I media ladins messessa dantaldut dí la verité!
- Empede scuté via dut cant per ne ti fé nia n desplajei ai potenc - Per dovei de cronaca y amour dla verité - Comentar al articul "I media portadours dl lingaz", USC, n. 20, pl. 4 - Di di media ladins a Cianacei 2005
de Fabio Chiocchetti
Bernard Cathomas – dij l articolist – à splighé bel avisa la situazion di media ti Grijons, olache “él doi esperc linguistics (sic) che chier paroles y les forma per dutes les esigenzes”. Perdret, chest é l “Post da Rumantsch Grischun”, metù en pe da la Lia Rumantscha, bele canche Cathomas fova Secreter General de chela organisazion, per svilupé inant l lingaz unifiché y enjigné les massaries linguistiches y tecniches che an adora tla sozieté moderna (“Pledari Grond”, terminologia moderna, suporc informatics), massaries che vegn adoredes bele da agn ence dai jornalisć “Tles valedes ladines – dij inant l articolist – onse deplù istituc che pò vegnì contatés per paroles y neologisms, demé che al volessa ester n zenter sciche tla Svizera, n zenter che chiere soluzions tles chestions dl lingaz y forma ence les paroles tl standard”. Foto: Fabio Chiocchetti.
Veira. Demé che n tel “zenter” fova bele tles valedes ladines: al fova vegnù metù su dl 1994, avisa do l ejempl di Grijons, con l inom de “Servisc de elaborazion y de planificazion dl lingaz ladin” (acronim: SPELL). Demé che chest “Servisc” – che à laoré fora apontin (mo ciala!) “Pledari”, terminologia moderna y suporc informatics – é vegnù boicoté sistematicamenter, desbuté y desdrut defin. Chest é suzedù tles valedes ladines. L at formal de mort de chest Servisc é l 25 de setember dl 2002, canche al é vegnù desgort brutalmenter Erwin Valentini, chel che ova porté inant l projet sun “Terminologia y standardisazion” davagnan per l ladin n contribut dla Comiscion Europeana de 220.000 milions de lires da enlaouta y la creta dl mond scientifich (n projet “très bien formulé, très bien motivé”, fòvel scrit, cernù fora da ejempl sciche un di miours anter cenc y cenc de projec portés dant per la promozion dles mendranzes). Chest é suzedù tles valedes ladines.
Na debla parvenza de chest Servisc interladin viv inant – tla stenta – enchin a sen con l Ofize linguistich dla Union Generela, endò samben boicoté, desbuté y tralascé, y an ne sà nia tant inant che al souravivarà, do che sie diretour Erwin Valentini à dé les demiscions en gauja dl’apatia di ladins: al podessa ester l coup de grace definitif per vigni ambizion de politica linguistica interladina. Pu samben: i ladins preferesc laoré fora terminologia nueva vignun per sie cont (duc é pu “esperc linguistics”), y samben ti singui idioms de valeda, pardon, ti DOI idioms de valeda che conta (dut l rest é pu n tel mez talian), unfat sce an à bele tles mans na banca de dac invidiabla de passa 200.000 formes, banches terminologiches speziales per 16000 formes, corpora testuai per passa 6 milions de paroles, tool box de concordanza per la consultazion on line di corpora, coretours ortografics y tost ence n adatatour morfologich per passé plu saurì da les variantes locales al ladin standard. Unfat. Al é miec scuté via dut cant y rezité la pert di “poreti”: “Chilò messessa i ladins dles Dolomites recuperé truep”, dij for l articolist.
Chilò messessa i ladins (dantdadut i media ladins) dì la verité, ma demé puec se enfida. Chestes medemes cosses é vegnudes dites avisa tl seminar sun i media ladins, prejenc i jornalisć ladins y i osservadours da foradecà, ma al é miec “glissé” elegantementer sun cerc argomenc zitesc, per ne ti fé nia desplajei ai Potenc.
Al vegn da dì, parafrasan l gran poet gherdeina y damanan perdonanza per valch versl ipermeter: “O pitla intellighenzia ladina / tan giut sares’a mo tu bona / de fé ujiné verité y cunveniënza?”
Liam a TALES, la banca dac dl ladin:
D'autri articui comparus sun noeles.net sun la medema tematica: