina dl Comun de Bulsan dl 2004, é steda chela dl prof.univ. dr. Paul Videsott che á recostruí tres l ejempl dla storia de Esop "dla volp y dl corf" l svilup dal latin al ladin.
I pericui per l lingaz ladin vegn encuei dantaldut ence dal intern y é fac te ciasa, dantfora l isolazionism de valeda. Se capì anter ladins de valedes desvalives podessa tost garaté desche anter talian y spagnoul o anter todesch y olandeis. Chest pericul ne é encuei nia ciamò tant atual, davia che al é en valgugn fatours stabilisadours (mass-media, ativités dles Unions, Istituc), ma prinzipalmenter é chest pericul dant man, tant deplù che l isolazionism de valeda cioda da pié raijes tres plu sotes.
La miour soluzion per devenje chest isolazionism y na dreta chance per l ladin, sotrisseia Videsott te sia relazion, é n tet linguistich scrit unitar y les fondamentes per chest tet é vegnudes metudes con truepa fineza y competenza dal prof. Heinrich Schmid (1998). Chest speta demé de vegní apliché y promovú desch'al auda.
Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon Videsott chesta partizion:
a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives;
b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania);
c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania);
d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de vedl marou, vedl badiot, vedl
gherdeina, vedl fascian, vedl fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern);
e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y
da la normazion di idioms).