benvegnus Noeles.net - Informazion ladina
Noeles.net
    Vos ne seis nia loghé ite.   [ Loghé ite ]    

Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
scrit ai 02 June 2005 da les 17:53:18 da noeles

Ladin Standard

 

Evoluzion de n lingaz: dal latin al ladin 

Dret n gran pericul per l lingaz ladin é l isolazionism de valeda - Relazion dl prof.univ. dr. Paul Videsott da desçiarié ju  

La storia dl ladin é na storia de spidiciament y de retrata. Dal latin vulgar, tres l gallo-roman y l retoroman tl sens lerch, enfin al ladin dolomitan de encuei, é i trac carateristics di singui idioms vegnus tres maiours, ma l raion de chisc idioms y dl ladin (da "latin") en general tres mender. Sce chest isolazionism de valeda và enscí inant, zessa i idioms tant dancialà che an messarà tost i conscidré "mini-lingac" per sie cont. Una dles relazions plu enteressantes al Convegn sun "Les poscibeltés dl ladin", metú a jí da la Consulta Ladina dl Comun de Bulsan dl 2004, é steda chela dl prof.univ. dr. Paul Videsott che á recostruí tres l ejempl dla storia de Esop "dla volp y dl corf"  l svilup dal latin al ladin.



I pericui per l lingaz ladin vegn encuei dantaldut ence dal intern y é fac te ciasa, dantfora l isolazionism de valeda. Se capì anter ladins de valedes desvalives podessa tost garaté desche anter talian y spagnoul o anter todesch y olandeis. Chest pericul ne é encuei nia ciamò tant atual, davia che al é en valgugn fatours stabilisadours (mass-media, ativités dles Unions, Istituc), ma prinzipalmenter é chest pericul dant man, tant deplù che l isolazionism de valeda cioda da pié raijes tres plu sotes.

La miour soluzion per devenje chest isolazionism y na dreta chance per l ladin, sotrisseia Videsott te sia relazion, é n tet linguistich scrit unitar y les fondamentes per chest tet é vegnudes metudes con truepa fineza y competenza dal prof. Heinrich Schmid (1998). Chest speta demé de vegní apliché y promovú desch'al auda.


Ajache per l raion ladin fálel ciamò na cronologia dles fases linguistiches reconesciuda amplamenter (na periodisazion), propon Videsott chesta partizion:

a) enfin a entourn al ann 850 do Crist: temp dl latin vulgar, temp caraterisé te prest duta la Romania da enlaouta da inovazions plu o manco valives;

b) dal 850 enfin al 10eisem centené za.: an rejona de proto-ladin (temp caraterisé da svilups linguistics a gran linges valifs che corespon tl sens lerch a duta la Galloromania y dantaldut a la Cisalpinia che fossa tant che l raion di dialec dl nord dla Italia y la Retoromania);

c) dal 10eisem centené al 14eisem centené: an rejona de vedl-ladin (temp caraterisé da inovazions y conservazions propies dl ladin en confront a la Padania);

d) dal 14eisem enfin al 18eisem centené za.: an rejona de
vedl marou, vedl badiot, vedl
gherdeina, vedl fascian, vedl
fodom y vedl ampezan (spana de temp carateriseda da spidiciament dialetal dl ladin tres maiour al intern);

e) dal 19eisem al 20eisem centené: idioms ladins moderns (temp caraterisé da la scritura y
da la normazion di idioms).

Ladin dla Val Badia
La olp ê indô n iade afamada. Te chël vëighera n corf che tignî n tòch de ćiajó te so bech.
„Chël me savess bun“, s’àra ponsè, y à cherdè le corf: „Tan bel che t’es! Sce to ćiantè é tan
bel co to ćiarè fora, spo este dessigü tö le plü bel vicel de düć.“

Ladin de Gherdeina
La bolp fova inò n iede arfameda. Te chëla vëijela n corf che tën n tòch de ciajuel te si bech.
„Chël me savëssa bon“, se ala mpensà y à cherdà l corf: „Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan
bel coche te cëles ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc.“

Ladin de Fascia
La bolp era endò famèda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. „Chel, vé, me
saessa bon“, la se peissa e la ge disc al corf: „Che bel che t’es! Se tie ciantèr l'é scì bel che
tia parbuda dapò t’es de segur tu l più bel anter duc i ucìe.“

Ladin de Fodom
La volp l'eva ndavò afamada. Nte chëla la veiga n còrf che l se tegniva n tòch de formai ntel
bech. „Chël l me savëssa ben bon“, la s'à pensé ntra de dëla, e l'à clamé l còrf: „Cotánt bel
che t'es! Se tuo cianté l é bel coche ti te ciale fòra, nlouta t'es segur ti l plu bel de duc cánc i
uciei!“

Ladin d’Ampez
Ra volpe r’èa danoo infamentada. Cenoné ra vede un cròo, che ‘l aéa inze ‘l bèco un tòco de
forméi. „Chel sì che el me piajaràe“, ra s’à pensà ra volpe, e r’à ciamà el croo: „Cé un bel
che te sos! Se te ciantes polito cemodo che te se vede, de seguro te sos el pì bel de dute i
uziéi!“


La contia de Esop te "Ladin Dolomitan"
La volp fova endò n iade afameda. Te chel veidela n corf che tegniva n toch de ciajuel te sie bech. "Chel me savessa bon", se àla pensé, y à cherdé l corf: "Tant bel che te ies! Sce tie cianté é tant bel che tie cialé fora, spo este dessegur tu l plu bel ucel de duc!"

Da chest test veiden che l prof. H. Schmid á apliché prinzips che ne é nia valch sort de "esperanto dolomitan" (artifizial), ma na varianta saurida da capí per duc i ladins che se cuer con i svilups storics-linguistics di idioms. Pro chisc prinzips auda ence en valgunes concordanzes (fonetiches) dl Ladin Dolomitan con fases plu vedles dl ladin (cl-, gl-, -ou-); normalmenter ráten te duc i lingac europeics formes plu vedles coche variantes plu prestijoules.
Empermò tl davegní, enscí Videsott, vedarán, sce an pò enjonté al schema de periodisazion dl ladin n scialier nuef:

f) dal 21eisem centené inant: n lingaz ladin scrit unifiché.

N grum de detais podeise lieje tla  relazion de Videsott. Noeles.net  la reporta te n format *.pdf da podei desçiarié ju (edité  La evoluzion dl ladin de dr. Paul Videsott). Ala é penseda per n publich interessé, ma nia spezialisé. Al vegn recordé che al é ence dant man l codejel con i "Ac dl Convegn" da podei retré pro la Consulta.

 

   edité  La evoluzion dl ladin de dr. Paul Videsott 

 

 Liam a la plata dla Facolté de Romanistica dla Université de Dispruch:

 

 Institut für Romanistik der Universität Innsbruck 
 Plata personala dl prof. Videsott


 

 

L sfuei con i Ac dl Convegn "Poscibeltés dl Ladin pò ence vegní aposté pro la Consulta Ladina

Zité de Bulsan
Consulta per i problems ladins / 0471 97 42 39 (Kerry Nagler)

 

 


Ladin Standard

· Tema: Ladin Standard
· articui endut: 53
· letures endut: 9586
  Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin
  Comentar de Fabio Chiocchetti: enconteda di media ladins, convegnenza y verité
  Assessour ladin o assessour a la cultura gherdeina y badiota?
  Manifest Ladinia 2005
  Union di Ladins de Fascia: touta de posizion
  Ladin Standard: pruma valutazion
  Documentazion: n protocol dla Svp de Gherdeina
  Con l Ladin Standard ciálen inant
  Resson da l'Inghiltera sun l curs de Ladin Standard
  SPELL: la situazion tl 2004
· deplù -->  



 
Liams emparentés
· Deplú sun l tema Ladin Standard
· Chier te noeles


L articul plu liet te chest tema Ladin Standard:
Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin


Valutazion dl articul
Cumpeida mesana de oujes: 5
Oujes: 3


Preibel toledeves dlaorela de valuté chest articul:

ezelent
dret bon
bon
normal
sclet



Empostazions

 Plata da stampé  Plata da stampé

 Ti ortié chest articul a n/a amich/a  Ti ortié chest articul a n/a amich/a


Per l contegnú di comentars é l autour dl medem responsabel

Comentars anonims n'é nia ametus, preibel registredeves denant

Re: Dal latin al ladin: storia dla evoluzion dl lingaz ladin (ponc: 1)
da Jancarlo ai 02 June 2005 da les 21:39:28
(Infos sun l utilisadour | Ti mané n messaje privat)
N ejempl de isolazionism linguistich onse p.ej. abú con la publicazion dl "statut de autonomia" da pert dl assessorat ladin ti idioms gherdeina y badiot, sceben che al fova bele does edizions te ladin standard.

N auter ejempl onse chisc dis con la publicazion dl Testament nuef per gherdeina, na opera dessegur dassen aprijoula de C. Moroder, ma che ne ruvará mai soura Gherdeina fora. An spera che ala jude almanco da porté l ladin te gliejia te Gherdeina.
N ampliament y na vijion tl davegní sporj demé n lingaz scrit unifiché che é saurí da entene per duc.


News ©
 
  www.noeles.net



Impressum: Plata on-line publicheda da l'Union Scritours Ladins Agacins - Redazion: Bulsan noeles.info@gmail.com


Implatazion: 0.410 seconc